Eines de Llengua: el web de la CDLPV.
Legislació lingüística

Vilaweb, 16.11.2006

L'AVL presenta la "Gramàtica Normativa", la seua obra "més important" fruit del "consens i del procés de normalització"

VALÈNCIA (EUROPA PRESS)

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha presentat hui la "Gramàtica Normativa Valenciana" (GNV), el treball "més important" que ha emanat de l'ens normatiu del valencià des que es va crear i que els valencians "estaven esperant", segons ha assegurat hui la presidenta de l'entitat, Ascensió Figueres. El volum és fruit del "consens" i del desig d'"avançar en el procés de normalització i de consolidació de la llengua", ha assenyalat, per la seua banda, el vicepresident, Manuel Pérez Saldanya, mentre que el responsable de la Secció de Gramàtica, Antoni Ferrando, ha subratllat que es tracta "de la millor gramàtica normativa del valencià escrita mai per valencians juntament amb la 'Gramàtica Valenciana' de Manuel Sanchis Guarner".

En un acte celebrat al Monestir de Sant Miquel dels Reis -al qual han assistit el conseller de Cultura, Alejandro Font de Mora, el síndic de Comptes, Rafael Vicente Queralt, una àmplia representació d'acadèmics i tècnics lingüístics- s'ha donat a conéixer la publicació de la "Gramàtica", el contingut de la qual es va aprovar al desembre del 2005. Ascensió Figueres va recalcar la "satisfacció dels membres de l'AVL" per poder oferir als ciutadans una "ferramenta que serà útil per als usuaris de la llengua" perquè és "exhaustiva i normativa, alhora que descriptiva".

La presidenta ha confiat que este treball siga "ben rebut per tots els valencians" i ha subratllat que, encara que alguns moments de l'elaboració de la "Gramàtica" no han estat exempts de "polèmica entesa com a debat", ha estat assumida "per tots i adoptada com a pròpia". L'aprovació d'este corpus normatiu no suposa per a Figueres "passar pàgina sinó continuar escrivint", ha dit, ja que en els treballs de l'AVL "els criteris que s'han seguit han estat sempre lingüístics i no polítics".

Figueres ha anunciat que l'AVL té previst editar pròximament una versió reduïda i més "didàctica" de la "Gramàtica" per a facilitar el seu ús de consulta i escolar. Ha avançat a més que a esta "Gramàtica" se li sumarà el "Diccionari Normatiu", que "vorà la llum" en tres anys, amb la qual cosa "probablement puguem aprovar-lo abans", ha comentat.

Per la seua banda, el ponent redactor de la GNV, Manuel Pérez Saldanya, que ha desgranat algunes de les línies mestres del volum, ha destacat que està nova obra "és necessària si servix per a avançar en el procés de normalització i consolidació de la llengua i, de pas, en el de promoció i ús", ha apuntat l'acadèmic.

El "missatge més positiu" d'esta obra és, per a Pérez Saldanya, "el consens, ja que és una gramàtica que segurament no assumiria individualment cap com a totalment seua però que sí que assumim tots com a gramàtica de tots". "La idea que s'ha tractat de fer prevaldre ha estat la integració i no l'exclusió, la suma i no la resta, l'argumentació i no la prohibició, amb el convenciment que és l'únic camí on ens podem trobar tots els que estimem la llengua", ha argumentat.

El professor ha ressaltat que la GNV "vol ser una contribució a l'AVL al procés de construcció d'un model de llengua convergent amb la resta de modalitats de l'idioma comú". "Un model -ha prosseguit- que dóna preferència a les formes valencianes però que també descriu les variants usades a la resta de l'àmbit lingüístic compartit". Segons ha explicat el gramàtic, "es prioritzen les formes genuïnes de la llengua parlada i de més prestigi literari, partint de les preferències del valencià general" tot i que "prioritzar no vol dir condemnen o prohibir", ha aclarit.

Ha ressaltat també que l'obra aporta innovacions respecte a la tradició més generalitzada, entre les quals ha citat el tractament dels indefinits 'u' i 'un', les preposicions 'com' i 'com a', la construcció temporal 'en/la+infinitiu' o de determinats processos de formació de paraules.

El president de la Secció de Gramàtica, Antoni Ferrando, ha recordat que quan va concloure a redacció de l'obra "vaig dir que no era la gramàtica que jo haguera subscrit íntegrament però també vaig afegir que això mateix podrien dir, per unes o altres raons, molts dels col·legues que la van aprovar". Ha agregat que "tots hem valorat més el consens, dins dels criteris que marca la Llei de Creació de l'AVL, que les nostres pròpies visions personals; uns criteris que, certament afecten poques qüestions, tot i que no irrellevants, i que s'han resolt generalment per la via de considerar els diferents nivells del llenguatge".

"LA JOIA DE L'AVL"

Per a Ferrando, la gramàtica de l'AVL "conté aspectes formals perfectament millorables" i ha admés que "no tot el món estarà d'acord amb algun tractament i segur que hi ha temes que requerixen una major atenció". Però "a pesar de les reserves la GNV és, amb la 'Gramàtica valenciana' de Manuel Sanchis Guarner, la millor gramàtica normativa del valencià mai no escrita per valencians". "És per a mi la joia de l'AVL", ha asseverat.

El conseller de Cultura i Educació, Alejandro Font de Mora, ha coincidit que l'AVL presenta "la gramàtica més completa que s'ha escrit sobre la nostra llengua i ha estat possible gràcies a un fet capital: és fruit del consens de totes les sensibilitats lingüístiques que conviuen en la nostra societat i que representen els 21 acadèmics que integren esta institució".

Font de Mora ha fet notar que esta obra és "normativa però que moltes vegades, amb molt bon criteri, presenta les distintes varietats que una forma lingüística ha adoptat al llarg dels temps". De fet, "el to en què està redactada no transmet sensació d'obligatorietat sinó que sovint recomana" per això "ens trobem davant d'una gramàtica moderna, plural i oberta".

El conseller ha declarat que la GNV "recomana un model de llengua que arriba a tota la societat i que és el que més portes ens ha obert, ja que ha tingut una excel·lent acceptació per una capa molt àmplia de la societat". També ha recordat que, com qualsevol document normatiu de l'AVL, "ha de ser seguida per tots els òrgans que integren l'Administració pública valenciana" i ha animat l'AVL a "procurar arribar a tots els escriptors valencians, no sols als literats, sinó a tots els usuaris de la llengua", ha matisat.[

El Periódico, 18.11.2006

L'Acadèmia Valenciana aprova la seva gramàtica oficial de català

La institució advoca per un model que conflueixi amb "la resta de l'idioma comú"

La norma anteposa les formes pròpies i regirà en totes les institucions públiques

IGNASI MUÑOZ. / VALÈNCIA

La "llengua compartida", eufemisme amb què l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va designar fa gairebé dos anys el català/valencià, ja té gramàtica oficial. Ho serà, almenys per a totes les institucions públiques valencianes, des de la mateixa Generalitat fins als ajuntaments, i a la seva normativa hauran d'atenir-se també les publicacions i activitats de qualsevol institució que rebi ajudes o subvencions.

La Gramàtica Normativa del Valencià (GNV) recull, en general, el que ja era norma pràctica tant en els escriptors cultes, l'ensenyament i la majoria de l'administració. En la presentació, el principal responsable, l'acadèmic Manuel Pérez Saldanya, es va remuntar a les conegudes com a Normes de Castelló, pactades el 1932 pels prohoms del valencianisme cultural i que van suposar l'adaptació a la parla pròpia de la normativa de Pompeu Fabra i, ja llavors, de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

IDIOMA COMÚ

Com a criteri bàsic, la GNV es proposa "la construcció d'un model de llengua convergent amb la resta de modalitats de l'idioma comú", encara que prioritzant "les formes genuïnes de la llengua parlada i de més prestigi literari, partint de les preferències del valencià general".

Així, en la conjugació dels verbs opta per formes com parle, partisca o vinguera, enfront de parlo, partesca o vingués, també "valencianes i legítimes" però "de menys extensió, literàries o arcaiques".

Les principals novetats són que per primera vegada hi ha una normativa oficial i legalment obligatòria, i que arriba, en paraules del mateix Pérez Saldanya, "per consens de totes les sensibilitats lingüístiques representades a l'AVL", incloses les secessionistes o defensores de la diferència manifesta entre el català i el valencià.

L'AVL ha trigat cinc anys a elaborar la gramàtica. Mentrestant han vist la llum una ortografia i un diccionari ortogràfic (sense definicions). La presidenta de la institució, Ascensió Figueres, va anunciar que el diccionari complet estarà llest en un termini màxim de tres anys. Amb la tasca normativa gairebé acabada, els acadèmics aposten ara per incidir en la normalització, és a dir, l'extensió de l'ús i el prestigi del valencià i la fi del seu ús polític i partidista.

CORTESIA DEL CONSELLER

La mateixa Figueres, del PP, va advocar per una televisió pública, Canal 9, que emeti només en valencià. No obstant, va veure coherent que el conseller de Cultura, Alejandro Font de Mora, no l'utilitzés dilluns passat en una reunió del Consell de la Unió Europea i "per cortesia" parlés en castellà. El conseller gallec, també present, no va ser tan cortès.