Legislació lingüística
Sentència facilitada per Alfons Esteve
Traducció: Miquel Boronat Cogollos
Sala Contenciosa Administrativa
Secció Segona
President: Mariano Ferrando Marzal
Magistrats: José Martínez-Arenas Santos i Francisco Hervás Vercher
València, 3 de juliol del 2006
Vistes per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (Secció Segona) les actuacions número 1945/2003, seguides entre les parts, per una banda i com a denunciant, José Simó Cantos, representada pel procurador Manuel Hernández Sanchis i dirigida per la lletrada Dolores Simó Villanueva; i de l'altra, com a administració demandada, l'Ajuntament de Carcaixent, representada pel procurador José Joaquín Pastor Abad i dirigida per la lletrada Mercè Teodoro Peris, recurs interposat per José Simó Cantos contra l'acord del Ple de l'Ajuntament de Carcaixent de 27 de juny pel qual es va aprovar la modificació del catàleg de llocs de treball de l'esmentat ajuntament quant al perfil lingüístic.
Antecedents de fet
Primer
L'indicat procurador, actuant en nom i representació de la part actora, en un escrit presentat en la secretaria d'esta sala, interposà el present recurs contenciós administratiu contra l'acte administratiu ja ressenyat.
Segon
Acordada la incoació de les presents actuacions, van seguir la via processal prevista per la llei d'esta jurisdicció, havent despatxat les parts, en el seu moment i per ordre, els tràmits conferits de demanda i contestació, en els escrits respectius de les quals, en virtut dels fets i fonaments de dret que hi consten, suplicaren, respectivament, l'anul·lació de les actuacions objecte del recurs i la desestimació del recurs, en els termes que hi apareixen.
Tercer
Continuat el procés pels tràmits que apareixen en les actuacions, finalment s'assenyalà el dia 1 de juny de 2006 per a votació i decisió, diligència que ha tingut lloc en la data fixada i successives.
Quart
En la substanciació d'este pleit s'han observat les prescripcions legals.
N'ha segut ponent el magistrat Francisco Hervás Vercher.
Fonaments de dret
Primer
El present recurs contenciós administratiu ha segut interposat per José Simó Cantos contra l'acord del Ple de l'Ajuntament de Carcaixent de 27 de juny de 2002 pel qual es va aprovar la modificació del catàleg de llocs de treball de l'esmentat ajuntament quant al perfil lingüístic.
Segon
La part demandada planteja, en primer lloc, la falta de legitimació parcial de l'actor quant a l'acord impugnat, per entendre que, si bé està legitimat per a la impugnació del perfil lingüístic assignat al seu lloc de treball, cap del Servei d'Urbanisme, no ho està per a la impugnació del perfil assignat a la resta de llocs de treball.
L'article 19.1.a LJCA disposa que estan legitimades les persones físiques o jurídiques que posseïxquen un dret o interés legítim.
No es qüestiona, com hem indicat, que el recurrent tinga tal interés legítim respecte del seu lloc de treball, sinó respecte del conjunt dels llocs que figuren en el catàleg.
Respecte del conjunt dels llocs, el recurrent no ha acreditat quin interés legítim pot posseir, més enllà de la pura defensa de la legalitat, insuficient al no ser un supòsit d'acció popular o pública (art. 19.1.h LJCA), ja que no actua en nom del conjunt dels funcionaris ni representa interessos col·lectius (art. 19.1.b LJCA).
En conseqüència, resulta procedent estimar la falta de legitimació de José Simó Cantos respecte de la impugnació de l'esmentat acord municipal, excepte en allò que es referix al lloc de cap del Servei d'Urbanisme.
Tercer
En l'esmentat acord s'establix respecte del lloc de cap del Servei d'Urbanisme, que és aproximadament en essència el normalment denominat arquitecte municipal, el perfil lingüístic de nivell 3, que equival el nivell mitjà de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.
La conseqüència d'això, segons es determina en el mateix acord, és que l'aspirant a ocupar la plaça en propietat ha d'acreditar que està en possessió del corresponent certificat expedit per la Junta Qualificadora, i si no el té, sotmetre's a una prova de coneixements de valencià, que tindrà caràcter obligatori i eliminatori i que serà puntuable amb apte o no apte, i per al personal que ja està ocupant la plaça en propietat, estarà obligat a assolir el nivell corresponent en el termini de cinc anys, amb la previsió que l'ajuntament organitzarà els cursos necessaris perquè el personal al seu servei puga assolir la formació adequada, o facilitarà l'assistència als que organitzen altres administracions.
Un reglament municipal, com l'aprovat per l'Ajuntament de Carcaixent el 29 d'abril de 1999 per a la promoció de l'ús del valencià en el municipi, no és per ell mateix base suficient per a la impugnada modificació dels requisits del lloc de treball.
D'acord amb el que es disposa en l'article 35.3 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre de 1983, d'ús i ensenyament del valencià, el municipi de Carcaixent és de predomini lingüístic valencià. I no és tan sols que eixa norma ho declare així, sinó que sociològicament és molt majoritari l'ús de l'idioma valencià entre la població.
L'article 29 de la mateixa llei disposa que el Consell de la Generalitat Valenciana propiciarà l'ensenyament del valencià als funcionaris i altres empleats públics que en depenguen, de l'administració local, i de la central en els termes en què amb esta s'acorde, d'acord amb els principis de gradualitat i voluntarietat.
El recurrent al·lega que en el present cas es respecta el principi de gradualitat, però no el de voluntarietat, ja que s'exigix assolir el nivell de formació corresponent en el termini de cinc anys.
Tanmateix, cal posar esta exigència en relació amb les funcions pròpies del lloc, i això tenint en consideració el dret que tenen els ciutadans d'usar el valencià en les seues relacions amb l'administració.
És per això que l'article 30.2 i 30.3 de l'esmentada llei establix que en les bases de convocatòria per a accés a l'exercici de càrrecs, ocupacions i funcions públiques, la Generalitat Valenciana i les corporacions locals, en l'àmbit de les competències respectives, han de valorar el coneixement del valencià, a fi que puguen ser realitzades aquelles funcions públiques d'acord amb els principis d'ús del valencià previstos en la present llei, i que els poders públics valencians, als efectes de l'apartat anterior, han d'assenyalar les places per a les quals és preceptiu el coneixement del valencià.
En aplicació d'estos principis, l'article 29.4 del text refós de la Llei de la funció pública valenciana, aprovat per un decret legislatiu de 24 d'octubre de 1995, establix que els qui superen les proves selectives han d'acreditar els seus coneixements de valencià mitjançant la presentació dels certificats, diplomes o títols que hagen segut homologats per la Generalitat Valenciana, o mitjançant la realització d'un exercici específic a l'efecte, i que el personal que no puga acreditar eixos coneixements quedarà compromés a la realització dels cursos de perfeccionament que amb eixa finalitat organitze la Generalitat Valenciana.
En desplegament d'eixes normes, l'article 16 del Reglament de selecció, provisió de llocs de treball i carrera administrativa del personal comprés en l'àmbit d'aplicació de la Llei de funció pública valenciana, aprovat pel Decret 33/1999, de 9 de març, del Govern Valencià, disposa:
Coneixement del valencià
1. L'acreditació dels coneixements de valencià pels aspirants i per les aspirants que hagen superat les proves selectives, que disposa el número 4 de l'article 9 del vigent text refós de la Llei de Funció Pública Valenciana, podrà realitzar-se mitjançant la presentació d'un dels documents següents:
a) Títol de Batxillerat o equivalent cursat en la comunitat autònoma valenciana, amb superació de les assignatures de valencià.
b) Títol de l'escola oficial d'idiomes corresponent al tercer curs de coneixements de valencià.
c) Certificat de nivell mitjà de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.
2. Els qui no puguen acreditar aquests coneixements quedaran compromesos a fer-ho en el termini de dos anys, o a la realització dels cursos que amb aquesta finalitat organitza l'administració autonòmica.
3. El que estableixen els apartats anteriors no obsta a l'exigència, com a requisit consignat en les relacions de llocs de treball, d'iguals o superiors coneixements de valencià per a l'ocupació de determinats llocs.
Quart
Així, doncs, l'administració pot establir per a determinat lloc com a requisit un determinat nivell de coneixement de valencià, per la qual cosa només pot accedir al lloc qui tinga la titulació corresponent.
Precisament per la relació de subjecció especial i la configuració estatutària del seu règim jurídic, l'administració pot modificar les condiciones del lloc amb efectes també sobre el funcionari que l'ocupa, en este cas mitjançant l'exigència d'assolir en un determinat lapse de temps la titulació de valencià establida.
Però tot això ha de ser concorde amb els principis de raonabilitat i proporcionalitat, és a dir, que, efectivament, les funcions del lloc facen raonable i proporcional l'exigència del coneixement del valencià i en el nivell establit i que, així mateix, per al funcionari que l'ocupa el termini per a obtenir els corresponents coneixements siga igualment raonable.
Pel que fa al primer aspecte, el lloc de cap del servei d'urbanisme, arquitecte municipal, té un contingut tècnic indubtable. Però també el té de caràcter administratiu, fet que exigix l'ús i elaboració de documentació, tant de caràcter o ús intern com extern, que eventualment pot ser en valencià, i de relació amb els ciutadans tant oral com escrita.
Per això, l'exigència del grau mitjà de coneixement de valencià no apareix com a irraonable o desproporcionada.
Quant al segon aspecte, el termini de cinc anys per a assolir eixe nivell, independentment de les facilitats i incentius que l'acord impugnat establix, resulta raonable i proporcional tenint en compte els coneixements que s'exigixen en eixe nivell.
Del que s'ha raonat anteriorment es desprén que l'acord no s'ha d'entendre com a discriminatori, ja que no és possible entendre que s'establixca per a perjudicar a una persona o grup de persones o per a afavorir a altri, sinó en consideració a les necessitats del servei, ateses les característiques de la població de Carcaixent, destinatària essencial del servei municipal.
Cinqué
Per tot això, resulta procedent desestimar el recurs contenciós administratiu interposat. No s'aprecien motius per a fer una expressa imposició de les costes processals segons el que es disposa en l'article 139 de la Llei de la jurisdicció contenciosa administrativa.
Decisió
Primer
Declarem inadmissible el recurs contenciós administratiu interposat per José Simó Cantos contra l'acord del Ple de l'Ajuntament de Carcaixent de 27 de juny del 2002 pel qual s'aprovà la modificació del catàleg de llocs de treball d'eixe ajuntament quant al perfil lingüístic, excepte pel que fa al lloc de treball de cap del Servei d'Urbanisme.
Segon
Desestimem el recurs contenciós administratiu pel que fa al lloc de treball de cap del Servei d'Urbanisme.
Tercer
No fem pronunciament exprés en matèria de costes.