Legislació lingüística - cdlpv

Vilaweb, 26.03.2004

Més avall Levante

L'AVL ratifica les propostes per a un llibre d'estil per a l'elaboració de materials curriculars en valencià

26/03/2004 17:43

El text diu que l'estàndard ha d'ajustar-se a la realitat valenciana i insta a "eliminar els prejuís lingüístics"

VALENCIA, 26 (EUROPA PRESS)

El ple de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va aprovar hui per unanimitat el document de "Propostes per a un llibre d'estil que servisca de marc de referència a les editorials valencianes per a l'elaboració de materials curriculars en valencià", elaborat per una comissió mixta integrada per acadèmics i representants de l'Associació d'Editors del País Valencià (AEPV).

El text considera que el model de llengua estàndard ha d'ajustar-se "tant com siga possible" a la realitat lingüística valenciana perquè siga "socialment acceptable, assumible pels docents i els pares i pròxim als xiquets". Així mateix, assenyala que s'ha d'adequar a la diversitat de contextos comunicatius i, alhora, "ha de preservar la convergència amb els models de tot el sistema lingüístic".

El document, amb què el ple de l'AVL tanca un procés de negociacions que es va iniciar el desembre del 2002 i es va concretar en febrer del 2003 amb la creació d'una comissió mixta, insta a "eliminar els prejuís i els estereotips lingüístics, condicionats per factors socials, que dificulten la construcció del model de llengua referencial" i que fa que els parlants "rebutgen determinades solucions lingüístiques per considerar-les estranyes", assenyala el text.

Sobre això, el document alerta de "desconsiderar solucions valencianes en l'àmbit normatiu per creure-les menys formals o menys habituals en altres territoris del sistema lingüístic" i afirma que esta classe de confusions és "conseqüència també d'identificar de manera mecànica límits lingüístics amb límits territorials". Afegix que l'objectiu del sistema educatiu ha de ser el desenrotllament de la "competència multidialectal de l'alumnat".

El president de la comissió mixta integrada per editors i acadèmics, Josep Lluís Doménech, va especificar que les propostes naixen a partir dels acords de normativa del 25 de març del 2002 i 20 de maig del 2002 i de les orientacions aprovades pel ple el desembre d'este mateix any per a l'elaboració de materials curriculars escrits en valencià.

Doménech va explicar que l'actual document, l'àmbit d'aplicació del qual és l'educació obligatòria, presenta unes consideracions generals sobre sociolingüística, els condicionants del període evolutiu i l'atenció a la realitat lingüística immediata, entre d'altres, i es completa amb uns criteris específics en matèria d'ortografia i fonètica; morfologia i sintaxi, i lèxics.

FORMES PREFERENTS, OPCIONALS I GRADUALS

El document parla de formes preferents, opcionals i d'aplicació gradual. Entre les opcionals inclou els plurals acabats en -s i en -os o en -ns i en -s i l'ús opcional de 'veure' o 'vore', a més de paraules com 'iaio' o 'avi'; 'desenrotllar', 'desplegar' o 'desenvolupar'; 'vacacions' o 'vacances'; 'servici' o 'servei'.

En el cas dels termes d'aplicació gradual assenyala la conveniència de començar usant en educació primària "les solucions més habituals en el valencià modern" i reservar per a l'ESO la introducció de les altres variants, de vegades més antigues i sovint més generals en altres regions del sistema lingüístic". Els exemples en este apartat són 'xicotet' i 'petit', 'trellat' i 'seny' o 'arena' i 'sorra', entre d'altres.

En el cas la morfologia i la sintaxi, es referix a les formes demostratives 'este', 'eixe', 'aquest' i 'aqueix'; les terminacions verbals en '-ix' i '-eix' o les formes verbals 'tindre' i 'tenir' i 'vindre' i 'venir'. Pel que fa a preferències, opta pels ordinals 'cinqué', 'sisé' i 'seté' i els possessius amb 'u', entre d'altres exemples.

El document insistix en el seu caràcter "orientatiu" i no "impositiu" i assenyala que té en compte la pràctica seguida majoritàriament per les editorials que publiquen llibres de text en valencià. "El valor de l'acord dependrà, en bona mesura, de l'ús i la utilitat que tinga en el món educatiu", afirma el text.

Doménech va especificar que les propostes d'este text, a diferència d'allò aprovat el desembre del 2002, "no són orientacions, sinó un marc de referència i propostes d'estil" i "no és un document únic de l'AVL sinó de l'Acadèmia i l'AEPV conjuntament", a més de subratllar que s'ha aprovat per "unanimitat", mentre que l'altre només es va aprovar per majoria. També va assenyalar que incorpora estructures lingüístiques, altres es matisen i altres desapareixen "per menys necessàries, que no per problemàtiques".

L'acadèmic va incidir que el text té com a eixos el "respecte per l'estàndard i abundar en l'intent de recuperació de les formes genuïnes valencianes", que queden emfatitzadas, va destacar. Va afegir que naix com a "document orientatiu, signat per dos entitats que s'obliguen a complir-lo".

Per part seua, la presidenta de l'Acadèmia, Ascensió Figueres, va destacar la "major flexibilitat" de l'actual document pel que fa a la "incorporació de formes més cultes" i va assenyalar que l'anterior era "més taxatiu" sobre això. Va incidir que el text "marca la línia" a seguir en l'elaboració dels materials curriculars pels editors i és un "marc de referència" el compliment del qual serà objecte d'avaluació en pròximes reunions de la comissió.

La sección de Gramática de la AVL da luz verde a la ortografía, pero sólo de forma provisional

Figueres precisa que el texto, respetuoso con las Normes del 32, será revisado antes de elevarlo al pleno

La sección de Gramática de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) dio luz verde ayer a la normativa ortográfica, aunque el documento es aún provisional, y, como la presidenta, Ascensión Figueres, se apresuró a precisar ante la sección, podrá ser revisado aún antes de llegar al pleno. Ello es posible porque ha de formar parte del «Diccionari ortogràfic», el cual todavía debe ser analizado y votado por los miembros de Gramática.

A. G., Valencia

Los miembros de la sección de Gramática de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) dieron luz verde ayer sin ningún voto en contra al proyecto de normativa ortográfica del valenciano. El resultado de la votación fue de ocho votos a favor y dos abstenciones, según aseguraron a este diario fuentes de la institución. Al margen de los acuerdos de 2002, este debe ser el primer documento normativo que emane de la autoridad lingüística, ya que está previsto que se publique junto al Diccionari ortogràfic. Su trámite normal debería ser ahora la elevación al pleno para su aprobación formal y definitiva. No obstante, la presidenta de la Acadèmia, Ascensión Figueres, se apresuró a precisar ayer, antes de la conclusión de la reunión, que la redacción del documento tendrá aún que ser revisada antes de ir al plenario, circunstancia para la que no fijó fecha concreta, de acuerdo con las fuentes consultadas. Ello es posible porque la sección aún ha de votar el conjunto del Diccionari ortogràfic, con el texto ayer revisado y el estándar oral.

El documento aprobado, según ha podido saber este diario, es respetuoso con las Normes de Castelló y la ortografía consolidada. Está, por tanto, en la línea de los acuerdos de 2002, que dieron carácter oficial al valenciano empleado por la conselleria de Educación desde 1983 hasta ese momento. Está, así pues, en la línea de lo recogido en la ley de creación de la Acadèmia, de forma que no cuestiona la unidad de la lengua.

Este documento ha sido una de las causas de la salida a la palestra de un grupo de entidades defensoras de las Normes del Puig. Estas han anunciado la presentación de varios documentos en instancias oficiales en los que fijan sus criterios básicos para «la paz lingüística». Este sector, contrario a la unidad de la lengua, ha justificado esta actitud por la preparación de proyectos determinantes por parte de la AVL en los próximos meses. Estos serían la mencionada normativa ortográfica y el Diccionari ortogràfic valencià, además de una posible declaración sobre la denominación del idioma, iniciativa esta última que fue planteada hace unos meses, pero que fue desechada ante la fuerte reacción política levantada. El documento ortográfico pasó ayer, sin embargo, el trámite de la sección sin problemas. Los tres miembros procedentes del ámbito social partidario de las Normes del Puig, según la información recabada por este diario, expresaron su oposición a algunos de los contenidos de la normativa ortográfica (un ejemplo es la grafía «tz»). Al final, no obstante, no hubo votos en contra y tan sólo dos abstenciones entre los diez miembros de Gramática. Estos son: Antoni Ferrando, Marisol González, Artur Ahuir, Rafael Alemany, Àngel Calpe, Emili Casanova, Jordi Colomina, Ramón Ferrer, Josep Palomero y Manuel Pérez Saldanya. No faltó tampoco, como es habitual, la máxima responsable de la AVL.

Precisamente, Figueres quiso dejar claro el carácter provisional del acuerdo. No sólo porque se trate del pronunciamiento de una sección, sino porque el texto puede ser revisado de nuevo antes de ser elevado al pleno.

Un texto que se remonta a 2002

La historia de la normativa ortográfica de la Acadèmia es un reflejo de las dificultades de esta entidad, nacida con el fin de zanjar el conflicto lingüístico. El texto empezó a elaborarse en la primavera de 2002 y, a finales de ese año, un primer proyecto era ya analizado en la sección de Gramática. Las elecciones autonómicas de 2003 y las recientes generales provocaron que se retrasara su tramitación. Cuando se pensaba que podía estar disponible tras el último verano, la designación de tres nuevos académicos abrió un nuevo periodo de estudio y revisión del documento.

Se da la curiosidad de que la sección ha dado el visto bueno al texto un 25 de marzo, el mismo día en el que hace dos años se aprobaba el primer acuerdo sobre la normativa oficial del valenciano.