avocar

·      (dec) v tr dr Un tribunal o un òrgan atreure per a ell la competència de conéixer i resoldre una causa o un afer que inicialment corresponia a un d'inferior.

·      (diec) v. tr. Un tribunal, atreure el coneixement i la resolució (d'una causa que inicialment tramitava un d'inferior).

·      S'ha d'usar, per tant, amb complement directe: el tribunal va avocar el procés de 'la colza' per tal d'agilitzar-lo.

·      Veg. advocar.