Eines de Llengua. El web de la CDLPV

Legislació lingüística

Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana

SENTÈNCIA

PONENT

COMENTARI

TRIBUNAL

135/1987, 27 febrer, secció 1.ª

Juan Gisbert Querol

El recurrent planteja, davant de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència l'existència de discriminació per haver elegit per al seu fill la línia d'ensenyament en valencià en veure's forçat a matricular-lo en l'únic col·legi públic de Castelló que impartix l'ensenyament en eixa llengua, i que està ubicat en un lloc notablement allunyat del nucli urbà de la població, amb el que això comporta en despeses de transports i menjador. El TSJCV desestima el recurs.

TSJCV

220/1987, 5 maig, secció 2.ª

Antonio Monzó Soler

Pares d'alumnes de determinat col·legi públic d'Almassora al·leguen que en existir l'obligació de rebre en valencià les àrees d'experiències socials i naturals, en contra del criteri majoritari expressat pels pares d'alumnes no es garantix suficientment la plena efectivitat del dret a l'educació. El TSJCV estima el recurs.

TSJCV

363/1987, 16 maig, secció 1.ª

Juan Gisbert Querol

L'associació de pares d'alumnes d'un col·legi públic de Castelló al·lega l'existència de discriminació per les quantioses despeses de transport i menjador escolar que els comporta l'elecció per als seus fills de l'ensenyament en valencià, atesa la llunyania de la seua ubicació respecte al seus domicilis de l'únic centre existent en què s'impartix la docència en valencià. El TSJCV desestima el recurs.

TSJCV

448/1987, 2 juny, secció 1.ª

José Díaz Delgado

El present recurs s'interposa contra l'acord de l'institut de batxillerat d'Alcoi que disposa que les classes s'impartisquen en valencià, a pesar de la voluntat contrària manifestada pels pares d'alumnes del centre. El TSJCV estima parcialment el recurs.

TSJCV

1262/1987, 30 novembre, secció 1.ª;

Mariano Ferrando Marzal

Es recorre la denegació de matrícula a diversos alumnes per a la línia d'ensenyament en castellà en un col·legi públic de Meliana, per estar previst per a aquest col·legi que durant el curs escolar en qüestió i per a determinats nivells d'ensenyament siguen impartits en valencià. El TSJCV desestima el recurs.

TSJCV

61/1988, 2 febrer, secció 2.ª

Miguel Pastor López

Pretensió d'anul·lació de la denegació per part del director d'un col·legi públic de Carlet de la sol·licitud de determinats pares d'alumnes perquè es reconeguera el dret dels seus fills que cursen EGB per a optar per rebre l'ensenyament en castellà i no en valencià, concretament, la relativa a l'àrea d'experiències. La voluntat majoritària dels pares fou, no obstant això, favorable a la línia en valencià. El TSJCV desestima el recurs.

TSJCV

676/1988, 20 juny, secció 1.ª

Mariano Ferrando Marzal

Els recurrents, pares d'alumnes d'EGB en un col·legi públic de Benicàssim, postulen el reconeixement del seu dret, denegat pel centre, perquè els seus fills cursen els corresponents ensenyaments en castellà, durant la totalitat dels horaris mínims i sense cap excepció, ja que en rebre les de l'àrea d'experiències integrats amb els qui les reben en valencià, això comportava una reducció dels horaris mínims en detriment del seu dret a l'educació. El TSJCV desestima el recurs.

TSJCV

1.164/1988, 15 desembre, secció 1.ª;

Mariano Ferrando Marzal

S'impugna la convocatòria de places de professors de valencià per a instituts de BUP i FP. En relació amb els requisits de titulació del professorat ha de prevaldre la normativa autonòmica sobre l'estatal, en virtut del principi d'atribució competencial.

TSJCV

319/1989, 15 març, secció 1.ª

Juan Luis Lorente Almiñana

Es recorre la convocatòria de concurs de trasllat entre professors d'EGB atés que exigix titulació de valencià. Es qüestiona l'abast dels diplomes de mestre de Valencià o del certificat corresponent al nivell superior dels cursos de lingüística valenciana expedits per les universitats de València o d'Alacant. El TSJCV estima el recurs.

TSJCV

359/1989, 18 maig, secció 2.ª

José Borrego López

S'impugna l'acord de la Junta de Govern de la Universitat de València en què es disposa que la universitat facilitarà als alumnes que així ho desitgen les classes de català necessàries per a obtindre la capacitat adequada que els permeta el seguiment de les classes impartides en català. S'entén que la subordinació de la universitat a l'Estatut d'Autonomia l'obliga a reconéixer el valencià com a llengua oficial i amb aquesta denominació, sense poder denominar-se català. El TSJCV estima el recurs.

TSJCV

100/1990, 5 febrer, secció 1.ª

Miquel Soler Margarit

El recurrent postula el reconeixement del seu dret a rebre per part de l'Ajuntament de Montcada les comunicacions i notificacions que l'afecten en redacció valenciana tal com ho havia sol·licitat a l'ajuntament per escrit i amb anterioritat. En aquestes circumstàncies, la notificació practicada en llengua castellana és defectuosa i no produïx efectes. El TSJCV estima el recurs.

TSJCV

245/1990, 9 març, Ple TSJV

José Díaz Delgado

Els demandants formalitzaren matrícules per als seus fills en un institut de Benidorm, sense que se'ls advertira que determinades assignatures s'impartien en valencià. En demanar el reconeixement del seu dret a rebre ensenyament en castellà se'ls donà com a única contestació que traslladaren la inscripció als instituts d'Altea o la Vila Joiosa. No constant que els alumnes foren coneixedors del valencià, aquesta decisió administrativa vulnera el seu dret fonamental a rebre educació.

TSJCV

1.130/1990, 17 novembre, secció 2.ª

José M.ª Zaragozá Ortega

S'impugna la denegació per part de l'Ajuntament d'Elx de la petició formulada pel recurrent perquè se li notificara la liquidació de contribució urbana en valencià. El tribunal estima el recurs per entendre que atés el caràcter d'idioma oficial del valencià, en el territori autonòmic tots els ciutadans tenen dret a usar-lo en les seues relacions amb l'administració.

TSJCV

1.279/1991, 9 desembre, Ple TSJV

José Díaz Delgado

Els recurrents, que formalitzen en un centre públic de la Marina (Alacant) de línia en castellà, les matrícules d'EGB per als seus fills, no foren advertits que determinades matèries eren impartides en valencià. La direcció del centre, davant de la petició dels pares i per tal de garantir l'ensenyament d'algunes assignatures en castellà, acorden l'agrupació dels alumnes castellanoparlants dels distints cursos d'EGB en un sol grup. No cap rebre educació en valencià, si es desconeix, ja que només al final del cicle d'EGB els alumnes han d'estar capacitats per a utilitzar oralment i per escrit el valencià.

TSJCV

314/1992, 10 març, secció 2.ª

José M.ª Zaragozá Ortega

S'impugna l'acord del Consell de la Generalitat Valenciana que aprova la denominació del municipi de Vall de Uxó en la forma de la Vall d'Uixó. No es tracta d'una mera adaptació lingüística sinó del canvi real d'un nom amb fortes arrels històriques i es requerix un informe previ de la Reial Acadèmia d'Història.

TSCJV

335/1992, 10 març, secció 2.ª

Rafael Manzana Laguarda

L'Ajuntament de Benifaió adopta l'acord que els seus escrits i publicacions que es redacten en valencià, s'adequaran ortogràficament a les normes dictades per la Secció de Llengua i Literatura de l'Acadèmia de Cultura Valenciana. El tribunal entén que els ajuntaments no tenen competències en matèria lingüística, per la qual cosa l'acord és nul.

TSJCV

604/2000, 10 juny, secció 2.ª

Mariano Ferrando Marzal, Miguel Soler Margarit, Amalia Basanta

El tribunal anul·la l'Acord del Ple de l'Ajuntament de Vinaròs de 3 de setembre del 1997, quant a l'exigència del requisit de coneixement del valencià a causa del caràcter indeterminat i genèric amb què s'havia plantejat, per la qual cosa indica quina és la via adequada per a establir el requisit: ha d'estar justificat amb precisió en les RLT.

TSJCV

25/2002, 16 gener, secció 2.ª

Mariano Ferrando Marzal, Miguel Soler Margarit, Amalia Basanta

El tribunal anul·la els acords del Ple de l'Ajuntament de Xixona de 26 de febrer del 1998, pel qual s'aprovaven les bases per a la provisió d'un lloc de treball de secretaria, i de 3 d'abril del 2000, pel qual s'aprovaven els perfils lingüístics dels llocs de treball reservats a funcionaris amb habilitació de caràcter nacional. Nota: contra aquesta sentència hi ha un incident de nul·litat plantejat per la Generalitat Valenciana. .

TSJCV

111/2003, 31 gener, secció 2.ª

Mariano Ferrando Marzal, José Martínez-Arenas Santos, Francisco Hervás Vercher

El tribunal anul·la els acords dels plens de l'Ajuntament d'Ontinyent de 25 de maig i de 22 de juny del 2003, pels quals s'establien la valoració de llocs de treball i l'assignació de nivells de valencià, respectivament.

TSJCV

330/2004, de 4 de març, secció 2.ª

...

El tribunal conclou que no hi ha cap raó jurídica que permeta sostindre que la titulació de llicenciatura en Filologia Catalana no siga titulació suficient per a eximir de la prova de llengua valenciana, atés que aquella llicenciatura avala sobradament eixe coneixement. Sentències en el mateix sentit són les , i 677/2004.

TSJCV

381/2004, de 17 de març, secció 2.ª Mariano Ferrando Marzal, Francisco Hervás Vercher, Rafael S. Manzana Laguarda

El tribunal es fonamenta en el Decret 8/1995 de la Generalitat Valenciana, en el Reial Decret 1732/1994 estatal i en la Llei 4/1983 de la Generalitat Valenciana per a concloure que no admet el recurs contra la resolució de 13 de maig del 2002 de la DG d'Administració Local sobre bases dels concursos per a la provisió de llocs reservats a funcionaris d'administració local amb habilitació nacional, on es permet l'exigència bé com a mèrit o bé com a requisit d'un determinat nivell de coneixement de valencià acreditat per la JQCV.

TSJCV

1.476/2004, de 29 d'octubre, secció 2.ª Mariano Ferrando Marzal, Miguel Soler Margarit, Amalia Basanta Rodríguez

El tribunal es fonamenta en el Decret 8/1995 de la Generalitat Valenciana, en el Reial Decret 1732/1994 estatal i en la Llei 4/1983 de la Generalitat Valenciana per a desmarcar-se de sentències anteriors (25/2002) que no havien tingut en compte el Decret 8/1995, i concloure així —seguint la sentència 381/2004, que podeu vore més amunt— que no admet el recurs contra l'acord del Ple de l'Ajuntament de Benigànim de 30.12.2002, on s'exigeix com a requisit indispensable per a l'accés per als funcionaris d'administració local amb habilitació de caràcter nacional el coneixement del valencià en grau superior.

TSJCV

1.576/2004, de 18 de novembre, secció 2.ª Manuel José Domingo Zaballos

El tribunal admet el criteri de la Generalitat Valenciana, atesa la manca d'argumentació de la representació municipal que fonamenta la seua defensa en sentències negatives de la seua pretensió, no intenta demostrar que haja complit els mínims exigits per la jurisprudència per a fixar el requisit lingüístic i ni tan sols emet cap informe tècnic que avale la seua posició. En canvi, el tribunal aprofita la ineptitud de l'ajuntament per a reiterar posicions anteriors (STSJ 25/2002), encara que no tanque la porta —i cal no oblidar la sentència 381/2004, que podeu vore més amunt— a l'exemple de l'Ajuntament de Benigànim (STSJ 1.476/2004), on s'exigeix com a requisit indispensable per a l'accés per als funcionaris d'administració local amb habilitació de caràcter nacional el coneixement del valencià en grau superior.

TSJCV

158/2005, d'11 de febrer...

...

El tribunal declara que cal impedir qualsevol interpretació de les bases de les oposicions de Secundària que impedixca l'exempció de la prova de coneixements de català als llicenciats en Filologia Catalana, els qual n'estan exempts en les mateixes condiciones que la resta de titulacions esmentades en les bases. Sentències en el mateix sentit són les , i 677/2004.

TSJCV

.../2005, de 22 d'abril...

...

El tribunal accepta el recurs contra el Decret 137/1994, de 18 de juliol, pel qual s'aprovava la denominació oficial valenciana de Castelló de la Ribera, i, per tant, segons indica la resolució de la Generalitat que fa pública la sentència, el nom oficial torna a ser Villanueva de Castellón.

TSJCV

765/2006, de 3 de juliol

Francisco Hervás Vercher

El tribunal desestima el recurs de l'arquitecte municipal (cap del servei d'urbanisme) contra l'acord del Ple de l'Ajuntament de Carcaixent de 27 de juny del 2002 pel qual s'aprovà la modificació del catàleg de llocs de treball d'eixe ajuntament quant al perfil lingüístic, que establia el nivell mitjà per a eixe lloc.

TSJCV

1.233/2007, de 10 de desembre

Mariano Ferrando Marzal

El tribunal admet el recurs de les universitats de València i Alacant contra les ordres de la Conselleria de Cultura que no accepten la titulació de filologia catalana com a eximents de la prova de valencià. El tribuna recorda sentències seues anteriores que resolien la validesa de la titulació (474/2006 i 758/2006) i fins i tot la setència 75/1997 del Tribunal Constitucional que considera sinònims en la denominació de la llengua els termes valencià i català.

TSJCV