fitxes - cdlpv - Neoloteca del Termcat
Nota: Els manlleus no adaptats porten la indicació de l'idioma originari entre claudàtors ([]).
<Alimentació>
Pasta de sopa en forma de conquilla petita.
Nota: Usat generalment en plural.
<Alimentació>
Pasta de sopa en forma de conquilla.
Nota: Usat generalment en plural.
<Esports: Tir amb arc>
Punt interior d'una diana circular, equidistant de tots els punts del seu perímetre, marcat amb una creu.
<Esports aeronàutics>
Fase del descens d'un paracaigudista des que salta fins que obre el paracaigudes.
<Gastronomia>
Blat precuinat al vapor, assecat, parcialment decorticat i triturat, molt utilitzat en la cuina del Pròxim Orient.
Nota: Forma procedent de l'àrab. L'adaptació a partir del turc és bulgur.
<Esports i jocs de pilota>
Joc practicat per persones discapacitades en què els participants, individualment o per equips, han de llançar sis boles de cuir procurant que quedin situades com més a prop millor d'un bolig que serveix de referència.
Nota: Malgrat l'origen italià, la denominació catalana s'ha vehiculat probablement a través de l'anglès. És un esport oficial dels jocs paralímpics.
<Esports: Tir amb arc>
Punt o objecte al qual apunta un tirador.
<Gastronomia><Alimentació>
Pastís de pasta de full típic del Marroc, farcit tradicionalment de carn de colomí, ametlles i espècies, que se serveix empolsat de sucre i canyella, i que es menja com a plat principal.
<Gastronomia><Alimentació>
Pastisset amb forma de mitja lluna farcit amb una pasta d'ametlles aromatitzada amb aigua de flors de taronger, originari del Magrib.
Nota: La transcripció simplificada del terme àrab és kab al-gazal ('garró de gasela', literalment) o qarn al-gazal ('banya de gasela').
<Esports><Jocs. Joguines>
Parella o grup de jugadors que competeixen conjuntament i que s'enfronten a altres parelles o grups de jugadors.
Nota: En alguns esports, com ara el golf, el bàndol pot estar constituït per un únic jugador.
<Gastronomia>
Puré d'albergínies escalivades, generalment condimentat amb all, llimona, oli d'oliva i tahina, típic del Pròxim Orient.
Nota: Algunes fonts distingeixen entre babaganuix i mutàbal segons la incorporació o no de determinats ingredients, però generalment es consideren sinònims.
<Esports: Tir amb arc>
Suport sobre el qual es fixa la diana, que serveix per a retenir les fletxes que s'hi claven o que l'erren per poc.
<Zoologia>
Peix de l'ordre dels perciformes, de la família dels istiofòrids, amb la pell de color blau metàl·lic i la mandíbula superior força més llarga que la inferior i en forma de llança, que viu a mar obert a l'Atlàntic i a l'Indopacífic.
Nota: La forma llatina Makaira mazara, que havia estat utilitzada també per a referir-se a aquesta espècie, es considera obsoleta.
<Teoria de l'art>
Escola pictòrica japonesa desenvolupada durant els segles XVII, XVIII i XIX caracteritzada per la producció de pintures i gravats sobre la vida quotidiana.
Nota: Del japonès ukiyoe, 'pintura del temps que passa', 'imatge del món fluctuant'. Aquesta escola va tenir una gran influència en la pintura europea del segle XIX.
<Alimentació>
Espai especialment condicionat per a l'exposició o la venda de vins.
<Economia. Empresa>
Procés d'estructuració i assignació de les tasques pròpies de cadascun dels llocs de treball d'una organització i de determinació de les relacions jeràrquiques i productives amb altres llocs de treball de l'organització, a fi d'assolir de manera més efectiva i eficaç els objectius empresarials.
<Esports: Tir amb arc>
Dibuix fet sobre paper, generalment reforçat, al qual apunta un tirador i que serveix per a indicar el punt d'impacte de la fletxa i determinar la puntuació obtinguda.
Nota: En tir a l'aire lliure, en tir de camp i en tir de sala la diana té forma circular, amb cercles concèntrics; en tir de bosc representa un animal.
<Jocs. Joguines>
Disc constituït per una zona exterior no puntuable i una sèrie de cercles concèntrics dividits en caselles de diferent puntuació, al qual apunta el jugador de dards.
Nota: La forma tradicional per a referir-se a aquest concepte és rodella, però és una denominació poc usada en àmbits especialitzats.
<Medicina>
Diagnòstic que es duu a terme durant les etapes inicials o primerenques d'una malaltia.
<Medicina>
Detecció que té lloc durant les etapes inicials o primerenques d'una malaltia.
<Gastronomia>
Brou fet amb bonítol assecat i algues, propi de la cuina japonesa.
<Esports: Tir amb arc>
Senyal en forma d'aspa que indica el centre de la diana.
<Indústria alimentària>
Operació mecànica que consisteix a remenar enèrgicament la xocolata durant un temps prolongat, generalment afegint-hi lecitina i mantega de cacau, amb l'objectiu de refinar-ne l'aroma, homogeneïtzar-ne la textura i fer-ne evaporar la humitat i els àcids volàtils.
Nota: La durada del conxatge oscil·la entre les 6 i les 82 hores i la xocolata s'escalfa per fricció fins a una temperatura entre 50 i 80 ºC.
<Indústria alimentària>
Remenar la xocolata mecànicament i de manera enèrgica durant un temps prolongat, generalment afegint-hi lecitina i mantega de cacau, amb l'objectiu de refinar-ne l'aroma, homogeneïtzar-ne la textura i fer-ne evaporar la humitat i els àcids volàtils.
<Indústria alimentària>
Màquina amb què es duu a terme el conxatge.
Nota: Inicialment tenia forma de petxina, motiu que ha originat una denominació derivada de concha en totes les llengües.
<Alimentació>
Formatge fet amb llet de vaca o d'ovella, de pasta dura, textura granulosa, i de gust suau quan és jove, i fort i picant quan és vell, originari de Bulgària.
<Gastronomia>
Puré de cigrons que se sol condimentar amb llimona, tahina, alls, oli d'oliva i julivert, típic del Pròxim Orient.
<Gastronomia>
Salsa espessa i picant que es prepara amb bitxo, oli, all i herbes aromàtiques, i que s'utilitza especialment com a condiment per al cuscús, típica del nord d'Àfrica i del Pròxim Orient.
<Gastronomia>
Sopa espessa i consistent pròpia del Magrib que se sol elaborar amb cigrons, llenties, carn i verdures, i que es menja especialment durant el ramadà.
<Medicina>
Dit del mal o de la malaltia que es manifesta de manera intensa o que pot tenir conseqüències importants.
Nota: Segons el context, també poden ser adequades les formes intens -a, fort -a, agut -uda, etc.
Formes desestimades: sever -ra
<Medicina>
Qualitat de greu.
Nota: Segons el context, també poden ser adequades les formes intensitat, agudesa, etc.
Formes desestimades: severitat
<Alimentació>
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada i textura cremosa, madurat durant un període de tres a quatre mesos, amb gust dolç i lleugerament cítric, originari del cantó suís de Valais.
<Gastronomia>
Amanida elaborada amb verdures fresques, generalment tomàquet, enciam, cogombre i ceba, i amb trossos de pa de pita torrats o fregits, que es condimenta amb oli d'oliva, suc de llimona o vinagre, menta i julivert, típica del Pròxim Orient.
<Alimentació>
Pasta alimentària en forma de farcell petit farcida habitualment de carn o de verdura.
Nota: Usat generalment en plural.
<Gastronomia>
Pilota de forma aplanada i molt especiada que s'elabora amb pasta de cigrons, típica del Pròxim Orient.
Nota: Per extensió, l'entrepà que se'n fa, generalment amb pa de pita.
<Esports: Muntanyisme>
Pràctica espeleològica que té com a objectiu el salvament de persones que han patit un accident o que es troben en una situació perillosa dins una cova.
<Esports: Muntanyisme>
Espeleòleg especialista en espeleosocors.
<Esports: Muntanyisme>
Persona que practica l'espeleobusseig.
<Esports: Muntanyisme>
Modalitat d'espeleologia que consisteix a explorar, amb finalitats esportives o científiques, els trams inundats d'avencs i coves per mitjà de tècniques pròpies del submarinisme.
<Zoologia>
Peix de l'ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, amb el cos allargat, de color verd fosc i amb una franja lateral groguenca, que viu a l'Atlàntic.
<Esports: Tir amb arc>
Conjunt format per la diana, l'aturafletxes, el trípode o el cavallet i tots els elements necessaris per a sostenir i situar la diana.
<Alimentació>
Pa de forma rodona o ovalada, molt prim i buit, que s'obre com una butxaca i pot omplir-se amb ingredients diversos, típic de la Mediterrània oriental i del Pròxim Orient.
Nota: Per extensió, la forma pita (en femení) denomina també l'entrepà preparat amb aquest tipus de pa.
<Esports: Esquaix>
Cop en què la pilota, després de rebotar a la paret frontal, va a parar a qualsevol punt de la intersecció del terra amb les parets laterals o amb la paret posterior de la pista, de manera que queda esmorteïda o fa un bot imprevisible.
<Esports: Esquaix>
Intersecció del terra amb la paret posterior o amb les parets laterals de la pista.
<Alimentació>
Pasta fermentada elaborada amb una barreja d'aigua, soia, civada o d'arròs, de gust salat i amb un contingut proteic elevat, molt utilitzada en la cuina japonesa.
<Begudes>
Licor fet d'arròs glutinós, de gust dolç i graduació alcohòlica baixa, que s'utilitza en la cuina japonesa.
<Zoologia>
Peix de l'ordre dels perciformes, de la família dels istiofòrids, amb la pell de color blau fosc al dors, blanca a la zona ventral i amb les aletes negroses, amb la mandíbula superior força més llarga que la inferior i en forma de llança, que viu en aigües poc profundes de l'Indopacífic.
<Alimentació>
Pasta de sopa en forma de llaç petit i amb les vores arrodonides.
Nota: Usat generalment en plural.
<Alimentació>
Pasta alimentària en forma de llaç.
Nota: Usat generalment en plural.
<Alimentació>
Alga bruna de color marró fosc i amb forma de làmina, rica en iode, en àcid glutàmic i en àcid algínic, molt utilitzada en la cuina japonesa.
Nota: La transcripció del terme japonès segons el sistema internacional romanji Hepburn és konbu.
<Gastronomia>
Pilota feta de carn picada, formatge o verdures, condimentada amb espècies, típica del Pròxim Orient i de l'Índia.
Nota: La forma kefta (i menys freqüentment kafta) correspon a la pronúncia àrab més coneguda, pròpia de l'àrea sirolibanesa. La transcripció del terme a partir de l'àrab clàssic seria kufta. Les variants kufta i kofta són més habituals en persa, hindi, urdú o turc i en els països occidentals amb més influència d'aquestes cultures.
<Gastronomia>
Mandonguilla, generalment de forma ovalada, elaborada amb una massa de búrgul i carn capolada de xai condimentada amb espècies, ceba i pinyons, que es menja fregida, crua o bé cuita al forn, típica del Pròxim Orient.
Nota: Kebe és l'adaptació catalana del terme àrab corresponent al dialecte sirolibanès. L'adaptació corresponent a la forma de l'àrab clàssic seria kiba (a partir de la transcripció kibba).
<Gastronomia>
Filet de bonítol assecat, fumat i madurat amb el fong Aspergillus glaucus, propi de la cuina japonesa.
<Gastronomia>
Plat de la cuina japonesa elaborat a base d'arròs bullit avinagrat, acompanyat de peix o marisc, generalment crus, o de verdures.
<Esports aeronàutics>
Modalitat de paracaigudisme esportiu que consisteix a fer figures i piruetes durant la caiguda lliure aprofitant la resistència que l'aire oposa a una planxa de surf que el saltador porta fixada als peus.
<Gastronomia>
Plat de la cuina japonesa fet amb verdures i amb carn de bou tallada en làmines molt fines, que s'elabora a taula, coent els ingredients dins una olla amb una salsa feta amb shoyu, sake o mirin, i sucre.
<Gastronomia>
Salsa de soia feta amb aigua, blat, sal i brots de soia, pròpia de la cuina japonesa.
Nota: La transcripció del terme japonès segons el sistema internacional romanji Hepburn és shyu o bé shooyu.
<Recerca>
Descobriment casual o imprevist fet per un investigador en el curs d'una recerca orientada a altres objectius i amb pressupòsits teòrics diferents.
<Gastronomia>
Plat de la cuina japonesa elaborat a base de peix o marisc crus, en què els ingredients se serveixen tallats en làmines o en trossos i es mengen acompanyats de shoyu i de rave japonès.
<Gastronomia>
Rotlle que es prepara embolicant amb una fulla d'alga una barreja d'arròs bullit avinagrat i peix o verdures, propi de la cuina japonesa.
Nota: Se serveix tallat en trossos d'uns 2 cm. La transcripció de la forma japonesa original segons el sistema internacional romanji Hepburn és makizushi.
<Zoologia>
Peix de l'ordre dels quimeriformes, de la família dels rinoquimèrids, de color marró fosc o negre, amb el musell cartilaginós i molt llarg i prim, amb una espina verinosa a la primera aleta dorsal i amb l'aleta caudal lanceolada i acabada en un filament llarg, que viu entre els 200 i els 2.600 m de profunditat a l'Atlàntic i al Pacífic.
<Economia. Empresa>
Sistema de gestió empresarial orientat a l'acompliment dels objectius estratègics d'una organització per mitjà del control dels factors clau en què se sustenten, a partir d'indicadors de tipus quantitatiu i qualitatiu.
<Medicina>
Qualitat de precoç.
<Medicina>
Relatiu a les etapes inicials o primerenques d'una malaltia o d'un procés orgànic.
<Esports: Muntanyisme>
Peça d'indumentària amb dos camals tancats per l'extrem inferior i proveïda de tirants, que cobreix el tronc, les cames i els peus, impermeable, que s'utilitza en espeleologia per a progressar per aigües subterrànies.
<Medicina>
Pneumònia greu i contagiosa que es manifesta amb febre alta, tos seca, cefalees i miàlgies i que és causada per un virus del grup dels coronavirus.
Nota: Síndrome respiratòria aguda greu (i la sigla anglesa SARS) és la denominació genèrica amb què es va popularitzar inicialment aquesta afecció, abans que se'n conegués l'agent que la causava. Pneumònia per coronavirus correspon al nom específic de la malaltia estricta, un cop que se n'han determinat les causes.
<Comunicació. Informació>
Periodista que en un conflicte bèl·lic acompanya una unitat militar, la qual l'integra dins del seu col·lectiu perquè pugui informar del desenvolupament de les operacions que es duen a terme.
<Esports: Tir amb arc>
Part externa de la diana, no puntuable, situada més enllà de la línia que en marca el perímetre.
<Zoologia>
Peix de l'ordre dels perciformes, de la família dels zoàrcids, anguil·liforme i sense aleta caudal diferenciada, sense escates i de color marró clar, amb taques fosques repartides per tota la zona dorsal, que habita en aigües poc profundes del litoral i a la desembocadura d'alguns rius al nord-est de l'Atlàntic i al mar Bàltic.
<Gastronomia>
Plat de la cuina japonesa elaborat amb trossos petits de verdura, carn, pell i vísceres d'aviram, generalment pollastre, enfilats en una broqueta, que es couen a la brasa i es mengen sucats en una salsa de soia i mirin, o bé amb sal.
<Gastronomia>
Broqueta feta amb trossos de carn, generalment de be, intercalats amb verdures i greix, marinada i preparada a l'estil de la cuina de la Mediterrània oriental.
<Gastronomia>
Carn marinada, generalment de be, que es cou en un ast vertical que es fa girar, i que se serveix tallada a tires, sovint com a farciment d'entrepà, típica del Pròxim Orient.
Nota: També denomina l'entrepà, generalment de pa de pita, farcit amb aquesta carn.
<Gastronomia><Alimentació>
Pastisset en forma de cinta, trena o llaç, típic del Magrib, fregit amb oli i posteriorment recobert amb mel i decorat amb sèsam, que es menja especialment durant el ramadà.
Nota: De l'àrab hàlua xabàkia ('dolç de llaç'), escurçat en xabàkia ('llaç').
<Alimentació>
Alga bruna de grans dimensions, rica en calci, molt utilitzada i valorada en la cuina japonesa.
<Teoria de l'art>
Composició pictòrica, generalment una natura morta, que per mitjà d'objectes simbòlics representa la caducitat de la vida, la fugacitat dels plaers terrenals i la ineluctabilitat de la mort, habitual en la pintura holandesa, francesa i espanyola del segle XVII.
Nota: Els especialistes tendeixen a fer el plural a la manera llatina, vanitates.
<Teoria de l'art>
Relatiu o pertanyent a l'escola ukiyoe.
Nota: Del japonès ukiyoe, 'pintura del temps que passa', 'imatge del món fluctuant'.
<Teoria de l'art>
Composició artística, generalment una pintura o un gravat, pertanyent a l'escola ukiyoe.
Nota: Del japonès ukiyoe, 'pintura del temps que passa', 'imatge del món fluctuant'.
<Medicina>
Tractament que s'aplica en les etapes inicials o primerenques d'una malaltia.
<Gastronomia>
Plat de la cuina japonesa elaborat a base de carn o peix, en què els ingredients es deixen marinar en una salsa feta amb shoyu, mirin i gingebre, i posteriorment es rosteixen i es caramel·litzen amb la mateixa salsa, a la qual s'ha afegit sucre i sake.
<Gastronomia>
Plat de la cuina japonesa elaborat amb trossos de peix, marisc i verdures, arrebossats i fregits, que es mengen acompanyats de nap ratllat i d'una salsa calenta feta amb shoyu i mirin.
Nota: La transcripció del terme japonès segons el sistema internacional romanji Hepburn és tenpura.
<Esports: Gimnàstica>
Aparell de gimnàstica artística que s'utilitza per a fer exercicis de salt i que consisteix en una planxa horitzontal encoixinada de 95 a 105 cm de llargada i 95 cm d'amplada, amb l'extrem anterior prolongat cap a terra en forma d'angle recte i sostinguda per una base que permet de regular-ne l'alçada.
Nota: La taula de salts se situa a 125 cm d'alçada en les competicions femenines i a 135 cm en les masculines.
<Gastronomia><Alimentació>
Mantega de sèsam, típica del Pròxim Orient.
<Gastronomia>
Plat de ceràmica o de fang cuit, proveït d'una tapadora cònica del mateix material, que s'utilitza en la cuina del nord d'Àfrica.
<Gastronomia>
Estofat, generalment de carn o peix amb verdures, originari del nord d'Àfrica.
<Gastronomia>
Amanida feta generalment amb búrgul, tomàquet, ceba, julivert i menta, que s'amaneix amb oli d'oliva i suc de llimona, originària de Síria i el Líban.