Legislació lingüística - cdlpv
Avui, 22.04.2005
Montse Oliva. MADRID
Socialistes i populars van donar ahir un cop de porta a les pretensions dels grups minoritaris perquè es reconegui el dret a utilitzar al Congrés les llengües cooficials de l'Estat. Les dues grans forces estatals van deixar-los clar que no hi ha possibilitat d'acord perquè el futur reglament de la cambra admeti el dret a usar el català, l'euskera i el gallec en els debats. El PP va fer-ho expressant un no rotund a la demanda, mentre que el PSOE intentava suavitzar-ho recordant que serà al Senat on en un futur s'escenificarà el plurilingüisme de l'Estat.
Jordi Jané, de CiU, i Joan Tardà, d'ERC, els portaveus dels grups catalans a la comissió del reglament, van sortir profundament "decepcionats" de la reunió que ahir havia de deliberar i votar l'admissió del dret lingüístic dels diputats, perquè, més enllà de proposar-los aparcar l'esmena per discutir-la més endavant, el PSOE va acudir a la trobada "amb les mans buides"; sense oferir a les formacions agrupades en l'anomenat esperit de Sitges -CiU, ERC, PNB, Esquerra Verda, CC i grup mixt- cap mena d'alternativa que permeti usar el català a la cambra baixa. "El saldo és cero; fumata negra!", exclamava Jané.
Després de setmanes d'espera perquè s'arribés a la reunió d'ahir i per fi es votés l'esmena defensada pels sis grups que reclamen el reconeixement del dret, la trobada es va saldar amb un ajornament de la petició, si bé Jané i Tardà entenen que amb les posicions expressades per PSOE i PP resulta impossible pensar que la reclamació tingui cap mena de viabilitat en el futur. Consideren que la porta s'ha tancat definitivament. Els dos diputats, però, insistien que no es donen per vençuts i que batallaran fins al final perquè opinen que la situació viscuda ahir a la reunió difícilment és compatible amb les proclames fetes anteriorment pel president espanyol Rodríguez Zapatero perquè tant el Congrés com el Senat recullin la realitat plurilingüe de l'Estat. Precisament el dia anterior Zapatero s'havia reunit amb Marín i sortint de la trobada semblava convençut que avui seria possible acordar tornar a un ús flexible i limitat del català al Congrés.
Però, sense cap oferta alternativa, des dels grups minoritaris se sospita que el PSOE intenta guanyar temps forçant el president del Congrés, Manuel Marín, perquè rectifiqui i restitueixi el criteri de flexibilitat que va dictar el febrer passat -i que va retirar al cap de quinze dies-, criteri que permetia un ús limitat del català en preguntes orals a la sessió de control i en breus intervencions a l'inici dels debats, i sempre que el mateix diputat traduís immediatament la intervenció al castellà. Marín, però, un cop retirat, es va mostrar rotund en la seva negativa a recuperar una iniciativa que ell mateix havia ideat com a situació transitòria mentre es resolia el reglament de la cambra.
De fet, segons va anunciar el PSOE dins la reunió, la setmana vinent Marín té intenció de mantenir una ronda de contactes amb tots els portaveus parlamentaris, si bé des de presidència de la cambra baixa s'insistia anit que la solució de qüestió lingüistica no compet a Marín, sinó que l'han de trobar els grups dins el reglament.
Més enllà que el president de Congrés admeti o no tornar a aplicar l'ús limitat del català, CiU i ERC reiteraven ahir que és el PSOE el que ha de voler negociar amb les minories, i no intentar "usar" el president de la cambra perquè aporti una solució "transitòria" per acabar convertint-la "en la definitiva". "Marín i el PSOE juguen al gat i al gos", afegia Tardà, davant la falta de sintonia que s'ha evidenciats entre el grup socialista i el president de la cambra.
Per tot plegat, no és descartable que un cop negat rotundament el dret, més endavant el PSOE intenti pressionar les minories a acceptar una regulació limitada del català a través dels usos i costums de la cambra; que no aniria més enllà dels criteris de Marín.
Noticias Jurídicas, 22.04.2005
PSOE y PP rechazaron que el futuro Reglamento del Congreso permita el uso del catalán, el euskera y el gallego en los debates parlamentarios, tal y como exigían los grupos nacionalistas e IU-ICV, al considerar que el empleo de las lenguas cooficiales debe quedar reservado al Senado. Los dos grupos mayoritarios insistieron en su rechazo a la enmienda del resto de los grupos solicitando el reconocimiento del derecho a usar las lenguas cooficiales en la reunión de la ponencia sobre la reforma del Reglamento celebrada el jueves, en la que no se tomó ningún acuerdo y se decidió trasladar directamente esta cuestión al futuro debate en comisión.
El presidente del Congreso, Manuel Marín, se reunirá la próxima semana con cada uno de los portavoces para analizar la posibilidad de volver -al margen del Reglamento- a la solución transitoria, con la que permitió durante unos meses utilizar el catalán, el gallego y el euskera de forma breve al inicio de las intervenciones. Al término de la reunión comparecieron ante los periodistas los portavoces adjuntos de CiU, Jordi Jané, y ERC, Joan Tardá, quienes coincidieron en su "decepción" por el hecho de que los socialistas hubieran acudido a la sesión sin ninguna alternativa.