Legislació lingüística - cdlpv

Aquest dissabte, 16 de novembre, el Col·lectiu de Llicenciats en Filologia Catalana i la Plataforma d'Estudiants per la Llengua anirem a la segona convocatòria de les proves de nivell de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV) que se celebren a moltes localitats del País Valencià, per informar els ciutadans que s'hi examinen, de la demagògica i contradictòria política lingüística del Govern valencià. Una política que, aparentment, pretén la normalització del valencià però que, en realitat, accelera la culminació del procés de substitució del valencià pel castellà, ja que assumeix els instruments que farien possible la normalitat idiomàtica i els invalida, posant-los al servei d'aquest procés de substitució. D'exemples ens en sobren. Tanmateix, ara volem denunciar la darrera actuació del Consell en aquest sentit: l'exigència del requisit lingüístic per accedir a la funció docent. Iniciativa que saludem, tot i lamentar-ne els vint anys de retard, perquè pensem que una educació igualitària i de qualitat ha de ser vehiculada en la llengua de l'alumnat per tal de no discriminar ningú per raó de llengua. I ha d'assegurar, també, als alumnes que reben ensenyament en valencià que els professors que tenen al davant són plenament competents en la matèria en què els formen i que, a més, compten amb la capacitació lingüisticotècnica necessària per fer-ho. Ara bé, aquesta iniciativa, ens sembla insuficient i simbòlica. Insuficient perquè hauria de fer-se extensiva a tota la funció pública, i simbòlica perquè no garanteix, completament, la qualitat de l'ensenyament en valencià, perquè per acreditar-hi la competència lingüística és suficient haver cursat i aprovat l'assignatura de valencià en el Batxillerat, o haver superat la prova de Grau Mitjà de la JQCV, títols que suposen cert coneixement de la llengua però que, malauradament i per a reflexió i posterior actuació al respecte de la Conselleria d'Educació i Cultura, no garanteixen que qui els posseeix pot usar la llengua amb correcció i normalitat. En canvi, no hi ha prou per acreditar el requisit lingüístic amb la màxima titulació reconeguda pel Ministeri de Educación y Ciencia en la matèria: la Llicenciatura en Filologia Catalana. Cosa aquesta que converteix el decret del requisit lingüístic en doblement simbòlic, ja que, no només devalua la qualitat educativa i desprestigia un col·lectiu de professionals sobradament qualificat, i, legalment habilitat, per fer classes en i/o de valencià, sinó que també qüestiona la preparació dels components amb competència lingüisticofilològica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, la d'un gran nombre de tècnics lingüístics de l'Administració i de la Ràdio Televisió Valenciana; com també la de gran part d'examinadors de la JQCV. Atès que molts d'aquests professionals són llicenciats en Filologia Catalana o tenen una preparació científicament equiparable a la que proporciona aquesta llicenciatura. Pensem, per tant, que amb aquest desprestigi i qüestionament de la titulació de Filologia Catalana i de totes les persones que veritablement farien efectives les eines del procés de normalització lingüística, es trasllada a la societat una idea ben perillosa per a la dignitat del valencià: la màxima competència lingüística en valencià la dóna un assequible títol administratiu cada dia més devaluat.

Col·lectiu de Llicenciats en Filologia Catalana

Plataforma d'Estudiants per la Llengua