Legislació lingüística - cdlpv
Vilaweb, 29.10.2004
VALÈNCIA, 29.10.2004 (EUROPA PRESS)
El portaveu del Consell, Esteban González Pons, ha advertit hui que la no acceptació de la versió valenciana de la Constitució Europea que la Generalitat va remetre al Govern central suposaria "complicar" a la Comunitat Valenciana el resultat del referèndum.
González Pons es va pronunciar en estos termes en la roda de premsa posterior al ple del Govern valencià, celebrada abans que es pronunciara sobre esta qüestió el president del Govern, i arran que hi haja, segons va denunciar, una "clara contradicció" entre la informació oficial que disposa l'Executiu valencià i la que maneja el Govern català.
El conseller va indicar en este sentit que el Govern central ha traslladat hui al Consell que el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, acudiria a la firma del tractat a Roma amb una única versió en castellà, mentre que el Govern català parlava, segons va dir, de versions en castellà, èuscar, gallec i català/valencià.
González Pons va assenyalar que este referèndum "és prou delicat com perquè no juguem amb els sentiments dels pobles que hauran de votar" la Constitució Europea, i va demanar que no s'"antepose" la resolució de problemes 'interns' entre el Govern central i el català a la ratificació del Tractat.
El conseller va indicar que "si s'obri una polèmica en què, al final, el poble valencià o una part important del poble valencià no se sent representat per una Constitució Europea que no s'ha traduït al valencià i amb el nom de valencià, el Consell de la Generalitat no pot fer-se responsable dels resultats d'este referèndum".
En este sentit, va indicar que qui haja "creat el problema" haurà d'assumir "la responsabilitat dels resultats que puguen obtindre's", posat el cas que no s'actue "conforme a la legalitat" i acceptant la versió amb la denominació de valencià i traduïda segons els criteris de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) que ha estat remesa al Govern central.
Segons va insistir, si el Govern central "pren una decisió diferent, ho farà tenint coneixement que és contrària a la legalitat i a la intenció de la Generalitat valenciana", per la qual cosa el Consell "se sentirà lliure per a prendre les mesures legals" a què tinga dret.
González Pons va demanar que no es "jugue" amb la Constitució Europea de manera "irresponsable", i va agregar que este text "no és el lloc adequat per a resoldre conflictes, vells, arrelats i difícils", com tampoc no ho va ser, va afegir, la Constitució Espanyola, ja que llavors es va buscar que "un problema d'esta mena no acabarà provocant un resultat en el referèndum indesitjat" i es van emetre exemplars en castellà, català, valencià, èuscar i gallec.
D'altra banda, González Pons va acusar al Govern català d'actuar amb "murrieria" per a assegurar, segons va dir, que assumix la traducció valenciana de la Constitució europea en la versió que ha presentat al Ministeri d'Exteriors.
El conseller va assegurar que l'exemplar remés per l'Executiu de Catalunya "va arribar molt abans que arribara el valencià", per la qual cosa "no és copiat del que ha enviat la Generalitat Valenciana, sinó anterior". A més, va lamentar que en este procés s'haja "menyspreat" l'opinió del Govern balear.
Avui, 30.10.2004
I. Carbó / Redacció. BARCELONA / ROMA
La Constitució europea tindrà una única versió per a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears i, juntament amb les traduccions al basc i al gallec, serà portada personalment pel president del govern espanyol al Consell Europeu, segons va anunciar ahir José Luis Rodríguez Zapatero a Roma.
El president del govern central va explicar que ja s'han fet les traduccions dels textos de la Constitució europea a les llengües cooficials de l'Estat espanyol i que ell lliurarà personalment les tres versions que s'han fet a la secretaria general del Consell Europeu. Rodríguez Zapatero va justificar la versió única pel fet que els documents aportats pels governs català i valencià eren idèntics, raó per la qual va donar per fetes les traduccions a totes les llengües cooficials. "Aquest és un tema resolt en relació amb la polèmica que van tenir", va assegurar el mandatari socialista en referència a la polèmica suscitada per la traducció de la Constitució europea i a les preteses diferències existents entre català i valencià. En les versions editades, el govern central no al·ludeix al nom de la llengua en cap de les traduccions, sinó que es remet a les administracions que les han fetes (els governs de Galícia, el País Basc, Catalunya i el País Valencià).
El procés va començar abans de l'estiu, quan el ministeri d'Administracions Públiques va comunicar a les autonomies amb llengua pròpia el propòsit del govern central de fer una traducció de la Constitució europea. Arran de la polèmica oberta pel ministre d'Afers Estrangers, Miguel Ángel Moratinos, sobre la previsió de fer una versió en llengua valenciana, el govern català va encarregar a la secretaria general de Política Lingüística una traducció al català dels textos europeus adaptada a les Normes de Castelló del 1932, al mateix temps que mantenia converses bilaterals amb el ministeri d'Afers Estrangers espanyol. Dilluns passat la Generalitat de Catalunya va lliurar al ministeri la seva versió del text europeu, com van fer també els governs basc, gallec i valencià. Davant la coincidència de les traduccions catalana i valenciana, el govern central va optar per fer una única edició en què consta que correspon a les versions de la Generalitat de Catalunya i la valenciana.
"La voluntat del govern [de Catalunya] era demostrar que una traducció a la nostra llengua, correcta a nivell filològic, és la mateixa que la del govern valencià", va declarar ahir a aquest diari el conseller en cap de la Generalitat, Josep Bargalló, justificant així l'opció de les Normes de Castelló. Bargalló recorda que aquesta parla correspon a una "part important d'habitants de Catalunya", però a més assenyala que això ha de permetre "clarificar davant d'Europa la realitat filològica del debat lingüístic, que no té cap motiu d'existir".
El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, també va expressar ahir la seva satisfacció per la fórmula adoptada en la traducció de la Constitució Europea. El tema "ha estat molt ben resolt", va afirmar a l'acte de constitució de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània.
Levante, 30.10.2004
A. G./V. R., Valencia
El portavoz del Consell, Esteban González Pons, acusó ayer al Gobierno catalán de actuar con «pillería» por asumir la versión en valenciano de la Constitución Europea. Ante la imposibilidad de alcanzar un acuerdo con el equipo de Francisco Camps, el Ejecutivo que preside Pasqual Maragall ha optado por enviar al Ministerio de Exteriores como propia una traducción al valenciano de la Carta fundamental de la UE.
La iniciativa no ha agradado al Consell. Los argumentos que maneja el portavoz radican en que puede tratarse de «una triquiñuela» para que Bruselas unifique las dos traducciones al ver que el contenido es el mismo. González Pons manifestó ayer, durante la rueda de prensa posterior al pleno del Ejecutivo, que Cataluña es libre para presentar el texto que quiera, siempre que ello no suponga que se toque la versión valenciana ni que esta vaya bajo otro encabezamiento que no sea el de «valenciano».
La referencia era a la posibilidad de que se intente unir los dos documentos bajo la denominación de traducción al «valenciano/catalán».
Por lo pronto, la disputa sobre este asunto ya ha provocado que el Gobierno central haya modificado sus planes iniciales y sólo acudiera ayer a Roma a la firma del tratado de la Constitución con la versión en castellano. Rompió así las expectativas del tripartito catalán, que esperaba otras traducciones.
Fuentes de Exteriores explicaban ayer que la única lengua reconocida oficialmente por la UE es el español y, por ello, este era el documento aportado en Roma. No obstante, aseguraron que el ministerio tiene registradas otras 4 versiones, enviadas por las autonomías: gallega, vasca, valenciana y catalana. No precisaron si el contenido de las dos últimas es idéntico.
El presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, dijo ayer en Roma que él mismo entregará las traducciones en la secretaría general del Consejo Europeo en la próxima reunión de esté órgano. «Este es un tema resuelto a los efectos de la polémica que tuvimos», añadió sin más detalles. Este hecho podría suceder la semana próxima, según lo declarado ayer por la vicepresidenta primera del Gobierno, la valenciana María Teresa Fernández de la Vega, quien dijo que no iba a entrar «en la controversia del valenciano». En la rueda de prensa tras el Consejo de Ministros, afirmó que lo «más relevante» es que la Constitución esté ya traducida «a las lenguas cooficiales del Estado y, como se ha comprometido el presidente, que se depositen los correspondientes documentos, la semana próxima, en Bruselas».«No es el momento de entrar en la controversia, fundamentalmente porque yo no soy lingüista», señaló.
Ante lo que pueda ocurrir, Pons advirtió que la ausencia de la versión valenciana entregada al Gobierno supondría «complicar» en la Comunidad el resultado del referéndum sobre la Constitución. El Consell, reiteró, «se sentirá libre para adoptar las medidas legales que tengamos en derecho» si tal circunstancia se da. Aseguró que el PP valenciano pedirá el voto a favor de la Constitución y el Consell hará una campaña, pero si se abre una polémica en la que «una parte importante del pueblo valenciano no se siente representado» por una Constitución no traducida al valenciano, el Consell «no puede hacerse responsable de los resultados de ese referéndum».«Que aquel que ha creado el problema asuma la responsabilidad de los resultados que pueden obtenerse», dijo.