fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

El pronom en

1. Cal tenir en compte que quan aquest pronom substituïx el complement del nom (substantiu o adjectiu), «el nom a què es refereix aquest complement ha d'exercir la funció sintàctica de complement directe o predicat nominal, o bé de subjecte d'oracions sintètiques» (Ruaix, ec2, pàg. 87).
2. «El pronom feble en pot substituir els possessius (quan expressen pertinença o especificació) si el terme possessiu determina el complement directe o el predicat nominal. També es pot donar el cas que aquest terme possessiu determini el subjecte, si aquest va situat després del verb [= oració sintètica]» (Ruaix, ec2, pàg. 47). Però no pot substituir el compl. det. (cn) d'un subjecte en una oració copulativa (Ruaix, Obs./1, pàg. 118).
3. No es pot pronominalitzar un subjecte de davant verb. Tampoc un complement d’un subjecte de davant verb. Tampoc, en oracions copulatives (amb els verbs ser, estar, semblar, ...), el cn del subjecte, ni el subjecte representat per un quantitatiu: «L’article era interessant. Però *me’n sembla exagerat el títol». (Ruaix, Obs./1, pàg. 118-119).

   Albert Pla i Nualart ho explica en l'article següent («Un exemple n'és ell», Avui, 27.08.2009):

   «Un exemple n'és ell»

   La inseguretat sobre l'ús de hi i en també provoca que apareguin on no toca. Com a la frase del títol. Si diem «Ell (subjecte) / és un exemple de fidelitat (predicat)» direm «Ell / n'és un exemple», però si diem «Un exemple de fidelitat / és ell», direm «Un exemple / és ell», no pas n'és ell. Per què? Perquè mai pot ser que el pronom (en) sigui al predicat i allò que representa (de fidelitat) al subjecte. Analitzeu aquesta altra frase: «L'àvia d'Obama / el va rebre a l'aeroport». En el titular d'un diari el és Obama, però gramaticalment això és impossible i només una convenció pragmàtica ens permet forçar la intuïció i interpretar-ho així. Si en una conversa informal dic «L'amic de la Maria / la va ajudar», tots sabem que la Maria i la no són la mateixa persona, i la raó és la mateixa d'abans: un pronom en el predicat no pot representar mai un complement del subjecte.

4. En les construccions partitives (gcc, § 21.5.3):

   (60)	a. S'hi van presentar cinc aspirants, [dels quals només en vam aprovar dos]
   	b. Vam aprovar [α dos aspirants [β dels (esmentats) aspirants]]

   I aleshores es pot afirmar clarament que en (60a) el relatiu dels quals substitueix el fragment [β], mentre que el pronom en substitueix el nom aspirants de [α]: per tant, no hi ha duplicació de cap mena i la construcció s'ha de considerar no ja totalment «correcta» (i «lògica») sinó l'única possible i correcta. Són del mateix tipus «El pressupost és de 250 milions, dels quals el club n'haurà de finançar una part», «La residència estava ocupada per nens de colònies, entre els quals en vam veure molts d'estrangers», «aquella múisca [...] era com un alcohol de primera, del qual només n'hi restaven poquíssimes gotes» (Sagarra, Vida: 442), etc.⁴⁸

   
   

   ---

   48. [...] Dec l'anàlisi de (60) a Sebastià Bonet; per més evident que ara sigui, mai ningú no havia explicat aquest cas. Vegeu també § 6.5.2.

5. No existixen les combinacions: en en, ho en, ho hi.
6. Veg. pronominalització.
7. Exemple del DOGV (96/4716;DOGV 13.06.1996):

   Amb la finalitat d'estimular la participació dels agricultors i ramaders en aquestes mesures, cal compensar les rendes d'aquells que *se'n comprometen a la realització. > es comprometen a realitzar-les.