Legislació lingüística - cdlpv
Europa Press, 26.07.2004
Més avall, Avui, 03.08.2004
UE.- BRUSSEL·LES, 26.07.2004 (EUROPA PRESS)
Espanya demanarà que el català, el gallec i l'èuscar siguen reconegudes com a llengües oficials o de treball a la Unió Europea si Irlanda reclama modificar el Reglament 1 del Consell de la UE per a introduir dit estatus per al gaèlic, va informar el secretari d'Estat d'Assumptes Europeus, Alberto Navarro.
Navarro, que ha assistit hui a Brussel·les a una reunió de ministres d'Exteriors, va indicar que Dublín va anunciar el 15 de juliol passat la seua intenció de sol·licitar un increment de l'estatus del gaèlic, que hui és "llengua de Tractat", és a dir, que són traduïts el textos de dret primari a este idioma, però no la resta de la legislació. "Es un tema que estem seguint molt de prop per iniciativa del president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero", va indicar, al temps que va apuntar que s'espera la presentació oficial de la sol·licitud irlandesa a finals de setembre o principis d'octubre.
"Si s'obri la negociació del Reglament 1, Espanya demanarà també el reconeixement de llengües cooficials com a llengües de treball i oficials", va manifestar en roda de premsa.
Així mateix, va explicar que el Govern està treballant per a obtindre de la Unió Europa mesures de suport i foment d'estes llengües, parlades per milions de persones. "Es gairebé un dret humà, perquè la primera expressió del ser humà és la llengua", va considerar.
Amb estes afirmacions, Navarro va apuntar que la declaració de la Conferència Intergovernamental aconseguida per Espanya sobre les llengües autonòmiques "no és només una declaració que hem oblidat", per la qual cosa al setembre o a l'octubre es presentaran "noves iniciatives".
El secretari d'Estat va reconéixer que esta és una qüestió que "serà difícil d'aconseguir" perquè hi ha fortes reticències per part d'alguns Estats membres i tindrà un alt cost financer. Però la realitat, va dir, "és que el gaèlic és parlat diàriament per només 100.000 persones i el català, per exemple, per més de 10 milions". "No anem a deixar passar el tema sense fer res. Es un tema de convicció profunda", va asseverar.
Avui, 03.08.2004
El secretari general de Convergència, Artur Mas, va afirmar ahir que el reconeixement del català a la Unió Europea (UE) es podria resoldre fins i tot al marge de la Constitució europea, si hi hagués voluntat del govern central, i va apuntar que això passaria fonamentalment per oficialitzar el català a tot Espanya mitjançant la seva inclusió a la carta magna espanyola.
D'aquesta manera, Europa no discutiria la petició, segons va dir, i en aquesta línia va proposar aprofitar que es parla de la Constitució europea per pressionar el govern espanyol amb la finalitat que "resolgui un tema que, en el marc europeu, ha de defensar ell". També el líder d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, va anunciar diumenge que ho plantejaria al govern espanyol.
Mas, que va admetre que no sap si el govern central té veritable interès a resoldre la marginació del català a la UE, va apuntar encara una altra manera de respondre a l'actual situació: amb el reglament d'usos lingüístics, aprofitant la pròxima incorporació de Romania i Bulgària, tot i que va advertir que això no suposaria l'oficialitat del català a la UE.
En una entrevista de l'emissora RAC 1, Mas va considerar bastant sorprenent que no facilitin una sortida a aquest greuge els dos catalans que hi ha al capdavant del Parlament Europeu —Josep Borrell i Aleix Vidal-Quadras, president i vicepresident respectivament de la cambra—. "Qui ho farà?", es va preguntar, i va afegir que el socialista i el popular "alguna ajuda podrien donar" des dels càrrecs que ocupen.
Mas va insistir que CiU encara no pot posicionar-se sobre el referèndum de la Constitució europea, fins que se celebri el congrés extraordinari de CDC, i va admetre que, com a líder de la formació, tampoc ell pot encara "ensenyar les cartes". Les bases fins ara s'han manifestat majoritàriament pel vot en contra.