Legislació lingüística - cdlpv
Más avall: Avui, 14.06.2005; i COREPER-UE
Europa Press, 13.06.2005
LUXEMBURG, 13.06.2005
El català, basc i gallec no seran reconegudes com a llengües oficials de la Unió Europea, per problemes jurídics, però podran ser utilitzades en les institucions comunitàries, segons es desprèn de la proposta de la Presidència luxemburguesa presentada avui als ministres d'Exteriors dels vint-i-cinc.
El document presentat per Luxemburg, que hauria de ser aprovat avui, assenyala que no és possible la modificació del reglament de llengües de la UE del 1958 com reclama el Govern espanyol, ja que això necessitaria una modificació del tractat.
Per salvar aquest problema, preveu un "arranjament administratiu" entre el Consell i, eventualment, altres institucions i òrgans de la UE amb Espanya, per aconseguir els mateixos efectes que es pretenien en un principi. Així, es preveu permetre la publicitat de les lleis europees en aquestes llengües, la intervenció en les reunions del Consell i comunicacions escrites dels ciutadans a les institucions europees en les mateixes.
En el primer cas, serà el Govern qui pugui enviar al Parlament i al Consell una traducció certificada, encara que sense valor jurídic. Per a les intervencions orals en català, gallec o basc al Consell, les autoritats espanyoles ho hauran de comunicar en un termini raonable abans de la sessió i es podrà fer si estan disponibles els mitjans necessaris.
Per últim, Espanya podrà designar un òrgan que recollirà les comunicacions dels ciutadans a les institucions europees en alguna d'aquestes llengües, i després enviarà una traducció a l'espanyol. Un sistema que s'aplicarà també a la inversa, per a les respostes dels òrgans comunitaris.
Per evitar els recels d'alguns estats membres que temien que es multipliquessin les sol·licituds d'altres llengües dels seus territoris, el document de la Presidència estableix que aquest "arranjament administratiu" només s'aplicarà a les llengües, recollides en la Constitució d'algun soci, amb estatut oficial en tot el territori o en part.
Avui, 14.06.2005
El govern d'Irlanda sí que va aconseguir ahir que els ministres de la UE modifiquessin el reglament 1/1958 per incloure el gaèlic dins la llista de llengües oficials europees. Dublín va sortir amb la seva perquè l'irlandès està mencionat en el Tractat, la norma màxima europea, des que l'illa va ingressar al club europeu, el 1973. La presidència de la UE argumenta que el fet d'estar dins el Tractat és determinant a l'hora d'establir quines llengües poden ser oficials.
L'irlandès serà la llengua oficial i de treball número 21. Dins la llista hi ha llengües àmpliament parlades com l'anglès, el francès, l'alemany o el castellà i d'altres de molt més minoritàries, com el letó o el maltès. A Irlanda una mica més d'un milió de ciutadans (la quarta part) declaren saber parlar el gaèlic, però a la pràctica només l'utilitzen quotidianament un quart de milió d'irlandesos.
Fins ara, l'únic dret que li estava reconegut a aquest idioma cèltic era obtenir una còpia oficial dels Tractats europeus, amb valor jurídic. A partir d'ahir, obtindrà una part dels drets de què gaudeix tota llengua oficial, però no tots perquè Irlanda renuncia d'entrada a alguns. No exigirà la traducció de tots els documents, si no només les lleis aprovades, és a dir, unes 2.000 pàgines anuals en lloc de 40.000. Aquest dret també el va obtenir ahir el català, però amb la diferència que les despeses de traducció a l'irlandès les cobrirà el pressupost europeu —es calcula un total de 3,6 milions d'euros—. Pel fet de ser declarada llengua oficial, l'irlandès té garantit l'ús en totes les institucions europees. En canvi, en el cas del català el govern espanyol haurà de negociar amb cada institució per separat. Ara mateix, per exemple, el conveni amb el Parlament Europeu es presenta complicat, com admeten fonts espanyoles, que esperen no obstant aconseguir un acord aquest estiu.
Observatori de la Llengua (Universitat d'Alacant)
El Cos de Representants Permanents (COREPER) dels estats davant la UE ha aprovat una sèrie de mesures que afecten el règim lingüístic de la Unió Europea [PDF]. D'ací a uns quants mesos, quan el Govern espanyol pose en marxa una agència que desplegue aquestes mesures, els ciutadans i ciutadanes ens podrem dirigir per escrit a les institucions i òrgans europeus en valencià. D'altra banda, els acords i les lleis europees seran traduïts al valencià (encara que no tindran valor jurídic) i s'hi podran fer intervencions orals en sessions del Consell i altres institucions i òrgans de la Unió Europea en unes condicions restrictives.
Aquestes mesures són un primer pas per a la normalitat del català a la UE que l'Observatori de la Llengua de la Universitat d'Alacant considera clarament insuficient i que queda molt lluny de l'aprovació de l'oficialitat del català a les institucions europees, que era l'objectiu que s'havia marcat el Govern espanyol en aprovar el memoràndum de les llengües. Per la seua banda, les entitats de catalanística de tot el món, reunides avui a Brussel·les, han reclamat a la Comissió de Cultura del Parlament Europeu el ple reconeixement de la llengua en tots els organismes de la Unió.
La Universitat d'Alacant va sol·licitar al maig de 2004 l'oficialitat del català, juntament amb la resta d'universitats de la xarxa Joan Lluís Vives.