Legislació lingüística - cdlpv
Avui, 08.11.2005
Ferran Casas
El Senat tancava ahir vuit anys de silenci autonòmic. El que a partir de l'any 1997 va imposar Aznar quan d'un dia a l'altre va decidir deixar de parlar català en la intimitat. Començava així l'anomenat aznarato, que havia de silenciar tota veu en pro d'una Espanya diferent. En aquest context, un acte de tan dubtós patrioterisme com encarar-se de forma pública amb tots els presidents autonòmics, que a més tenien el dret a usar la llengua pròpia, era no només sobrer sinó també una provocació en tota regla.
Però el que va treure Aznar ho ha tornat el bon rotllo i el tarannà de l'Espanya plural de Zapatero que no amaga, però, aspectes uniformitzadors. Al Senat anaven arribant ahir els presidents, que es van fer la foto de família amb la mesa i els portaveus de la cambra alta.
Escaquejat Ibarretxe i infartat Rodríguez Ibarra un núvol de periodistes -molts vinguts de provincias- esperaven. El més puntual, el cap de colla de la tropa socialista Manuel Chaves. Als presidents els esperava molta premsa. També una nombrosa presència de treballadors de RTVE. Mig centenar de sindicalistes clamaven contra el suposat desmantellament de l'ens públic, que arrossega un deute més voluminós que retard les obres de la Sagrada Família.
Obria la festa de les autonomies Zapatero amb un record a la salut del baró extremeny i una felicitació a Javier Rojo, a qui ahir a la matinada havien fet avi. Maragall, a qui els seus assessors escoltaven en un racó del patí interior del Senat còmodament asseguts en sofàs que conviden a ser partícip de l'ambient sempre relaxat de la cambra, estava encantat amb Zapatero i se li notava. La resta de presidents anaven cadascun a la seva. Mentre el valencià Camps i el murcià Valcarce demanaven aigua a tort i a dret, l'aragonès Iglesias els en negava una gota.
A partir d'ahir a la comissió general de les autonomies, que és on es fa el debat, es podrà parlar sempre en les llengües cooficials i no només quan sigui un debat general de les autonomies. Amb aquesta finalitat, el Senat ha contractat un equip de 25 intèrprets. Els de català que ahir van fer història eren Emma Soler, Miquel Àngel Abadias i Yannick Garcia. Alguns s'alegren encara que la muntanya hagi parit un ratolinet i el català es pugui usar una miqueta al Senat. La sorpresa que l'Espanya plural tenia reservada, tot i les discretes maniobres per impedir-ho, era que també es contractessin intèrprets de valencià, una llengua que no té cap carrera de filologia al darrere, a diferència del basc i el gallec, que també tenien ahir intèrprets per doblar al castellà els presidents o senadors que en fessin ús.
Als dos intèrprets valencians -els castellonencs Ester Tolós i Josep Molés-, una mica incòmodes amb un rol lingüístic sense avals científics, els va anar a saludar fins i tot el número dos de l'executiu Camps, Esteban González Pons, més conegut pel seu afany secessionista que per la seva voluntat de promoure cap llengua diferent de la castellana, ni que sigui el suahili. Van fer la feina amb professionalitat però no es van cansar gaire perquè Camps va dir només dues frases en valencià, precisament per fer notar que no és català. Maragall, de qui s'esperava que l'usés en tot moment, només va fer mig discurs en la llengua del poeta Ausiàs March. Tan sols el gallec Touriño va usar el gallec en tot moment. Peatges de l'Espanya plural...