Levante, 28.06.2002
NO AMB
IMPUNITAT
Vint anys després de l'aprovació de l'Estatut
d'autonomia i més de divuit de l'aprovació de la Llei d'ús i ensenyament del
valencià, el Consell s'ha dignat a introduir per primera vegada l'anomenat
«requisit lingüístic» en unes oposicions a l'ensenyament públic. I ací caldria
ja matisar: el que s'introdueix és el requisit referit al «valencià», perquè el
requisit de «castellà» mai no ha mancat en unes oposicions, no sols a l'ensenyament,
sinó a qualsevol parcel·la de l'administració valenciana i sovint oblidem
aquest insignificant detall.
Es tracta d'una mesura que arriba escandalosament
tard i ho fa, a més, d'una manera molt deficient. Efectivament, l'acreditació
del coneixement de valencià no s'exigeix en els concursos de trasllat, ni en
les comissions de servei o en els actes d'adjudicació de places (totes elles,
per cert, qüestions negociades i pactades amb els sindicats i després desaparegudes
del decret corresponent), sinó únicament i exclusiva en els procediments
selectius d'accés als cossos docents. I en aquest últim cas, a més, de forma
absolutament insatisfactòria, ja que algunes de les titulacions admeses per a
acreditar els coneixements de valencià resulten del tot insuficients: així, per
exemple, el simple fet d'haver cursat l'assignatura de valencià en el
batxillerat o la formació professional.
Però el que més ha cridat l'atenció de tot el
procés és que, d'acord amb la llista provisional d'admesos i exclosos a les
oposicions, els llicenciats en filologia catalana no han quedat exempts de
realitzar la prova de valencià. El director general de personal docent, el Sr.
José Antonio Rovira, ha considerat en la Resolució de 3 de juny que aquests
filòlegs no acrediten suficients coneixements de valencià com per a quedar dispensats
de realitzar-ne una prova específica. En canvi, sí que n'han quedat exempts,
com s'indicava més amunt, aquelles persones que hagen cursat l'assignatura de
valencià en el batxillerat. Doncs bé, al marge d'un insult al sentit comú, la
decisió de Rovira és, com expliquem a continuació, clamorosament il·legal.
El Reial Decret 1497/1987, de 27 de novembre, crea
el catàleg de títols universitaris oficials amb validesa per a tot el territori
estatal i així mateix, el Reial Decret 1954/1994, de 30 de setembre, estableix en
el seu annex la inclusió en l'apartat IV («Humanidades») del catàleg esmentat el
títol de Filologia Catalana. Al seu torn, l'Ordre de 29 de novembre de 1995,
del Ministeri d'Educació i Ciència disposa que «se incluyan en el anexo al Real
Decreto 1954/1994 de 30 de septiembre, los títulos de Licenciado en Filología,
Sección Hispánica (Valenciana) y de Filosofía y Letras, División Filología
(Filología Valenciana), como homologados o equivalentes al título de Licenciado
en Filología Catalana, que figura en el apartado IV del Catálogo de Títulos
Universitarios Oficiales del referido anexo».
«Equivalent» significa, segons el diccionari de
l'IEC, «que té el mateix valor». Si amb això no n'hi ha prou (és cert, es
tracta d'un diccionari elaborat per filòlegs i en bona part ai las!- catalans),
«homologar», d'acord amb el diccionari de la RAE vol dir «equiparar, poner en relación
de igualdad dos cosas» (tot i que després de l'andanada del professor García de
la Concha de l'altre dia, no sabem si també aquest diccionari haurà deixat de
constituir argument d'autoritat per a la dreta local).
Per si això fora poc, en l'annex del Reial Decret
1888/1984, de 26 de setembre, s'aprova el catàleg d'àrees de coneixement
universitàries i es consagra la denominació de «Filologia Catalana» per a una
àrea en la qual s'inclouen els continguts acadèmics de «lengua valenciana»,
«lengua y cultura valencianas» y «lingüística valenciana» (i cal recordar que
en l'article 2.2 les àrees de coneixement són definides com «aquellos campos
del saber caracterizados por la homogeneidad de su objeto de conocimiento, una
común tradición histórica y la existencia de comunidades de investigadores,
nacionales o internacionales»).
Tinguem en compte que encara que de la llista de
titulacions i certificats que acrediten el coneixement de valencià (annexos VII
i X de les ordres de convocatòria d'oposicions) haja quedat eliminat l'afegitó
«i equivalents» que figurava en l'esment a la llicenciatura de Filologia
Valenciana en el text prèviament pactat amb els sindicats, el decret
ministerial homologador resulta de forçosa observança. És indiferent que els
annexos continguen o no la clàusula d'equivalència: això únicament constituiria
una remissió del tot supèrflua a altres disposicions. L'esment al títol de
Filologia Valenciana obliga a tenir necessàriament en compte als efectes
prevists (d'exempció de la realització d'una prova selectiva) totes aquelles altres
titulacions que se n'hagen declarat equivalents per part de l'administració
competent. Fins i tot, per tant, amb aquest redactat definitiu dels annexos
al·ludits, tot i que no s'hi explicite l'eventual existència d'equivalències,
resulta ineludible aplicar el decret ministerial i reconèixer la dispensa de la
prova de valencià d'aquell aspirant que presente la titulació en Filologia
Catalana.
Resulta més que evident a la vista de tot això que
el fet de no admetre la titulació de Filologia Catalana, com a equivalent a la
de «Filologia Valenciana», als efectes d'eximir l'aspirant de la preceptiva
prova de valencià constitueix una resolució del tot arbitrària i comporta retorçar
i violentar el dret de tal manera que situa la decisió de Rovira no sols al
marge sinó enfront de l'ordenament jurídic vigent. És cert que es tracta, les
del 3 de juny, de les llistes provisionals d'admesos i exclosos, que existeix
un període de reclamacions fins el 18 de juny i que abans de la publicació de
les llistes definitives, el director general de personal de la Conselleria
d'Educació i Cultura podria recobrar el trellat i desistir del seu propòsit de
burlar la llei. Però si persisteix en una decisió tan barroerament il·legal
incorrerà en una infracció penal evident: la prevaricació dolosa de funcionari
públic.
I és que no pot ser admissible ni imaginable cap
interpretació alternativa de la normativa vigent. Ningú ha estat capaç
d'adduir-la fins ara ni ningú serà capaç de fer-ho en el futur. No hi ha cap
mètode d'interpretació racional de les disposicions concorrents que permeta
sostenir el criteri adoptat pel senyor Rovira en la seua resolució. Fins i tot
el braç polític del secessionisme lingüístic, Unió Valenciana, reconeixia fa
uns dies que «por mucho que quiera disimular Tarancón, la única legalidad
vigente no es otra más que [sic] la homologación de títulos de Filología
valenciana y catalana», per la qual cosa «habrá que aplicar la legalidad»
(cometes del Levante-EMV de 7-6-2002). I, certament, altra cosa no es pot fer.
Amb la normativa vigent en la mà, la Conselleria d'Educació no té una altra eixida
que aplicar el decret ministerial. Li agrade o no.
Però és que, a més, no es tracta sols d'una simple
infracció de la legalitat, innòcua per a tercers, sinó que amb aquesta
arbitrària decisió del director general es produeix un perjudici efectiu
gravíssim a uns determinats ciutadans amb noms i cognoms, aspirants a mestres i
professors, que es veuen discriminats en les seues legítimes expectatives
d'accedir a la funció pública en condicions d'igualtat, un dret fonamental, per
cert, reconegut en l'article 23 de la Constitució.
I tot i que puga semblar innecessari, resulta molt
i molt convenient consignar que el director general de personal en tot moment
haurà estat conscient de la il·licitud de la seua decisió. Arribat el cas,
doncs, caldrà concloure que haurà dictat una resolució palesament arbitrària amb
perfecte coneixement de causa.
Que això és així i no d'altra manera ho demostra
que, a preguntes dels sindicats, el Sr. Rovira, afirmara, en la mesa
extraordinària celebrada dia 2 de maig que «aplicaremos la legalidad vigente»
(Levante-EMV de 3-5-2002).
I ho feia, per cert, el mateix dia que distribuïa
als sindicats la llista de titulacions acreditatives de coneixements de
valencià en la versió definitiva que havia d'aparèixer com a annexos de les
ordres de convocatòria de les oposicions.
En segon terme, es compta amb el testimoniatge dels
assistents a la reunió de la mesa sectorial del dimarts 4 de juny, en la qual
el Sr. Rovira informava que havien quedat exclosos de la prova de valencià els titulats
en Filologia Catalana. Això resulta, d'altra banda, fàcilment comprovable, no
sols perquè aquestes persones figuren com a exemptes de la prova en les llistes
provisionals d'admesos i exclosos a les oposicions facilitada als sindicats
aquell mateix dia, sinó perquè fins a l'endemà de matí, dimecres 5, aquesta
informació es trobava també a disposició dels interessats en la web de la
Conselleria (i algunes persones lògicament comprovaren la seua inclusió en les
llistes i la seua exempció de la prova de valencià). El que va passar després
ja és prou conegut i és ben segur que ocuparà en el futur un lloc privilegiat
en qualsevol antologia d'animalades de la molt nostrada caverna. No sols no es
publiquen en el DOGV les susdites llistes el dia 5, tal i com havia estat
anunciat, sinó que la informació és temporalment retirada de la pàgina web de
la Conselleria. I amb una manera de fer les coses que faria empegueir-se el més
poca-vergonya, a plena llum del dia, el dijous 6 publiquen finalment les
llistes en el DOGV i tornen a penjar la informació en la web corresponent, això
sí, fent marxa enrere i deixant fora de les exempcions els llicenciats en
Filologia Catalana. Hi ha millor manera de mostrar que han fet les coses a
consciència? En cas de no rectificar, poques vegades es podrà afirmar que
l'autor d'una prevaricació siga tan coneixedor de la il·legalitat de la seua
actuació com en aquesta ocasió.
És difícil de creure, en qualsevol cas, que la
catalanofòbia del director general de personal siga tan aguda que li impedisca
adonar-se que ell sol, sense ajut de ningú, s'està posant la soga al coll: tan
intens és el seu anhel d'entrar en el martirologi de la irracionalitat blavera?
I és que al senyor Rovira no li queda altre remei que aplicar la legalitat
vigent i en les llistes definitives d'admesos i exclosos a les oposicions
eximir de la prova de valencià aquelles persones que concursen estant en
possessió de la titulació de Filologia Catalana. O això o, en el cas de
persistir en una resolució manifestament il·legal, delinquir. Som del
convenciment que si opta finalment per aquesta segona via no ho farà
impunement.
Antoni Llabrés Fuster, professor de Dret Penal -
Universitat de València
Mercè Teodoro i Peris, advocada d'Acció Cultural
del País Valencià
Alfons Esteve i Gómez, cap de Dinamització
Lingüística - Universitat de València