No existeixen les combinacions: en en, ho en, ho hi.
(J. R. Ramos, Introducció a la sintaxi, pàg. 165) En català admeten pronominalització els tradicionals circumstancials de lloc, els de manera, els d’instrument i els de companyia, però semblen estar-ne exclosos els de temps, els de causa i els de finalitat (cf. Solà, 1973: 2, 32-34).
(ib.) D’acord amb la subcategorització verbal, considerem que els casos de SPs [sintagmes preposicionals complements de lloc] introduïts per de (ex.: eixir de, partir de, etc.), que tradicionalment es consideren cc de lloc (‘origen’ [paper temàtic]), serien més aviat casos de complements subcategoritzats com els analitzats a l’apartat 4.3.3 [pseudocircumstancials, que són complements subcategoritzats semblants als CRèg. Vegeu o. cit., pàg. 148-156].
(llb, pàg. 245-246) Els complements preposicionals (o crv, veg. pàg. 219) completen el sentit d’alguns verbs i han d’acompanyar necessàriament aquesta mena de verbs (negar-se a, renunciar a, participar en, etc.), bé explícitament, bé substituïts pel pronom hi. Els complements circumstancials si s’ometen, s’han de representar pel pronom corresponent. En el cas dels complements preposicionals no explicitats lingüísticament, cal fer la pronominalització, ja que el complement preposicional se sobreentén pel context no lingüístic: Hi col·labora l’Ajuntament... [En un fullet per a anunciar alguna activitat, etc.]; Una altra possibilitat: Amb la col·laboració de...
(llb, pàg. 246) cd: En el cas de verbs transitius, encara que no és indispensable expressar d’una manera o altra el complement, és preferible de fer-ho, o, si no hi ha un context lingüístic, fer servir altres solucions. En un llibre o publicació, és preferible Edició: La Mà Re o Edició a cura de La Mà Re, que no pas Ho edita: La Mà Re o Edita: La Mà Re.
Pronom hi: (llb, pàg. 221) Substitueix els complements circumstancials introduïts per les preposicions a, amb, cap, cap a, contra, davant (de), darrere (de), devers, en, entre, envers, per, per a, sense i vers; a més, també s’hi substitueixen els de manera, encara que vagen precedits de la preposició de.
(Zèfir, 23.05.2000) cp: pronominalitzen sencers, és a dir, no ho poden fer ni el nucli ni el cn: es dedica a dues feines – *se'n dedica a dues. (En aquest cas simplement es manté el quantificador i s'omet el nucli: "es dedica a dues".); ║ es dedica a la cria de margarides – *se'n dedica a la cria. (Ni la pronominalització ni l'omissió són possibles; en alguns casos, com aquest, es pot recórrer a una proforma: "es dedica a criar-ne", de manera que l'element pronominalitzat sigui el cd.) ║ Evidentment quan en lloc d'un cp hi ha un cd tots dos tipus de pron. funcionen perfectament: "té dues feines", "ha abandonat la cria de margarides". ║ Allò del Solà i el Llull ja està superat; també en vaig parlar a la sessió: quan hi a un quantificador no hi ha duplicació sinó tan sols un referent comú entre el relatiu i el feble. El Solà em va comentar que ja se n'havia adonat i que a classe ho explicava com un fenomen completament regular; és a dir que el seu comentari a "Normativa..." és obsolet. D'altra banda, els d'"Alfa" també en parlen com un fenomen regular.
