Legislació lingüística - cdlpv

Europa Press, 22.04.2005

El TSJCV reconeix el dret de l'UJI a utilitzar en els seus Estatuts l'expressió "acadèmicament llengua catalana"

VALÈNCIA, 22.04.2005

La secció primera de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha reconegut el dret de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló a utilitzar en els seus Estatuts l'expressió "acadèmicament llengua catalana", en aplicació de la doctrina del Tribunal Constitucional (TC) que va donar la raó en un cas semblant a la Universitat de València.

La sala assenyala que el TC contempla en esta decisió que "els propis Estatuts establixen en l'àmbit acadèmic l'equiparació entre valencià i català, considerant que la mateixa té el seu suport en el dret d'autonomia universitària" i afegix que l'aplicació d'esta doctrina en un cas similar a este, vincula el tribunal que deu per tant estimar el recurs presentat en relació amb este punt.

La sala estima així en part el recurs interposat per l'UJI contra el Decret 252/03 de 19 de desembre del Consell de la Generalitat pel qual s'aproven els Estatuts d'esta institució acadèmica i declara contrari a dret únicament la modificació operada a l'article 5.1 en el qual el Govern valencià va suprimir la frase "acadèmicament llengua catalana".

La universitat castellonenca també pretenia que s'anul·laren altres dos modificacions realitzades pel Consell en els articles 5.A i 7, en els quals havia canviat el terme 'País Valencià' per 'Comunitat Valenciana' i 'la llengua oficial de l'UJI és la llengua pròpia' per 'les llengües oficials de l'UJI són les llengües oficials de la Comunitat Valenciana', respectivament.

Per a la demandant, les objeccions que havia introduït la Generalitat en aprovar el Decret que recull els Estatuts, acordats per el Claustre el 16 de maig del 2003, "atempten directament al principi d'autonomia universitària, consagrat a l'article 27.10 de la Constitució".

Per part seua, per a la Generalitat, no ha existit vulneració d'este dret ja que assegurava que les modificacions s'havien limitat a "ajustar el text sotmés a control de legalitat a les previsions de la LO 5/82, Estatut d'Autonomia, a la Llei d'Us i Ensenyament del valencià i al text constitucional".

En relació amb la primera modificació, —substitució en el preàmbul del terme 'País Valencià' per 'Comunitat Valenciana'—, la sala creu que no es vulnera l'autonomia universitària perquè l'article 27.10 de la Constitució "realitza una remissió 'als termes que la Llei establisca', és a dir, l'exercici de l'autonomia universitària haurà de realitzar-se en concordança amb les previsions legals preexistents, i per tant, haurà de sotmetre's, en el nostre cas, a les determinacions de l'Estatut".

Per això la sala considera que esta modificació suposa "una adequació a la denominació de la nostra comunitat establida en esta llei" i afegix que no hi ha "dubte que en regular els Estatuts de la universitat, la recurrent està subjecta al compliment de la norma estatutària que presidix l'ordenament jurídic autonòmic" i recorda que ja es va pronunciar sobre este punt en un recurs interposat per l'UJI contra els anteriors Estatuts per raons "pràcticament idèntiques" en relació amb este mateix terme.

Respecte a la segona modificació, --la substitució de la referència que la 'llengua oficial de l'UJI és la llengua pròpia' per la frase que són 'les llengües oficials de la Comunitat--, la sala compartix el criteri de la Generalitat que va ser advertit per un informe del Consell Jurídic Consultiu, que es va pronunciar en el sentit que no es pot atribuir al valencià "el caràcter de llengua oficial en exclusiva ja que és oficial juntament amb el castellà".

La sala, en canvi, sí que dóna la raó a l'UJI en relació amb l'apartat 5.1 per la supressió de l'expressió "acadèmicament llengua catalana". La Generalitat al·legava que la LO 5/83 establix com a llengües oficials a la Comunitat el valencià i castellà mentre que la Llei d'Us i Ensenyament determina que és el valencià la llengua pròpia de la Comunitat, per la qual cosa considerava que eren "totalment superflus" els elements suprimits perquè les dos lleis "identifiquen amb claredat, precisió i exclusivitat a la llengua cooficial de la nostra comunitat com el 'valencià'".

En este sentit sostenia que en tindre els estatuts de la Universitat un "caràcter normatiu" s'imposava la necessitat d'adequar-se "a les normes preexistents que contenen la denominació que la identifica" sense caldre altres precisions "que concernixen a l'àmbit estrictament acadèmic, en el que podrà denominar-se d'acord amb els seus antecedents filològics, històrics, etc, si es vol com a llengua catalana, però de cap manera pot establir-se en estos estatuts, donat el seu caràcter normatiu, una denominació diferent de l'oficial de valencià".

Així mateix, afegia que un dictamen del Consell d'Estat sobre esta qüestió concloïa que els Estatuts de la Universitat que en este cas eren objecte de pronunciament no eren "el lloc idoni" per a "definir acadèmicament" el que haja de ser la llengua. La sala, en este cas, i sense "perjudici de considerar raonable jurídicament esta postura", explica que la qüestió ja ha estat resolta en un cas semblant per la sentència del Tribunal Constitucional 75/97, dictada en el recurs d'empara interposat per la Universitat de València contra la sentència de 19 de maig del 1989 de la sala segona contenciosa administrativa de l'extinta Audiència Territorial.

L'alt tribunal atorgava l'empara a la Universitat perquè considerava que s'havia vulnerat la seua autonomia perquè assenyalava que la institució no havia transformat la denominació del valencià i s'havia limitat a permetre que en el seu si poguera ser conegut "també com a català, en la seua dimensió acadèmica, segons els propis Estatuts".