Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

peató*

  1. L'usava Anna a Silla (2000) en lloc del correcte, però inusual al poble, vianant. El mot prové del francés, encara que arriba al català a través del castellà. En castellà s'ha imposat peatón al terme viandante que recomanaven els lingüistes.
  2. Veg. peatonal.