Índex general de termes - fitxes - cdlpv
Nota: Els manlleus no adaptats porten la indicació de l'idioma originari entre claudàtors ([]).
Conjunt de persones que recolzen el basament d'un castell.
Conjunt de castellers que, situats sota les aixelles dels baixos, reforcen el basament d'un castell.
Nota: En els castells amb folre se situen sota els segons i, en els castells amb manilles, sota els terços.
Cadascun dels castellers que formen la crossa.
Casteller de pinya que se situa darrere el baix i, amb el pit, intenta evitar que se'n vagi endarrere.
Pilar que es forma a l'interior d'un castell construït amb tres o quatre castellers per pis.
Casteller que, situat dins el castell i encarat als baixos, aguanta els genolls del segon per evitar que caigui endavant.
Nota: En els castells de quatre amb el pilar, l'agulla no s'encara als baixos, sinó que se situa de cara al pilar del mig.
Casteller que se situa darrere el contrafort i, amb els braços estirats, subjecta el segon per les natges.
Casteller que se situa darrere les crosses i, amb els braços estirats, subjecta les cuixes dels segons pels costats.
Casteller de pinya que es posa entre dues crosses i davant del vent, tot agafant faixa, per compactar encara més el nucli central de la pinya.
Cadascun dels grups de castellers que van omplint de manera concèntrica els espais buits que queden a la pinya.
Part del castell que comprèn des del pis dels baixos fins al pis immediatament anterior al de dosos, i que perfila l'estructura del castell.
Cadascun dels castellers que ocupen el primer pis del tronc del castell.
Casteller que ocupa el segon pis del castell.
Casteller que ocupa el tercer pis del castell.
Casteller que ocupa el quart pis d'un castell.
Casteller que ocupa el cinquè pis d'un castell.
Casteller que ocupa el sisè pis del castell.
Part del castell integrada pels tres últims pisos: el pis de dosos, el pis d'aixecador i el pis d'enxaneta.
Cadascun dels dos castellers que ocupen el primer pis del pom de dalt del castell.
Nen del penúltim pis del castell que se situa de quatre grapes damunt dels dosos i que permet a l'enxaneta de pujar sobre seu i coronar el castell.
Nota: La denominació acotxador és pròpia de Tarragona i, cassola o cassoleta, del Penedès.
Infant que corona un castell.
Nota: La denominació aleta és pròpia del Vendrell.
Casteller d'experiència que dirigeix el bastiment del castell.
Conjunt de castellers que reforcen la pinya d'un castell i que serveixen de suport als terços.
Grup reduït de castellers que, situats al nivell dels terços i pel damunt del folre, serveixen de suport als quarts.
Dit del castell que s'aconsegueix bastir sense el suport de la pinya, o sense folre en cas que habitualment es construeixi amb folre.
Arribar l'enxaneta al capdamunt d'un castell, encavalcat damunt l'aixecador amb els peus sobre les espatlles dels dosos o damunt dels peus de l'aixecador.
Desfer un castell sense fer llenya, després d'haver-lo carregat.
Fer baixar l'estructura d'un castell abans de carregar-lo.
Gest que fa l'enxaneta amb la mà enlaire en el moment de coronar el castell o el pilar.
Caure un castell, abans o després de carregar-se.
Col·laborar, els castellers o els afeccionats, en l'execució del castell tot col·locant-se a la pinya.
Instrument de vent popular que consisteix en un tub de fusta de forma troncocònica, d'uns 35 cm de llargada, reforçat generalment amb dues argolles, que amplifica el so produït en bufar per una llengüeta de doble canya.
Gralla de set forats melòdics i dos de sonoritat, i que emet un so sec i dur.
Gralla de nou forats melòdics i dues o més claus per tal d'obrir i tapar els forats, que emet un so dolç i suau.
Instrument de percussió que consisteix en una caixa de fusta o de metall cilíndrica les bases de la qual són dues pells tibants.
Melodia que toquen els grallers i timbalers durant l'execució d'un castell i que indica als castellers les diferents fases del bastiment del castell.
Bastir-se un castell de bon començament amb bona quadratura.
Bastir-se un castell de bon començament amb mala quadratura.
Subjectar amb la mà, un casteller de tronc, la camisa d'un casteller del seu mateix pis.
Agafar, un casteller de pinya, la faixa d'un casteller proper com a punt de suport i per compactar la pinya.
Alçar un castell a pols, començant pels pisos superiors.
Acabar-se les brandades d'un castell, generalment quan s'han col·locat els pisos superiors.
Reforçar alguna posició del castell.
Realitzar un castell.
Fer, un castell, moviments d'oscil·lació.
Dit d'un castell amb folre.
Torre de dimensions i alçària variables, formada per persones enfilades les unes damunt les espatlles d'altres, pròpia de certes festes populars.
Persona que participa en el bastiment de castells.
Relatiu o pertanyent als castells.
Començar a tremolar, un castell, d'una manera ostentible i incontrolada, la qual cosa acostuma a ser l'anunci d'una caiguda imminent.
Caure del castell sense que la resta de l'estructura cedeixi.
Nombre i disposició dels castellers que formen el tronc del castell.
Nota: Per comptar un castell primer es compten les persones que hi ha a cada pis i després el nombre de pisos, sense oblidar els baixos i els tres pisos del pom de dalt. Així, un tres de vuit està format per cinc pisos de tres persones (incloent-hi els baixos, que queden amagats dins la pinya) i el pom de dalt.
Desestabilitzar un castell perquè se'l fa bellugar excessivament.
Figura formada pels castellers, que consisteix en un sol casteller a cada pis.
Qualsevol de les columnes que formen un castell.
Situar-se l'enxaneta per damunt de l'aixecador per coronar el castell.
Simetria correcta entre els diferents pilars que formen un castell.
Casteller que se situa entre el pis dels baixos i el pis immediatament anterior al dels dosos.
Conjunt organitzat de castellers sota un mateix nom, un mateix color de camisa i dirigits per un cap de colla.
Conjunt de membres més joves de la colla, format pels enxanetes, els aixecadors i els dosos.
Casteller que recolza el basament del castell.
Peça de roba molt més llarga que ampla amb què els castellers se cenyeixen el cos per la cintura donant-li diferents volts.
Cadascuna de les files horitzontals de castellers en un castell, i que n'estableixen l'alçada.
Temptativa d'un castell que fa una colla.
Castell que ha caigut després del toc de les gralles i abans de ser carregat.
Castell format per dos pilars.
Persona que toca la gralla.
Persona que toca el timbal.
Moviment d'oscil·lació d'un castell.
Realització d'un castell.
Part inferior d'un castell, on se situen els baixos, i que li serveix de base.
Començar a bastir un castell.
|
|
|---|