Legislació lingüística - cdlpv

Levante, 17.12.2005

La AVL pide a Camps que deje de financiar a las entidades que incumplen su normativa

La junta de gobierno ha enviado un escrito al presidente y hará otras gestiones

La Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) no está dispuesta a olvidar lo que dice el artículo 5 de la ley que la creó (aquello de que sus decisiones han de ser observadas por todas las instituciones y las entidades que cuentan con financiación pública). Los académicos abordaron ayer el asunto en reunión plenaria (salió en los ruegos y preguntas) y decidieron realizar alguna gestión «discreta» ante el Consell para que no financie a organismos que incumplen su normativa, señalaron fuentes de la autoridad lingüística. Se trata, claro está, de las asociaciones que emplean las denominadas Normes del Puig, encabezadas por la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) y Lo Rat Penat.

La cuestión es de plena actualidad, ya que el grupo del PP en las Cortes rechazó el pasado lunes una propuesta de los socialistas para que sólo pudieran obtener ayudas las entidades que respetaran la normativa de la AVL.

Según la información recopilada por este diario, la situación fue recordada ayer en el pleno de la institución por el catedrático Rafael Alemany. La respuesta que recibió su comentario fue que la junta de gobierno ya había acordado en su última reunión el envío de un escrito al presidente de la Generalitat, Francisco Camps, con el fin de remarcar al Ejecutivo lo establecido en la ley y pedirle que evite el mantenimiento de este fenómeno. No hubo votación —el reglamento lo prohíbe con asuntos surgidos en ruegos y preguntas—, pero la decisión fue que se realizarán otras gestiones si son necesarias.

Por otra parte, el pleno aprobó un convenio de cooperación con el Instituto Cervantes, por el que esta institución estatal servirá de plataforma para acciones de promoción de la cultura valenciana organizadas por la AVL. El acuerdo —sin dotación económica— formaliza la relación que en los últimos meses ya se había iniciado entre ambos organismos.

Tras el breve pleno, los académicos escucharon una breve charla de Joseph Gulsoy —el lexicógrafo canadiense colaborador de Joan Coromines—, quien evocó sus trabajos sobre el léxico valenciano.


Levante, 26.12.2005

Ascensió Figueres: "Les Corts haurien d'aplicar la llei a les entitats que no respecten la normativa"

Presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Filòloga i professora de Nules, és conscient que presideix l'Acadèmia per haver estat alt càrrec del PP. No es penedeix d'haver acceptat el lloc —«sabia que no era un camí de roses», afirma—, però medita la idea de deixar la presidència en juny per tal que l'entitat vaja perdent el seu matís polític.

Alfons Garcia, València

- Té solució el conflicte lingüístic?

- Jo crec que en este moment no se li pot ni anomenar conflicte. No es veu un conflicte al carrer, una crispació, malgrat que alguns grups —potser els més minoritaris i radicals— no accepten el que diu l'AVL. Però no ho accepten ara ni crec que arriben a acceptar-ho mai.

- Considera fonamental el factor polític en el conflicte?

- El tema s'ha tret molt de l'escenari polític, però en alguns moments els polítics i la majoria de la societat es cremen per algunes intromissions externes.

- Però cada cert temps es fa aparèixer una nova via de debat?

- Crec que això acabarà com a anècdota en uns anys. El temps juga al nostre favor: quanta més gent considere natural llegir un escrit en valencià més es desactiva el conflicte.

- No té la impressió que es continua utilizant la llengua per a bandejar l'enemic polític?

- Cada volta són menys les persones que fan malbé d'este tema i intenten mantindre'l viu perquè els interessa a ells.

- El resultat no és una llengua en perill?

- El valencià no està en perill. És preocupant el tema de l'ús, que malgrat l'escola en valencià mostra una tendència a la disminució, encara que no arriba a ser alarmant. Ha de servir per a que tots ens donem compte del problema.

- Es fa prou promoció? Necessita discriminació positiva?

- No m'agrada cap discriminació, però necessita protecció i més promoció per part de tots. No em referisc només a la Conselleria de Cultura.

- Hi ha possibilitat d'apropar posicions amb la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)?

- L'Acadèmia no té cap de recel a la RACV. Els vam convidar abans d'aprovar el Diccionari, a conèixer els criteris i ens van contestar que si no partíem de l'acceptació d'alguns temes no estaven disposats a vindre. De tota manera, estem oberts a assentar-nos amb tot el món.

- I li sembla comprensible que les entitats que no respecten la normativa oficial continuen rebent ajudes de la Generalitat?

- Crec que les Corts haurien de ser coherents i aplicar les lleis que elles mateixes han elaborat, i la Llei de Creació de l'AVL és molt clara en este punt.

- Li agrada com tracta el projecte de reforma de l'Estatut el valencià i l'Acadèmia?

- Estem molt satisfets que el projecte done rang estatutari a l'AVL. El valencià està més definit i protegit que en l'Estatut del 1982.

- Tot i que parla d'«idioma valencià»?

- El de 1982 ja deia que els dos idiomes oficials eren el valencià i el castellà. El valencià és un idioma, és indiscutible.

- Valencià, català, llengua valenciana, valencià-català? Moltes denominacions?

- Em quede amb valencià, perquè és el nom amb el que ens identifiquem els parlants. Ha de ser l'oficial i és el que defensem.

- I valencià-català no podia ser una fòrmula de consens?

- Es pensà en un moment que podia solucionar alguns problemes en un àmbit extern, però en cap moment es vol canviar el nom de valencià. Ni ho acceptarien els valencians ni, crec, els catalans. Pot ser solucionara algún problema, però quan es va plantejar va ser més un conflicte que una solució. L'AVL el que aconsella és que siguen els governs els que es posen d'acord en una fòrmula que agrupe a tots, i sempre per a determinats àmbits.

- Per a deixar les coses clares. Quan parla de valencià qüestiona la unitat de la llengua?

- No ho he qüestionat mai. Compartir una llengua no significa una submissió política. Les llengües i els territoris polítics no coincidixen normalment i no s'ha de barrejar. Acceptar que compartim una llengua no significa ser catalanista. Jo no soc catalanista, ni ho he sigut mai ni ho seré.

«L'Acadèmia ha de perdre el matís polític»

- Assumeix totes les declaracions de l'Acadèmia?

- Per suposat que sí. Al 100%.

- Deixarà la presidència en juny, quan es renova la junta de govern?

- La creació de l'AVL respon a un problema sociopolític i és fruït d'un pacte polític. D'ahí la pròpia composició, que va estar bé en un principi, però el que hem d'intentar és anar homologant-nos amb altres entitats normatives i perdre eixe matís polític que encara es pot percebre. Si ha de ser ja o en cinc anys, no ho sé, però el camí és eixe i jo estic ací perquè provinc del PP. El més important és que la junta torne a ser elegida per consens.

- I on se situaria vosté dins del dos bàndols lingüístics?

- Ací bàndols no hi ha. Som tots acadèmics preocupats per arribar a acords pel màxim consens. És sabut que jo no he sigut mai partidària del secessionisme lingüístic, però sempre he defensat les formes valencians. S'han de potenciar i les hem de recuperar i posar en valor. Són tan bones com altres i hem de perdre la por no només a parlar el nostre valencià de sempre sinò també a escriure'l.

- Crec que no hi ha dubte que el moment més difícil ha estat el desembre de 2004. Entén l'entrada del conseller Font de Mora al ple per tallar l'aprovació del dictamen sobre el valencià?

- No va ser un moment difícil puntual; va ser una època difícil i, vist en la perspectiva d'un any, pense que potser s'havia de arribar a una situació límit per a tornar a començar tots des d'eixa consciència que buscar el consens era la única solució per a que isquera un dictamen per una majoria aclapadora, que és lo que dóna validesa als acords d'esta institució. Des d'eixa perspectiva, eixos moments han valgut la pena considerant el resultat final, que és que es va aprovar a la fi el dictamen amb unes matitzacions. I després vindrien el Diccionari Ortogràfic i la Gramática.

- No creu que es va conculcar l'autonomia de la institució?

- Està previst en el reglament de l'Acadèmia que puga vindre un membre del Govern. No dic que fòra lo més bonic, però des d'eixe dia l'AVL va tindre clar que havia de seguir endavant.

- El que sembla evident és que les relacions amb el Consell han estat més fredes des d'aquell episodi?

- La relació és normal, cordial i així ha sigut en tot moment malgrat aquells dies de tensió.