Índex general de termes
fitxes - Eines de Llengua
Nota: Els manlleus no adaptats porten la indicació de l'idioma originari entre claudàtors ([]).
Cambra d'un temple grec o romà reservada als sacerdots, situada darrere la cel·la, amb entrada per l'opistòdom.
Passadís lateral d'accés a l'orquestra del teatre romà.
Sala d'una basílica romana, utilitzada com a tribunal de justícia, presidida per una estàtua de l'emperador.
sin. as libralis [la] m
es aes grave
en aes grave
<Arqueologia>
Peça circular de bronze fos amb tipologia a l'anvers, amb un pes corresponent a una lliura, que fou la primera forma de l'as romà.
Nota: Es va utilitzar a principis del segle III aC.
Fragment de bronze irregular de talla i forma, utilitzat com a valor de canvi a l'antiga Roma.
Peça de bronze fos en forma de barra o lingot amb tipus estampat, normalment un animal, utilitzat com a valor de canvi a l'antiga Roma.
Talús de terra i altres materials que s'aixecava per a protegir els campaments militars de l'Imperi romà.
Fortificació urbana de l'Imperi romà.
Persona que assisteix els cuiners o el cap de cuina.
Dit de l'individu les restes del qual no permeten determinar-ne el sexe a causa del mal estat de conservació en què es troben o perquè els caràcters indicadors no són evidents.
Dit de la tècnica pictòrica caracteritzada per l'espontaneïtat, realitzada preferentment a l'oli i aplicant colors que no es rectifiquen ni superposen.
sin. tonia f
es altura tonal
es tonía
fr hauteur tonale
fr tonie
en pitch
<Otorinolaringologia>
Percepció subjectiva del to d'un so.
Àmfora petita usada per a guardar-hi perfums.
sin. intra vitam [la] loc adj
es ante mortem
es intra vitam
en ante-mortem
Dit de les alteracions produïdes en els ossos d'un individu al llarg de la seva vida.
Tècnica pictòrica que consisteix a deixar sense pintar unes franges de la superfície del suport per delimitar les diverses àrees de color que configuren les formes.
sin. opus incertum [la] m
es aparejo antiguo
es opus incertum
en opus incertum
en random rubble
<Arqueologia>
Aparell format per pedres petites unides amb morter que revesteixin un nucli central.
sin. opus spicatum [la] m
es aparejo espigado
es opus spicatum
en herringbone bond
en opus spicatum
<Arqueologia>
Aparell en el qual les filades de pedres planes o de maons s'inclinen alternadament a dreta i esquerra.
sin. opus emplecton [la] m
es aparejo emplecton
es opus emplecton
en opus emplecton
<Arqueologia>
Aparell format per dues filades exteriors de peces de pedra i una part interior omplerta de reble i argamassa.
sin. opus isodomus [la] m
es aparejo isódomo
<Arqueologia>
Aparell en el qual els carreus es disposen a trencajunts en fialdes d'alçada uniforme.
sin. opus mixtum [la] m
es aparejo mixto
es opus mixtum
en opus mixtum
<Arqueologia>
Aparell format per la combinació de dos o més aparells.
sin. opus siliceum [la] m
es aparejo poligonal
es opus siliceum
en opus siliceum
<Arqueologia>
Aparell format per pedres irregulars, però amb els caires treballats perquè encaixin bé.
sin. opus reticulatum [la] m
es aparejo reticular
es opus reticulatum
en opus reticulatum
<Arqueologia>
Aparell format per maons quadrats disposats de gairell, de manera que el parament recorda una xarxa.
Persona en període d'aprenentatge de les diverses feines que es duen a terme en una cuina d'un establiment de restauració.
sin. compl. tetràpilon m
es arco cuadrifronte
es tetrapilo
es tetrápilo
es tetrapylon
en tetrapylon
<Arqueologia>
Arc de triomf de planta quadrada amb quatre arcs, un a cada costat.
Gran espai central i descobert del fòrum.
Dit de l'obra arquitectònica amb l'intercolumni de vuit mòduls o més.
Formes desestimades: aeròstil -la.
Intercolumni de vuit mòduls o més.
Formes desestimades: aeròstil.
Recambra adossada a la cara interna d'una muralla.
Activitat artística que empra Internet per a la difusió de les obres, les quals poden ser modificades per altres internautes.
Formes desestimades: ciberart.
Activitat artística que es basa en la utilització de les tecnologies de la comunicació.
Formes desestimades: art mediàtic; mèdia art.
sin. jardinera f
es autobús de pista
es jardinera
fr autocar de piste
fr véhicule de liaison
en airport passenger bus
en apron bus
en apron passenger vehicle
<Transport aeri><Turisme. Hoteleria>
Autobús destinat al transport de passatgers entre la terminal d'un aeroport i l'avió.
Persona que fa tasques de suport a la cuina d'un restaurant, com ara netejar els estris i la maquinària de la cuina, netejar i tallar verdures i determinats tipus de carn, peix i marisc, ajudar a fer plats senzills, etc.
Formes desestimades: pinxo.
Barana de la primera fila de la càvea coronada amb una motllura.
Esport practicat entre dos equips de quatre jugadors muntats a cavall que consisteix a introduir la pilota, que té uns agafadors, dins d'una cistella.
Aplicació d'agents biològics en un medi contaminat per a degradar els contaminants d'origen orgànic o extreure'n els d'origen inorgànic.
Agent biològic utilitzat per a degradar els contaminants d'origen orgànic o extreure els d'origen inorgànic, i transformar-los en productes sense efectes ambientals no desitjats.
Nota: Un contaminant d'origen orgànic és degradable. Un contaminant d'origen inorgànic difícilment es pot degradar, i cal transformar-lo en un compost menys tòxic. El procés que se segueix en aquest cas per a descontaminar el medi és generalment el d'extracció per bioacumulació.
Formes desestimades: bioremei.
Nombre de places d'allotjament o de transport reservades per a un període determinat per una majorista de viatges.
Reservar per a un període determinat un nombre de places d'allotjament o de transport a petició d'una majorista de viatges, de l'organització d'un congrés, etc.
sin. compl. càlpida f
es cálpida
en kalpis
<Arqueologia>
Hídria amb perfil continu des del coll fins al peu.
Acció de modificar la classe del bitllet d'un passatger.
Nota: Si cal, s'especifica el tipus de canvi que es produeix amb les expressions ascens de classe (upgrading) i descens de classe (downgrading). El canvi a una classe superior se sol produir per iniciativa de la companyia sense cost addicional per al passatger per contrarestar situacions de sobrereserva o per premiar la fidelitat d'un client; el canvi a una categoria inferior sol produir-se per iniciativa del passatger.
Modificació de l'itinerari previst en el bitllet d'avió d'un passatger que comporta l'emissió d'un nou bitllet.
Cadascuna de les estances d'un circ o d'un amfiteatre situades en un extrem o a les subestructures de l'edifici, destinades a albergar els animals que participaven als espectacles.
Cardo principal que travessa la ciutat o el campament pel centre i que s'encreua amb el decumanus maximus en el fòrum.
Cadascun dels carrers paral·lels orientats de nord a sud a les ciutats i els campaments romans.
Fortificació petita d'època romana habitada permanentment, que servia de refugi a la població civil en cas de perill.
Campament militar romà organitzat a partir d'un traçat reticular que té el cardo maximus i el decumanus maximus com a eixos, i que va ser l'origen de nombroses ciutats europees.
Persona encarregada per un club esportiu d'observar el joc i valorar les possibilitats de projecció de joves esportistes per recomanar-ne el fitxatge.
Vas ritual de terrissa amb obertures al voltant per les quals s'introdueixen els diversos líquids per a l'ofrena.
Tasseta grega de terrissa amb una nansa vertical llarga, usada per a treure la beguda d'un altre recipient.
sin. compl. cílica f
es cílica
es kylix
en cylix
en kylix
<Arqueologia>
Copa grega de terrissa, poc profunda, amb dues nanses horitzontals.
Moneda grega de plata que valia 3 o 4 dracmes i en l'anvers de la qual apareix una cista mística amb una serpent.
Nota: Encunyada a partir del segle II aC.
Establiment turístic format per un conjunt d'habitatges independents on els clients s'allotgen en règim de pensió completa, que disposa d'instal·lacions recreatives i esportives i serveis d'animació turística.
Escut circular amb una imatge central en baix relleu, utilitzat com a decoració en diversos edificis romans.
sin. cus f
es chous
es coa
en chous
<Arqueologia>
Enòcoa baixa i de forma convexa.
Nota: També admet l'ús com a masculí.
Conjunt d'empreses turístiques situades en un indret, generalment d'una sola propietat, que ofereixen diversos serveis turístics, com ara allotjament, restauració, lleure o comerç.
Estàtua grega d'època arcaica de marbre o de bronze que representa una figura femenina.
Recipient romà de vidre, de cos rectangular amb quatre potes, usat per a barrejar-hi ungüents i pomades.
sin. compl. plemòcoa f
es kothon
en kothon
<Arqueologia>
Copa grega de terrissa, gran, de llavi rodó i entrat, amb una o tres nanses horitzontals.
Cràter petit.
sin. crepis f
es crepidoma
es crepis
es krepis
en crepidoma
en crepis
<Arqueologia>
Base d'un temple grec, formada per tres graons.
Mosaic fet de plaques o de tires de marbre retallades en formes geomètriques i combinades formant dibuixos i motius diversos.
Cadascun dels grans trossos de ceràmica o marbre que formen part d'un paviment romà.
Cadascuna de les habitacions d'una casa romana construïdes entorn a l'atri, generalment usades com a dormitori.
Cadascun dels sectors en forma de triangle en què es divideix la càvea a partir del traçat dels vomitoris i les escales.
Estàtua grega d'època arcaica de marbre o de bronze que representa una figura masculina.
sin. stupa m
es dagaba
es dagoba
es stupa
fr dagoba
fr stoupa
fr stûpa
it dagoba
it stupa
en dagoba
en stupa
<Arqueologia>
Monument commemoratiu o destinat a guardar-hi relíquies, d'origen indi, característic del budisme, consistent en una estructura massissa de pedra en forma de túmul semiesfèric o acampanat, coronat per una balustrada amb un pal que sosté un o diversos para-sols d'honor.
Nota: Dàgoba és la denominació que rep a l'Índia i stupa a Sri Lanka.
Part d'una inscripció cancel·lada per motius polítics o religiosos.
Relatiu a un període de temps durant el qual s'interromp l'activitat laboral continuada.
Formes desestimades: vacacional
Manifestació dels primers símptomes d'una malaltia, especialment crònica o de curs llarg.
Manifestar els primers símptomes una malaltia, especialment crònica o de curs llarg.
Nota: No té el mateix sentit que començar o iniciar-se una malaltia, perquè fa referència a les primeres manifestacions d'una malaltia que potser ja es tenia abans d'aquestes manifestacions. També és diferent el fet de detectar una malaltia (que implica la intervenció del professional mèdic) i el fet que una malaltia debuti (que no implica aquesta intervenció).
Dit de l'edifici pròstil que té deu columnes.
Tècnica d'expressió plàstica consistent a desfigurar i modificar elements d'ús quotidià, com ara cartells, revistes, teixits, etc.
Decumanus principal que travessa la ciutat o el campament pel centre, i que s'encreua amb el cardo maximus en el fòrum.
Cadascun dels carrers paral·lels orientats d'oest a est a les ciutats i els campaments romans.
Text o dibuix no commemoratiu pintat sobre un suport perdurable com ara la pedra, el marbre, etc.
Explicació de l'origen del nom científic d'un tàxon relatiu a una espècie humana o animal.
Dependència situada a l'esquerra del presbiteri de les esglèsies paleocristianes orientals i bizantines.
Registre on diàriament s'apunta el valor dels serveis prestats a cada client d'un establiment hoteler i el crèdit que té, i que permet conèixer la producció de l'establiment.
Formes desestimades: mà corrent
Dit de l'obra arquitectònica amb l'intercolumni de sis mòduls.
Intercolumni de sis mòduls.
Recipient grec de terrissa amb la boca ampla, sense nanses i el fons convex.
Capa d'argamassa que s'aplicava entre la trullissatio i l'estuc.
sin. compl. dirhem m
es dirham
es dirhem
<Arqueologia>
Primera moneda musulmana d'argent amb un pes inicial de 2,97 g i una equivalència d'1/10 respecte el dinar.
NOTA: veg. comentari CDLPV.
Dit de l'edifici pròstil que té dues columnes.
Monument sepulcral d'època romana consistent en un podi alt sobre el qual s'erigien dues columnes unides per un entaulament.
Dit de l'edifici pròstil que té dotze columnes.
Casa unifamiliar de grans dimensions d'època romana o medieval.
Passadís llarg que condueix a la cambra funerària d'un tolos prehel·lènic.
Nota: Per analogia designa qualsevol passadís que condueix a un recinte sagrat en construccions funeràries i religioses.
Pista per a curses d'un estadi.
Fet de negar l'embarcament a un passatger amb reserva confirmada en un vol per una situació de sobrereserva.
Pitxell grec, ibèric o romà.
Instrument grec de forma arrodonida i còncava, utilitzat per a protegir el genoll i la cuixa en cardar la llana.
Enòcoa amb el coll molt llarg i estret.
Copa grega de terrissa, profunda, amb peu baix i dues nanses a la vora, generalment horitzontals.
sin. compl. euripus [la] m
es espina
es euripus
es spina
en eurypus
en spina
<Arqueologia>
Mur baix situat en sentit longitudinal al centre de l'arena d'un circ, ornat amb estàtues, columnes i, generalment, un obelisc, a cada extrem del qual es col·locava una meta.
sin. estamnos m
es estamno
es stamnos
en stamnos
<Arqueologia>
Recipient grec de terrissa, de forma globular, amb nansetes horitzontals al cos i la boca estreta.
Construcció porticada grega de planta rectangular amb el sostre de dos aiguavessos sostingut per columnes, especialment el porxo d'una àgora.
Dit de l'obra arquitectònica amb l'intercolumni de quatre mòduls i mig.
Intercolumni de quatre mòduls i mig.
Vas grec de cos ample, sense nanses i amb tapadora.
Persona que calcula les quantitats i els costos dels materials i la mà d'obra necessaris per a obres d'enginyeria i construcció.
Persona que munta les armadures dels elements constructius de formigó armat.
Plat de terrissa amb un òmfal.
Figura secundària que complementa una escena o un paisatge.
Moneda romana i bizantina de bronze que tenia el valor de quatre antoninians i un pes d'uns 12 g.
Nota: Es va encunyar a partir de l'emperador Dioclecià.
sin. viatge a la carta m
sin. viatge a mida m
es forfait
es viaje a la carta
es viaje a medida
fr forfait
fr voyage à la carte
fr voyage sur mesure
en travel à la carte
de Reisen à la carte
<Turisme. Hoteleria>
Viatge dissenyat especialment per a un client atenent les seves peticions i preferències.
Persona d'una agència que dissenya i ven viatges especialment concebuts per a un client atenent les seves peticions i preferències.
Vas grec en forma de cistell, amb el coll estret i sovint foradat.
Cambra de combustió d'un forn romà.
Tècnica d'expressió plàstica que consisteix a fregar amb una matèria pulverulenta i dura, com ara la mina d'un llapis, un paper col·locat sobre una superfície per obtenir una imatge de la textura d'aquest suport.
Guarniment cantoner de llit.
nc Gaidropsarus argentatus
<Zoologia>
Peix de la família dels gàdids, de cos relativament allargat, dues aletes dorsals i tres barballons, que mesura fins a 35 cm i viu en aigües profundes, sobre fons tous, a la zona àrtica de l'Atlàntic.
Nota: El nom científic Gaidropsarus argentatus és la forma més difosa, però també es documenten les formes Onogadus argentatus, Motella argentata, Couchia argentata, Motella reinhardti i Gaidropsarus reinhardti.
Sala situada enmig de la terrassa superior d'un ziggurat, destinada al descans de la divinitat en la seva visita a la terra.
sin. compl. glauca m
es glaux
en glaux
<Arqueologia>
Escif de ceràmica àtica de figures roges, amb una nansa vertical i una d'horitzontal, decorat amb òlibes.
Tècnica d'expressió plàstica que consisteix a fer formes rascant amb un instrument incisiu un suport generalment de fusta al qual s'han aplicat unes mans de pintura i s'hi han deixat assecar.
Recipient romà de terrissa, petit, tancat, amb forats a la part superior i un broc generalment en forma de cap d'animal.
Gran sala coberta d'una mesquita destinada a l'oració, dividida en naus mitjançant columnes.
Interpunció en forma de fulla d'heura.
Figuració del déu Hermes en forma de pilar, amb el cap barbat, monyons en lloc de braços i un fal·lus a la part davantera del fust.
Tomba cultual d'un heroi.
Edifici pròstil que té sis columnes.
Fortificació musulmana aïllada.
Tendència a cobrir tota la superfície d'un espai arquitectònic, escultòric o pictòric amb multitud d'elements decoratius.
Jardí posterior d'una casa romana.
Sector inferior de la càvea.