Legislació lingüística
Sentència
Legislació lingüística
Sentència
Font: InfoZèfir - Rubén Cervera (Oficina d'Ús i Promoció del Valencià. Ajuntament de Carcaixent)
El Tribunal Superior de Justícia ha desestimat el recurs contenciós administratiu interposat per l'arquitecte municipal contra l'acord adoptat per l'Ajuntament de Carcaixent l'any 2002, pel qual s'aprovà la modificació del catàleg de llocs de treball de l'Ajuntament quant al perfil lingüístic.
En l'acord impugnat es fixa el perfil lingüístic de cada un dels llocs de treball de l'Ajuntament de Carcaixent. Per al lloc de cap del Servei d'Urbanisme s'assigna el perfil lingüístic 3, que equival al nivell mitjà de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. Com a conseqüència, l'aspirant a ocupar esta plaça ha d'acreditar estar en possessió del corresponent certificat expedit per la Junta Qualificadora o ha de sotmetre's a una prova de coneixements de valencià equivalent a la de Junta, obligatòria i eliminatòria, i amb la qualificació d'apte o no apte; i el personal que ja està ocupant la plaça en propietat està obligat a assolir el nivell corresponent en el termini de 5 anys.
Segons la sentència, l'administració pot establir per a un determinat lloc un determinat nivell de coneixement de valencià i també pot modificar les condicions del lloc amb efectes sobre el funcionari que l'ocupa mitjançant l'exigència d'assolir la titulació de valencià exigida en un determinat lapse de temps, d'acord amb els principis de racionalitat i proporcionalitat.
Concretament, la sentència establix que l'exigència de grau mitjà de coneixements de valencià per a accedir al lloc de treball de cap del Servei d'Urbanisme no és destrellatada o desproporcionada, i que el termini de 5 anys fixat per a assolir el nivell mitjà resulta raonable i proporcional tenint en compte els coneixements que s'hi exigixen.
Així mateix, determina que el requisit de grau mitjà de coneixements de valencià per al lloc de treball en qüestió s'ha de posar en relació amb les funcions pròpies del lloc i tenint en consideració el dret que assistix els ciutadans d'usar el valencià en les relacions amb l'administració. També, incidix en el fet que l'ús del valencià és molt majoritari entre la població de Carcaixent.
Finalment, la sentència acaba exposant que l'acord impugnat no s'ha d'entendre discriminatori, sinó en atenció a les necessitats del servei ateses les característiques de la població de Carcaixent, destinatària essencial del servei municipal.