Traducció de Miquel Boronat Cogollos
Ponent: Manuel José Domingo Zaballos
Resum: el TSJ valencià estima el recurs contenciós administratiu interposat per la Generalitat Valenciana contra la resolució de l'Ajuntament de Xixona de 07.05.2003 sobre el perfil lingüístic requerit per als funcionaris amb habilitació nacional, ja que l'ajuntament no ha justificat adequadament el nivell, no ha complit les condicions formals per a fixar-lo en la relació de llocs de treball i no ha aportat arguments vàlids per a fonamentar la seua posició.
València, 18 de novembre de 2004
Vist el recurs interposat per la Generalitat Valenciana, representada i assistida per un lletrat del servei jurídic, contra la resolució de l'Ajuntament de Xixona (Alacant) de 7 de maig del 2003 per la qual aprova com a perfil lingüístic dels llocs reservats als funcionaris amb habilitació nacional (secretari i interventor) el nivell superior de valencià, havent estat part demandada l'Ajuntament de Xixona, representat pel procurador José Carbonell Genovés i assistit per un lletrat.
N'ha segut ponent el magistrat Manuel José Domingo Zaballos.
Antecedents de fet
Primer
Interposat el recurs i seguits els tràmits establits per la llei, se cità la part recurrent perquè formalitzara la demanda, cosa que va fer mitjançant un escrit en què suplicà que es dictara una sentència que anul·lara els actes impugnats.
Segon
L'administració demandada va contestar a la demanda mitjançant un escrit en què en sol·licità la desestimació per ser els actes impugnats dictats conformes a dret.
Tercer
No es va rebre el procés a prova i van quedar les actuacions pendents de votació i resolució.
Quart
S'assenyalà per a la votació i resolució del recurs el dia 16 de novembre del 2004, dia en què va tindre lloc.
Cinqué
En la substanciació d'este recurs s'han observat les prescripcions legals.
Fonaments de dret
Primer
L'acord plenari de set de maig del 2003, objecte del recurs, aprovà com a perfil lingüístic dels llocs de treball reservats a funcionaris amb habilitació de caràcter nacional (secretari i interventor) el nivell superior de valencià, i comunicar l'acord a la Subdirecció General de la Funció Pública Local, una vegada aprovat definitivament, «a fi que el nivell superior de valencià siga requisit lingüístic per a participar en les futures convocatòries del concurs unitari tant per la cobertura de llocs d'interventor com el de secretari de l'Ajuntament de Xixona».
Disconforme amb aquest acord, la Generalitat Valenciana l'impugna basant-se en el que establix l'article 65 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, i donat que l'Ajuntament de Xixona no va atendre el requeriment d'anul·lació efectuat pel conseller de Justícia i Administracions Públiques de 6 d'octubre del 2003.
Segon
L'acord impugnat es fonamenta en l'article 3.c del Decret 8/1995, de 10 de gener, del Govern Valencià. Això és, la disposició autonòmica per la qual es regulen els mèrits que cal aplicar en el concursos de funcionaris de l'administració local amb habilitació de caràcter nacional que corresponen al coneixement de les especialitats de l'organització territorial i normativa autonòmica. Igualment tracta de fonamentar-se la decisió administrativa en l'article 13.3 del Reial Decret 1.732/1994 en relació amb l'article 30 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'ús i ensenyament del valencià.
Per la seua part, en l'escrit de contestació a la demanda, la representació de l'esmentat ajuntament invoca els articles 3.2 de la Constitució, 7 de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana (aquest sobre cooficialitat de castellà i valencià en el seu territori) i els article 2, 3, 7, 16 i 35 de la llei indicada d'ús i ensenyament del valencià.
La demanda comença expressant la singularitats de la provisió de llocs de treball reservats als funcionaris d'administració local amb habilitació de caràcter nacional —cas dels llocs de secretari i interventor— a partir de la normativa bàsica estatal: article 99 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, i Reial Decret 1.732/1994, de 29 de juliol, amb el complement normatiu autonòmic, en el cas de la Comunitat Valenciana l'esmentat Decret del Govern Valencià 8/1995. I continua l'escrit de demanda fent referència al criteri d'esta sala respecte de l'exigència del coneixement del valencià als qui pretenguen ocupar determinats llocs (se citen les sentències números 250/1997, 125/1999 i la número 25/2002, de 16 de gener). Acaba l'escrit afirmant la patent improcedència d'incloure com a requisit d'accés als esmentats llocs el coneixement de valencià de grau superior.
Tercer
L'acord impugnat és manifestament il·legal per arbitrari. I sorprén que s'adopte la decisió precisament després de citar prèviament la sentència d'esta sala (no indica data ni número) que anul·la les bases específiques aprovades pel mateix ajuntament el 26 de febrer del 1998 per a proveir el lloc de secretaria, així com l'acord plenari de 13 d'abril que fixa el perfil lingüístic per a este lloc i el d'interventor.
El criteri de la dita sentència, la número 25/2002 d'esta sala i secció, datada el 16.01.2002, no pot servir per a fonamentar l'acord impugnat sobre l'exigència del dit nivell de valencià de grau superior acreditat per un certificat de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià; nivell que és precisament el mateix que el fixat en els acords de l'Ajuntament de Xixona declarats contraris a dret i anul·lats per la reiterada sentència 25/2002.
La resolució objecte del recurs està precedida per la proposta subscrita per l'alcaldessa, seguida d'una simple diligència acreditativa del seu dictamen per la Comissió Informativa de Governació i Règim Interior; res més.
Si la proposta —i després el mateix acord— partix del contingut d'una sentència que havia anul·lat dos acords plenaris anteriors, no tant sols sobre el mateix particular, sinó d'idèntic contingut material, era d'elemental prudència jurídica la necessitat d'anar precedit per algun informe que il·lustrara els membres de la corporació sobre la legalitat de la iniciativa. Informe no necessàriament del secretari o de qui reglamentàriament n'exercira les funcions. Faltant això i com a mínim haguera segut necessari incorporar l'informe exigit amb caràcter general a càrrec del cap de la dependència administrativa (articles 172 i 175 del ROF, Reial Decret 2.568/1986, de 28 de novembre).
Quart
En contrast amb el procedir municipal subjecte a enjudiciament, el requeriment de l'administració autonòmica és plenament assumible per la sala, vista la seua correcta interpretació de les normes aplicables (article 30 de la Llei valenciana 4/1983, de 23 de novembre) en relació amb l'esmentada normativa bàsica estatal relativa a l'articulació de la provisió dels llocs de treball reservats a l'escala funcionarial que ens ocupa i també amb el Decret autonòmic 8/1995, de 10 de gener, així com amb la jurisprudència.
En efecte, el requeriment en qüestió conclou en el fonament de dret VII que el coneixement del valencià pot exigir-se com a requisit respecte als llocs de treball de secretaria i d'intervenció de l'Ajuntament de Xixona, sempre que així es reculla en la relació de llocs de treball, entenent que res impediria exigir com a requisit un coneixement del valencià d'acord amb les funcions que cal desenvolupar (un nivell oral, inclús elemental) i que se'n valorara com a mèrit un de més elevat; allò que no s'ajusta a dret és l'exigència de nivell superior com a condició per a ocupar els llocs. I continua citant diverses sentències del TS sobre desviació de poder, on afig el següent:
«Cabria plantejar-se la possibilitat que l'Ajuntament de Xixona estiga incorrent en una evident desviació de poder, perquè s'estiguen exercint potestats administratives, per a aconseguir un efecte que no és el propi d'un procés per a proveir determinats llocs de treball; presumiblement, l'única cosa que s'aconseguisca en sol·licitar un nivell de coneixements tan elevat (que, per exemple, pel que fa a l'administració de la Generalitat Valenciana, està lligat a llocs directament vinculats amb tasques de traducció; inclús per als llocs de treball de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, regulada per Llei de la Generalitat Valenciana 7/1998, de 16 de setembre, sols es demana el nivell mitjà) és que no hi haja aspirants que reunisquen el requisit i queden els llocs sense cobrir, la qual cosa, en el fons, no deixa de ser una perversió del que es pretenia en principi. I més quan la pròpia corporació era coneixedora de la citada Sentència 25/2002, on ja quedava clara la postura de l'òrgan jurisdiccional al respecte»
No va obtindre cap resposta la Generalitat Valenciana en via administrativa. I tampoc s'ha contrarestat mínimament el repetit requeriment en ocasió de la contestació a la demanda, atés que la normativa que s'hi invoca no avala la correcció jurídica de l'acord objecte d'este recurs.
Cinqué
En resolució: per remissió de la normativa bàsica estatal (article 99 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, i article 13 del Reial Decret 1.732/1994) als termes establits en la respectiva legislació autonòmica, això és, en el cas de la Comunitat Valenciana, l'article 30.2 i 30.3 de la Llei 4/1983, d'ús i ensenyament del valencià i, singularment, Decret 8/1995, de 10 de gener, resulta el següent:
A) En els municipis de predomini lingüístic valencià (article 35 de la Llei 4/1983), es pot exigir com a requisit el coneixement del valencià per a ocupar llocs de treball de secretari i d'interventor al servei de les entitats locals (o també d'altres llocs reservats a l'escala d'habilitació nacional).
B) En estos casos, el nivell exigit ha d'estar prefixat en la relació de llocs de treball de l'entitat local, convenientment publicada i després recollir-se en les bases específiques aprovades per l'òrgan competent de la mateixa entitat local, així mateix degudament publicades.
C) El nivell d'exigència ha de correspondre's amb les funcions pròpies de l'escala (articles 1 i següents del Reial Decret 1174/1987, de 18 de setembre, i normativa complementària) que, si bé no es corresponen amb el tracte directe amb els administrats —punt que han ressaltat les sentències d'esta sala i secció números 308/2001 i 25/2002 relatives a llocs d'oficial major i de secretari— sí que és consubstancial una relació professional més o menys intensa del secretari i també de l'interventor amb els titulars dels òrgans de govern i administració de l'entitat local. Si en exercici de les seues atribucions estes autoritats poden expressar-se en qualsevol de les dos llengües —i és notori que s'esdevé així— s'ajusta a dret l'exigència d'un nivell de coneixement del valencià suficient, a títol d'exemple, per a entendre els termes d'un requeriment d'informe jurídic (siga per escrit o siga verbalment), alçar acta de les sessions com a fedatari (encara que després terceres persones les hagen de traduir al valencià) o fiscalitzar com a interventor propostes i documents en general expressats en valencià. Això així conforme als principis que resulten de la doctrina constitucional expressada en una sentència com la número 46/1991, de 28 de febrer.
Doncs bé, el grau superior de valencià establit com a requisit en l'acord impugnat és desproporcionadament elevat, sobrepassant en molt el nivell d'exigència raonable a què habilita la normativa abans dita i la jurisprudència, atenent el seu verdader sentit i finalitat, com bé va recollir l'inatés requeriment de la Generalitat Valenciana.
Sisé
Atés que no s'ha interessat per la part actora, no cap imposar les costes del procés a l'ajuntament demandat.
Vistos els preceptes legals esmentats, els concordants i altres d'aplicació general resolem:
1. Estimar el recurs contenciós administratiu interposat per la Generalitat Valenciana contra la resolució de l'Ajuntament de Xixona (Ple) de 7 de maig del 2003, per la qual aprova com a perfil lingüístic dels llocs reservats a funcionaris amb habilitació nacional (secretari i interventor) el nivell superior de valencià. Es declara contrària a dret, s'anul·la i es deixa sense efecte la resolució impugnada.
2. Com resulta que no s'ha sol·licitat per la part actora, no cap fer expressa imposició de costes.