Legislació lingüística - cdlpv

Administració local

El Punt, 18-24.01.2004 / [PDF]

Compromís local per la llengua

Les Oficines de Promoció Lingüística municipals han convertit les campanyes de normalització en una eina fonamental per a la difusió social i territorial de la llengua

Aquests projectes capdavanters es van iniciar durant els primers anys de la dècada dels 90, quan alguns ajuntaments van convertir els tècnics de traducció i correcció en caps dels departaments que ara es dediquen a la promoció del valencià

Tere Rodríguez

El seu treball és silenciós però constant i eficient. Almenys, això pot deduir-se de l'èxit d'algunes de les campanyes que les oficines de Promoció Lingüística dels ajuntaments valencians han posat en marxa per aconseguir la normalització del valencià.

La més recent ha sigut «Circulem en valencià» Els diferents cartells fets per a la campanya «Circulem en valencià» expliquen conceptes bàsics de la circulació viària. / EL PUNT que, dissenyada i coordinada per les oficines de Torrent i Mislata, ha aconseguit l'adhesió de vora vint consistoris més. L'objectiu és aconseguir que el valencià siga la llengua de comunicació a les autoescoles, on la seua utilització és prou escassa. El projecte s'ha centrat en l'elaboració d'un lèxic de circulació i diversos cartells de senyals, automoció i seguretat viària. Aquest és el primer material que reben les autoescoles en valencià, ja que a penes hi ha manuals o codis de circulació en valencià.

Els primers projectes

La idea de fer campanyes de promoció social del valencià no és nova. Aquests projectes es van iniciar durant els primers anys de la dècada dels noranta. Aleshores, alguns ajuntaments, com el de Tavernes de la Valldigna, van convertir els tècnics de traducció i correcció en caps de les que hui dia funcionen com a oficines de Promoció del Valencià. Igual va passar a Sueca, on Elena Pedralva està treballant, de primer com a traductora i ara com a màxim responsable de les qüestions lingüístiques, des de 1990.

Van ser precisament aquests dos ajuntaments els que, junt amb al de Gandia, Algemesí, Sagunt, Torrent i altres més van posar en marxa les primeres campanyes conjuntes. «Al principi cada una feia el seu treball, però després d'algunes reunions vam pensar que la cosa podria funcionar millor si col·laboràvem tots en el mateix projecte», explica Elena Pedralva.

Tan prompte dit com fet. Així, van aparèixer els primers fullets lèxics especialitzats en àmbits concrets: el lèxic d'economia, que conté el vocabulari d'ús més freqüent i està dirigit als bancs, assessories i empreses financeres; el lèxic sanitari, destinat a empleats i usuaris dels centres de salut; el lèxic informàtic, que conté vocabulari trilingüe sobre informàtica, en valencià, castellà i anglès; i el lèxic del futbol, que inclou termes futbolístics per a fomentar l'ús del valencià d'una manera lúdica i pedagògica.

L'èxit d'aquests projectes pioners va animar altres oficines a afegir-s'hi, de manera que actualment cada campanya que organitzen compta amb el recolzament de vora vint ajuntaments. Aquest fet inclús ha canviat la forma de treballar.

Elaboració i distribució

A la primeria d'any, els responsables de les oficines de Promoció Lingüística —n'hi ha un total de 65 arreu del País Valencià— es reuneixen per parlar dels projectes que han concebut. De les idees que s'hi proposen, s'accepten aquelles que es pensa que poden tindre més èxit i es decideix quines oficines se'n faran càrrec. «Com que cada vegada són més, el treball és més senzill i està millor distribuït, de manera que normalment són dos o tres els ajuntaments que es dediquen a l'elaboració, el disseny i la distribució d'una campanya», explica Pedralva.

Les oficines responsables del projecte informen la resta que la campanya està enllestida i les que hi estan interessades «la compren» i la posen en marxa a la seua població. Els ajuntaments que no disposen d'aquest departament, però que volen treballar per la normalització lingüística, també tenen possibilitats de participar-hi mitjançant la Diputació de Valencià. En aquests casos, la corporació provincial funciona com un ajuntament més i des de fa tres anys, adquireix el material de les campanyes promocionals i el distribueix entre els consistoris amb menys possibilitats econòmiques. «Aquesta fórmula ha fet possible que més de 80 ajuntaments col·laboren en la difusió de l'ús social del valencià», diu Imma Cerdà, cap del departament de Normalització Lingüística de la Diputació.

Continuades

A aquests tipus de campanyes «originals» s'han d'afegir les que, de forma contínua, es repeteixen any rere any. És el cas de «Cartes als Reis», destinada als xiquets i les xiquetes que es troben amb un díptic gegant a tot color on poden veure tots els joguets i escriure una divertida carta en valencià als Reis d'Orient. S'han elaborat cartells amb els noms dels pastissos dolços i salats que comprem als forns, així com dels tipus de carns que hi ha als mercats / EL PUNT Aquesta campanya la coordina Benet Burriel de l'oficina d'Alaquàs, que col·labora també amb l'oficina de Carcaixent, dirigida per Rubén Cervera, en la ja tradicional de «Rebaixes».

Objectius

A més d'aquestes campanyes conjuntes, cada oficina organitza diferents activitats perquè la gent es familiaritze amb la llengua escrita. «En la majoria dels casos es tracta de població valencianoparlant que utilitza quotidianament la llengua i a la qual, per tant, li cal conèixer-ne les formes escrites», diu Cervera. Així, a Carcaixent, l'Ajuntament subvenciona anualment aquelles botigues que retolen i fan publicitat en valencià: «el 95 per cent de la retolació està en valencià», confirma Cervera. També es premien les falles que dignifiquen el valencià tant en el monument com en els llibrets.

En altres poblacions es convoquen concursos literaris (Torrent) o es fan programes de televisió (Sueca) que s'afigen al treball diari de traducció i correcció.

L'èxit de les campanyes de cada temporada

T. Rodríguez

«"Quaderns de la Música" i "Valencià a la Carta" han sigut campanyes de gran èxit entre la població, ja que el material existent en aquests sectors està tot en castellà»

Al llarg del 2003, les oficines de Promoció Lingüística han posat en marxa diferents campanyes per a la promoció social del valencià. Algunes d'aquestes han tingut un èxit notable. És el cas de «Quaderns de la música», ideada pel departament que dirigeix Coloma Gradolí a Picassent i que és de recent creació. «Al nostre territori hi ha una gran tradició musical que s'ensenya sempre en castellà. És cert que la majoria dels mestres són valencianoparlants i fan les classes en la llengua materna, però després es troben que no tenen material didàctic valencià», explica Coloma. I com que ella ha passat per aquesta situació va pensar que seria una bona idea facilitar als músics material en valència, «perquè sàpiguen que no tot està en castellà i italià», diu Gradolí. A la campanya s'han adherit 34 ajuntaments, la qual cosa no és estranya, si es té en compte que quasi totes les poblacions valencianes tenen almenys una banda de música.

L'oci

Una altra de les campanyes que ha tingut molt de ressò ha sigut «Valencià a la carta», que consisteix en l'edició d'un vocabulari gastronòmic en forma de carta de restaurant. El servei també incloïa la traducció de la carta particular de cada establiment. També s'han posat a la disposició del comerç minorista la campanya de cartells «Obert/Tancat» per a indicar l'horari d'obertura de l'establiment; els cartells de fruites i verdures, que inclouen la major part de les fruites i verdures que es poden trobar als comerços valencians; les etiquestes de preus de fruites i verdures, elaborades en PVC per a mostrar el nom del producte i el seu preu; els cartells de la carn (corder, vedella i porc); l'embotit; peix i marisc; i els cartells de dolç i salat que, tot i haver-se tancat la campanya, continuaran penjats a les botigues.