Legislació lingüística - cdlpv
Avui, 11.08.2004
Montse Oliva - MADRID
Parlant la gent s'entén!", afirmen sovint els membres d'ERC, però esclar que la diferència d'idioma pot acabar sent un escull insalvable si, com afegeixen també els de CiU, "no hi ha voluntat política" per trobar un acord. Aquest, de fet, podria ser l'escenari que resumiria la situació actual de la reivindicació dels dos grups representants al Congrés de Diputats perquè el català pugui ser utilitzat a la cambra baixa amb una certa normalitat. D'una banda, la presidència del Congrés ha mostrat una inequívoca intenció de parlar-ne i, per l'altra, els diputats no deixen d'expressar en veu alta que, més enllà d'obtenir "bones paraules", des que es va posar en marxa la comissió del reglament no s'ha avançat gens en la negociació.
Més de trenta diputats amb llengües pròpies diferents del castellà, pertanyents a les files de CiU, ERC, PNB, Esquerra Verda (IU-ICV), BNG, EA i Nafarroa Bai, estan convençuts que el futur reglament de la cambra ha de tenir en compte "els nostres drets lingüístics" com a diputats i així volen que quedi reflectit en l'article 6è del reglament. I també volen que es reconegui el dret d'un ciutadà anònim de dirigir-se per escrit a la cambra en qualsevol dels idiomes de l'Estat. Amb això disposen del suport de Coalició Canària (CC), malgrat que aquesta formació no té una llengua pròpia diferent del castellà.
Així, es dóna el cas que més de la meitat de membres de la comissió del reglament -presidida pel socialista Manuel Marín- estan plenament d'acord a mantenir un front comú a favor de la presència al Congrés de totes les llengües, malgrat que alguns no amaguen el seu temor de no sortir-se'n. No es pot plantejar la paradoxal circumstància que, tal com relata el diputat Jordi Jané, de CiU, el govern espanyol treballi pel reconeixement a la UE de les diferents llengües de l'Estat mentre que a les institucions espanyoles continuïn sent vetades. "No es tracta de fer victimisme; és una qüestió de modernitat, de cultura i de democràcia", apunta Joan Tardà, d'ERC.
Jané i Tardà són els portaveus dels seus respectius grups parlamentaris a la comissió del reglament de la cambra baixa, igual que Margarita Uría, del PNB, Isaura Navarro, diputada valenciana membre d'Esquerra Verda, i Begoña Lasagabaster, diputada d'EA que representa el grup mixt. Són el front pro llengües i, curiosament, davant tenen com a representants del PSOE i del PP diputats catalans i valencians. Formen part també de la comissió els nou membres de la mesa del Congrés, entre els quals hi ha els catalans Carme Chacón, del PSC, i Jordi Vilajoana, de CiU, a més del valencià Ignacio Gil Lázaro, i la gallega María Jesús Sáinz, tots dos del PP.
Però els populars no tenen cap intenció de donar suport a la causa dels grups petits, mentre que el PSOE s'estima més no expressar obertament la seva posició fins que no se celebri el debat monogràfic sobre les llengües, dins de la comissió del reglament, a què es va comprometre el president Manuel Marín. La data prevista és a finals de setembre o principi d'octubre.
La qüestió, doncs, ha quedat aparcada fins a la tardor, com també hi va quedar un segon debat que ha de buscar fórmules per flexibilitzar la normativa de la cambra per possibilitar la constitució dels diferents grups parlamentaris. En la ment de tots els minoritaris hi ha el record que tant el grup republicà com el d'Esquerra Verda o el canari es van constituir "amb bona voluntat", però pot passar que en un futur, amb una nova majoria de la cambra, no es faci una lectura tan laxa del reglament que va permetre l'actual distribució dels grups parlamentaris del Congrés. De fet, el PP va protestar de valent per la del grup republicà, fins al punt que va amenaçar de portar-ho al Tribunal Constitucional.
Davant de tot aquest plec de reivindicacions, alguns diputats consultats asseguren que fins ara només han obtingut bones paraules, copets a l'esquena i poca cosa més. És per això que afronten el retorn a l'activitat parlamentària amb la intenció de no deixar passar gaire temps perquè aquests assumptes no s'eternitzin i quedin abandonats a les taules dels despatxos. "Hem d'agafar-nos a la paraula donada i començar a treballar", afegeix Jané. I és que en la qüestió dels idiomes a ningú no se li escapa que la idea de transformar el Senat en una veritable cambra de representació territorial pot ocasionar que, efectivament, acabi sent l'única solució que aporti el govern central per encabir la reivindicació de les llengües. Que s'acabi usant amb certa normalitat el català, l'euskera i el gallec a la cambra alta -tot i que la seva implantació gradual no s'acabarà abans de tres anys- pot suposar l'excusa perfecta perquè no es faci un esforç similar al Congrés, quan els diputats consideren que el cost econòmic i la infraestructura necessària serien exactament els mateixos. "Creiem que la llengua no pot quedar marginada a una única institució estatal; ha de tenir presència a totes", coincideixen a dir els diputats catalans. Tardà, però, va més enllà i entén que la reivindicació del català al Congrés ja no té possibilitats de marxa enrere. "És irreversible", apunta, i fins i tot es mostra optimista davant dels resultats que puguin aportar una negociació que no preveu senzilla, però que a mitjà termini sí que confia que obtindrà fruits.
Això és el que justifica, segons apunta ERC, l'ofensiva parlamentària que van engegar els seus diputats, procurant utilitzar el català en bona part de les seves intervencions al Congrés, malgrat que acabés provocant l'enuig del president Marín. Després d'acordar-se una mena de parèntesi per evitar que es repetissin un seguit de situacions tenses que es van viure a la cambra, el portaveu d'ERC a la comissió del reglament afirma que la tardor serà el moment de començar a veure els resultats i "no adormir-se". De fet, aquest diputat és del parer que s'ha de mantenir l'ofensiva de l'ús del català a la cambra baixa, encara que provoqui maror entre alguns sectors, fins que es constati que l'actual majoria parlamentària té intenció de passar de les paraules als fets.
Els uns més optimistes i els altres més expectants, la realitat és que els diputats amb una llengua materna diferent del castellà esperen que els nous aires que assegura José Luis Rodríguez Zapatero que vol portar a les cambres espanyoles es tradueixin en un anar més enllà de la voluntat de diàleg i se'ls reconegui un dret "que forma part de l'Estat plurilingüístic i pluricultural en què pretenem sentir-nos més còmodes", insisteixen. Subratllen que l'esperança, en aquest cas, és l'últim que es perd. Encara més, alguns recorden que, encara que no es voldria tensar la corda, es juga també amb l'avantatge que no hi ha majoria absoluta a les cambres i ara totes les veus són necessàries i totes "s'han de fer escoltar". La idea de tots plegats és que, un cop reconegut el dret lingüístic, caldrà buscar les fórmules per escenificar-lo. "No es tracta que l'ús del català, l'euskera o el gallec sigui només testimonial", però sí que admeten que es pot buscar la millor manera de no entorpir el treball de ningú.