Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

dièresi

  1. Segons la futura gramàtica de l'IEC (versió del 2002 encara):

    3.2.2. La dièresi

    La dièresi (¨) modifica i o u, minúscules o majúscules, a l'efecte de la sil·labificació en l'àmbit de mot en els contextos del quadre IV.25.

    QUADRE IV.25
    Ús de la dièresi

    ïü
    En hiats
    Després de vocal: cruïlla, intuïció, suï, obeïesDesprés de vocal: peüc, diürètic
    En diftongs
     En gu i qu davant e o i: ungüent, pingüí, freqüent, adeqüi

    Rarament la dièresi de i indica hiat i no diftong. És el cas de les formes verbals de aguar i argüir que no contenen una i amb dièresi: agües, agüés; argüíem, argüiria (cf. arguït, arguïm).

    Tanmateix, no s'escriu dièresi:

    a) Quan hi correspon accent gràfic: país, Lluís (malgrat països, Lluïsa).

    b) En els sufixos -isme i -ista: egoisme, tramoista (convé notar que s'escriuen amb dièresi proïsme, lluïsme, amb una terminació coincident).

    c) En les formes d'infinitiu, futur, condicional i gerundi dels verbs de la conjugació III: obeint, pair, trairà, lluiria.

    d) En les terminacions llatines -um i -us: pòdium, Màrius.

    e) A començament de radical en derivats per prefixació i compostos: antiincendis, biunívoc, coincidir, reunió (però amb dièresi obriülls, reüll, traüll, sobreïxent, i les formes rizotòniques de reeixir i sobreeixir).

  2. Per al cas del verb argüir vegeu la fitxa corresponent.
  3. Abelard Saragossà dóna unes indicacions en la seua Gramàtica valenciana raonada i popular. Els fonaments (2005) per a manejar una mica la qüestió de la dièresi:
    En fer la separació sil·làbica, heu de tindre en compte que qualsevol lletra i o u que vaja després d'una vocal i no porte ni accent ni dièresi, és senyal que forma diftong: pou, meu, complaure, moure, reina, Cocentaina... Eixa característica és realment la part bàsica. Finalment, heu de tindre en compte que la dièresi és subsidiària de l'accent. És a dir, deixant de banda la dièresi de lingüística (que ja hem tractat, 7.2.1), una i o una u només porten dièresi quan es donen aquestes tres condicions:

    [...]

    a) Anar després d'una vocal. És indistint que, després de la i o la u, vaja o no una altra vocal.
    b) Funcionar com a vocals.
    c) No correspondre'ls portar accent.