·
(gdlc) v intr 2 dr 2 Acció per la qual un tribunal o un
òrgan atreu per a ell la competència de conèixer i resoldre una causa o un afer
que inicialment corresponia a un d'inferior.
·
S'ha d'usar,
per tant, sense complement directe: el
tribunal va advocar per tal d'agilitzar el procés.
·
Ø diec amb aquesta accepció; també el dóna
com a intransitiu.
·
Veg. avocar.