Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

argüir

Segons la gramàtica de l'iec, «Paradigmes» (Consulta: 2002):

12) ARGÜIR

INDICATIU
PresentImperfetPassat simpleFuturCondicional
argüeixo (arguïsc, argüesc)
argüeixes (arguïxes)
argüeix (arguïx)
arguïm
arguïu
argüeixen (arguïxen)
arguïa
arguïes
arguïa
argüíem
argüíeu
arguïen
argüí
arguïres
argüí
argüírem
argüíreu
arguïren
argüiré
argüiràs
argüirà
argüirem
argüireu
argüiran
argüiria
argüiries
argüiria
argüiríem
argüiríeu
argüirien
SUBJUNTIU   
PresentImperfet   
argüeixi (arguïsca)
argüeixis (arguïsques)
argüeixi (arguïsca)
arguïm
arguïu
argüeixin (arguïsquen)
argüís
arguïssis (arguïsses)
argüís
argüíssim (argüíssem)
argüíssiu (argüísseu)
arguïssin (arguïssen)
   
IMPERATIU FORMES NO PERSONALS
argüeix
arguïu
  InfinitiuGerundiParticipi
   argüir argüint arguït
arguïda
arguïts
arguïdes

ALTRES VARIANTS
· Pres. d'ind. 1 arguïxo (nord-occ.); 1 argüeixi (sept.)
· Pres. de subj. 1 argüesqui, 2 argüesquis, 3 argüesqui, 4 arguïguem, 5 arguïgueu, 6 argüesquin (bal.)
· Imperf. de subj. 1 arguïra, 2 arguïres, 3 arguïra, 4 argüírem, 5 argüíreu, 6 arguïren (val.)
· OBSERVACIONS. Aquest model presenta un hiat entre la u del radical i la desinència. Les formes que, segons les normes ortogràfiques, haurien de dur dues dièresis, solament mantenen la corresponent a la i (cf. la part IV, § 3.2.2).