Legislació lingüística - cdlpv
Més notícies més avall: Avui, El Periódico i Levante.
BRUSSEL·LES, 15.10.2004 (EUROPA PRESS)
El Parlament Europeu permetrà als eurodiputats parlar durant les sessions plenàries en una llengua diferent de les llengües oficials de la Unió Europea, per exemple en català, èuscar o gallec, tot i que no hi haurà traducció ni constarà en acta.
Així ho ha anunciat hui l'Eurocambra a través d'un comunicat, en el qual va informar de la decisió presa per unanimitat en la Mesa, presidida pel president, Josep Borrell, en la seua reunió del 13 d'octubre passat.
D'acord amb esta decisió, "s'informarà els diputats que opten per l'ús d'una llengua no oficial que les seues intervencions no s'interpretaran ni es recolliran en l'acta literal de la sessió, tot i que, si desitgen prosseguir, podran fer-ho durant el temps d'ús de la paraula que tinguen assignat".
Diversos europarlamentaris havien expressat el seu desig d'una aplicació flexible del Reglament per a poder expressar-se en la seua llengua en el ple.
Espanya ha sol·licitat també que, a més de les actuals 20 llengües oficials de la UE tinguen un reconeixement les que es parlen en algunes de les comunitats autònomes espanyoles.
En una carta a l'Executiu comunitari i a la presidència holandesa al mes de setembre passat, Espanya va subratllar que el seu objectiu era que el reglament lingüístic de la UE reconega l'"estatut de llengües oficials en la Unió per al català, el valencià, el gallec i el basc, totes elles llengües oficials a Espanya i àmpliament utilitzades per una part important de la població".
Ferran Casas. MADRID
El PSOE va fer ahir un nou gest, en aquest cas al Senat, per acostar CDC al sí a la Constitució europea. Tots els grups de la cambra alta van aprovar, amb l'excepció del PP, un text presentat originalment per CiU, PNB i BNG al qual l'Entesa (PSC-CpC, ERC i ICV) va donar forma definitiva amb un text transaccional que va facilitar el suport del PSOE.
La moció recollia en gran mesura les exigències lingüístiques i de participació autonòmica a la UE a les quals CDC condiciona el sí al tractat. Així ho va admetre després de la votació el portaveu de la federació nacionalista al Senat, Pere Macias. "Hem fet un pas més perquè es puguin complir les condicions marcades pel congrés de CDC", explicava. Macias va considerar el pas i la negociació que havia dut a terme "un pas de gegant" en aquesta línia i va confiar que José Luis Rodríguez Zapatero compleixi els acords amb immediatesa, tal com preveu.
Zapatero ja va tenir un gest similar al que ahir va fer el PSOE al Senat fa dues setmanes amb el portaveu de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida. Aquest va fer valer els compromisos del cap de l'executiu central davant les bases del seu partit per demanar-los el sí al text constitucional i fer una crida a la direcció de CDC per sumar-se a la postura d'UDC.
La moció aprovada ahir al Senat insta el govern espanyol a possibilitar "que s'editin en les llengües de les comunitats les publicacions oficials de la UE; que tots els ciutadans puguin dirigir-s'hi en les llengües oficials per escrit i que se'ls respongui en la mateixa llengua i que aquestes llengües puguin ser usades a l'Eurocambra". Pel que fa al reconeixement institucional es demana "que representants autonòmics puguin integrar-se a la delegació espanyola als Consells de Ministres de la UE quan es tractin temes de la seva competència i que es doni a les comunitats accés al Tribunal de Justícia de la UE per defensar les seves competències". El text insta finalment el govern del PSOE a "proposar i debatre la possible modificació de la llei electoral per facilitar que les autonomies puguin ser circumscripció electoral al Parlament Europeu". En aquest darrer punt la proposta inicial de CiU, PNB i BNG era més ambiciosa, però l'Entesa va fer, per facilitar el consens amb el PSOE, una esmena rebaixant-ne l'exigència.
Macias va fer notar el descontentament de bona part de la societat catalana amb l'actual tractat i amb el poc marge per a les autonomies i les seves llengües pròpies, i va condicionar la postura de CDC.
El PP va presentar dues esmenes que no van prosperar. La primera demanava concretar la participació de les autonomies a la Unió i la segona substituïa "llengües oficials" per "català, valencià, euskera i gallec". Les esmenes van ser defensades per José María Chiquillo, líder de la formació blavera Unió Valenciana però senador del PP.
Chiquillo va optar per un discurs provocador i en clau secessionista acusant els nacionalistes catalans "de menysprear el valencià i trepitjar l'Estatut valencià". Es va donar la reveladora circumstància que Macias era xiulat des dels escons del PP per usar el català del Principat mentre a Chiquillo se l'aplaudia des dels mateixos seients quan parlava català del País Valencià.
Buscant el consens, que no va arribar amb el PP, Ramon Espasa (Entesa) va apostar per "acceptar políticament la denominació català-valencià i deixar per a lingüistes i filòlegs les discussions sobre la unitat de la llengua" i es va felicitar que CDC pogués "pacificar les seves bases gràcies a l'Entesa".
D'altra banda, a la comissió d'administracions públiques del Congrés es discutien ahir dos proposicions no de llei d'Esquerra Republicana sobre l'ús social del català i la seva unitat filològica, informa Montse Oliva. El PSOE va acceptar demanar un estudi a realitzar en un termini de sis mesos per garantir que a les ambaixades d'Espanya s'atengui els ciutadans també en les llengües cooficials. No va recolzar, també a proposta del diputat Francesc Canet, traduir al català, el gallec i l'euskera les pàgines web dels ministeris. Volien que es fes "en les llengües cooficials", fet que, per ERC, obria la porta al valencià.
El Periódico, 21.10.2004
Luis Díez - Madrid
El PP es va quedar sol al ple del Senat d'ahir al votar en contra d'una moció que reforça la posició negociadora del Govern sobre el reconeixement de les llengües oficials de les comunitats autònomes a la UE i la representació d'aquestes als Consells de Ministres europeus. La proposta suposa un pas més per aconseguir que Convergència demani el sí a la Constitució europea al referèndum. El fet més curiós va ser que, per primera vegada, el portaveu popular, José María Chiquillo, va parlar en valencià i va ser aplaudit pels seus coreligionaris que, minuts abans, havien escridassat el portaveu de CiU, Pere Macias, per parlar en català.
La resolució aprovada per la Cambra alta va ser conseqüència d'un text presentat per CiU, PNB i BNG —la coalició Galeusca de les eleccions europees del juny passat— que, entre altres coses, mirava de reforçar la posició del Govern davant la modificació del reglament lingüístic de la UE, amb la finalitat de donar carta de naturalesa a les llengües oficials de les autonomies.
El grup d'Entesa (PSC, ERC i ICV) va oferir una esmena transaccional que estenia a totes les autonomies el dret a participar en els Consells de la UE i no només a "les que ho sol·licitin" i generalitzava la modificació de la llei electoral perquè les autonomies puguin ser circumscripció als comicis europeus. Tots els grups, menys el PP, van acceptar les esmenes de l'Entesa, que va negociar el senador Ramon Espasa. Els dos senadors d'IU no van votar per desacord amb la reforma limitada de la llei electoral.
El portaveu de CiU, Pere Macias, va recordar que la Constitució europea no ha donat opció als drets lingüístics de catalans, bascos, gallecs i valencians i que de la negociació del reglament lingüístic en dependrà el "sí o el no" de Convergència al referèndum del febrer sobre la Carta Magna europea. "Que Borrell no ens obligui a callar", va dir en referència a l'ús del català a l'Eurocambra.
El PP volia que a la resolució hi constés de manera expressa el valencià. El text no citava concretament cap llengua. El socialista José Ignacio Pérez Sáez va recordar que el valencià figura a la proposta enviada pel Govern a Brussel·les del 27 de setembre. El convergent Macias no va posar inconvenient a reconèixer el valencià i els seus grans autors. Malgrat tot, el popular Chiquillo, va insistir: "No volem que trepitgin la nostra llengua". I amb aquest argument, el PP hi va votar en contra.
La moció va ser aprovada per 115 vots a favor i 111 en contra. El text demana que s'editin en les llengües oficials de les autonomies les normes del dret de la Unió Europea, que tots els ciutadans es puguin dirigir en alguna d'aquestes llengües davant de les institucions europees i se'ls respongui en aquestes i que aquestes llengües puguin ser d'ús parlamentari a la UE.
Sobre el reconeixement de les autonomies, la resolució demana la presència dels governs d'aquestes als Consells de Ministres de la UE i l'ac- cés al Tribunal de Justícia de la UE per defensar els seus interessos en el marc de les seves competències.
Sobre les circumscripcions autonòmiques, la resolució estableix que "es proposi i debati la possible modificació de la llei electoral per facilitar que les comunitats autònomes puguin ser circumscripció electoral a les eleccions al Parlament Europeu".
Paral·lelament, el Congrés va ordenar al Govern que estudiï l'extensió de les llengües autonòmiques a les legacions diplomàtiques.
Levante, 21.10.2004
A. G./Efe, Valencia/Madrid
La comisión de Educación del Congreso de los Diputados aprobó ayer una proposición transaccional pactada por IU y PSOE en la que se insta al Gobierno a revisar la separación de valenciano y catalán en las escuelas oficiales de idiomas (EOI) decretada en noviembre de 2003 por el Ejecutivo de José María Aznar.
La iniciativa tiene su origen en una proposición no de ley presentada por la diputada por Valencia de IU Isaura Navarro. Este grupo pactó ayer un texto de consenso con los socialistas, que habían presentado una enmienda por su parte. El documento final, aprobado por 22 votos a favor (PNV y CiU también lo respaldaron) y 15 en contra (los del PP), expresa «la disconformidad» de la Cámara con el criterio de la conferencia sectorial de Educación que, a petición del Consell, decidió crear un título de valenciano en las EOI, distinto al de catalán.
Navarro expresó ayer a este diario su satisfacción por «el compromiso del ministerio, a través del grupo socialista, a revisar esta división». No obstante, confesó estar «molesta» por «la ambigüedad permanente del PSOE, que no quiere dejar clara la unidad de la lengua». Según explicó, los socialistas rechazaron introducir en el texto una crítica al ataque a esta unidad lingüística que supuso la decisión del Gobierno del PP. «He dicho en la comisión que la muerte del idioma tiene un autor, que es el PP, y un cómplice, el PSOE, por su ambigüedad», aseguró la diputada.
Por el grupo socialista habló en la Cámara el parlamentario catalán Ernest Benito, quien verbalmente sí condenó «la actitud del PP de continuar echando leña al fuego en el tema de la unidad de la lengua».
El diputado popular valenciano Joaquín Calomarde afirmó, según Efe, que el PP no establece «diferencias ni analogías algunas entre las lenguas oficiales de España, tengan estas o no un tronco común». El conseller de Cultura, Alejandro Font de Mora, consideró «inaceptable» la decisión de la comisión de Educación. En los pasillos de las Cortes Valencianas dijo que el acuerdo es «una barbaridad» porque va contra el Estatuto de Autonomía y destacó que «se puede dar la paradoja de que la EOI de Valencia no pueda titular en valenciano». Acció Cultural del País Valencià se felicitó por la resolución y pidió rapidez al Gobierno.
Juan Antonio Blay, Madrid. corresponsal
El grupo parlamentario popular en el Senado salió ayer derrotado en una nueva polémica en torno a la diferenciación semántica entre valenciano y catalán. Una moción defendida por el senador José María Chiquillo, ex dirigente de UV, pretendía que el pleno de la Cámara Alta se pronunciase sobre el valenciano en las instituciones de la Unión Europea.
No obstante, la iniciativa de Chiquillo no era la original en el debate del pleno. Inicialmente se trataba de una moción presentada de forma conjunta por los grupos parlamentarios de CiU, PNV y BNG en la que, además de las lenguas, se reclamaba un mayor protagonismo de las comunidades en las instituciones de la UE.
En esa moción, que finalmente fue la aprobada con una enmienda transaccional del grupo parlamentario de l´Entesa, se defiende el uso de las lenguas oficiales de las comunidades autónomas en la UE, sin una relación expresa de ellas. La polémica surgió cuando el PP presentó una enmienda reclamando la nominación del valenciano.
Chiquillo consideró que la moción inicial suponía una falta de respeto al Estatuto de la Comunidad. Criticó al PSOE por fomentar «el modelo asimétrico» en el Estado autonómico y retó al portavoz del grupo socialista, Joan Lerma, a intervenir «para que dé la cara». Todos los grupos consideraron que la actitud del PP era un intento de abrir una polémica artificial. El representante socialista dijo que el texto respeta «escrupulosamente» el Estatuto y el valenciano «sin que la cámara deba entrar en debates filológicos».
La moción conjunta, finalmente, fue aprobada por 115 votos a favor por 111 votos en contra del grupo popular. La anécdota, muy sintomática, estuvo en las intervenciones iniciales del portavoz de CiU, Pere Macias, y de Chiquillo. Hablaron en catalán y valenciano, pero mientras el primero fue abucheado por los populares Chiquillo fue aplaudido por sus compañeros de escaño.