Legislació lingüística - cdlpv

Europa Press, 19.07.2004

Escola Valenciana inicia demà una campanya per a reclamar l'aprovació del requisit lingüístic en la funció pública

L'entitat afirma que és el "moment propici" per a obrir un debat i diàleg "per a corregir les mancances" de l'ensenyament en valencià

VALENCIA, 19 de juliol de 2004 (EUROPA PRESS)

La Federació d'Associacions per la Llengua Escola Valenciana iniciarà demà, coincidint amb la celebració dels actes d'adjudicació de places docents al Palau de Congressos de València, una campanya reivindicativa per l'exigència del requisit lingüístic en la funció pública, segons han informat hui fonts del col·lectiu.

Així, membres de la junta directiva de l'entitat i representants dels sindicats CCOO, STEPV i UGT i de la resta d'entitats que conformen la Mesa per l'Ensenyament en Valencià es manifestaran entre demà i dijous que ve, de 8 a 10 hores, a les portes del Palau de Congressos, on repartiran entre les persones que acudisquen a les adjudicacions un total de 7.000 fullets informatius, van indicar les mateixes fonts.

La campanya exigix un professorat qualificat lingüísticament i que els programes bilingües PEV --d'ensenyament en valencià-- i PIL --d'immersió lingüística-- s'estenguen a tot el sistema educatiu valencià.

Els responsables d'Escola Valenciana han destacat que després de 25 anys des que els primers centres públics van iniciar l'ensenyament en valencià --els col·legis públics Sant Jaume d'Almoines i Censal de Castelló-- "l'abast del treball realitzat a favor de l'ensenyament en valencià ha sigut poc significatiu", ja que, segons les mateixes fonts, "només arriba al 22 % de l'alumnat".

Així mateix, han assenyalat que fins ara s'han realitzat anàlisis quantitatives del creixement de l'ensenyament en valencià "però no anàlisis qualitatives reals dels Programes Bilingües PIP d'incorporació progressiva, PEV i PIL".

Sobre això, van assegurar que és el "moment propici" perquè la comunitat educativa valenciana "òbriga un procés de debat i diàleg per a corregir les mancances i els desequilibris" que en l'actualitat presenta l'ensenyament en valencià i "dissenyar el futur que volem per a l'escola pública, popular i valenciana".

DOBLE XARXA

Els responsables d'Escola Valenciana han advertit que l'ensenyament en valencià "continua augmentant, però amb una desacceleració i desequilibris notables" i han denunciat l'existència d'una tendència a "configurar una espècie de doble xarxa educativa d'ensenyament públic en valencià i concertada privat en castellà".

A més, han afirmat que la normativa d'admissió de l'alumnat "no només no contribuïx a la continuïtat dels programes d'ensenyament en valencià entre un tram educatiu i el següent, sinó que la dificulta". Sobre això, han agregat que l'adscripció entre centres de Primària i Secundària "sovint no preveu que l'alumnat puga continuar en el programa bilingüe en què s'ha iniciat l'escolarització".

En este sentit, han recalcat que el problema és "molt més greu quan es tracta d'ensenyances postobligatòries, ja que la diversificació en quatre modalitats de Batxillerat i en nombrosos cicles formatius en la Formació Professional és sistemàticament obviada per la conselleria d'Educació a l'hora de planificar la continuïtat de l'ensenyament en valencià".

Escola Valenciana va afegir que, segons les dades proporcionades per l'Administració, un 50 % dels centres educatius apliquen els programes d'ensenyament en valencià PEV o PIL, "però només comprenen el 22 % de tot l'alumnat". En concret, segons les mateixes fonts, en el curs 2003-2004 estos models abastaren 691 col·legis amb 116.009 nens i 259 instituts amb 36.921 estudiants.

PROGRAMES PEV I PIL

Els responsables d'Escola Valenciana van destacar que només els programes PEV i PIL "garantixen que l'alumnat en acabar els seus estudis obligatoris tinga la mateixa competència oral i escrita en valencià i castellà", mentre que el model d'incorporació progressiva PIP "ha fracassat en el seu intent d'aconseguir els objectius que la Llei d'Us i Ensenyament del Valencià marcava". Tot i això, segons les mateixes fonts, el 50 % dels centres duen a terme este programa.

Per tot això, Escola Valenciana exigix a l'Administració "actuacions urgents per a dotar de qualitat el sistema educatiu valencià". Així, a les zones valencianoparlants reclama la substitució dels PIP en un termini de tres cursos, la promoció de plans d'acolliment d'immigrants i de normalització lingüística i l'establiment com a requisit el tractament del valencià per als projectes d'educació compensatòria, innovació i investigació educativa.

A les zones castellanoparlants, l'organització proposa campanyes de sensibilització i de promoció de l'ensenyament en valencià; plans especials de formació per al professorat, i la introducció progressiva a tots els centres sostinguts amb fons públics de Programes d'Incorporació Progressiva.