Legislació lingüística - cdlpv
Levante, 01.12.2002
Emili Fèlix i Roig - Traductor de la Generalitat Valenciana
El fet de ser cridat pel secretari general de la teua conselleria és per a un traductor un fet inusual i ominós. El S.G. no està per a perdre temps, i menys encara amb el pobre traductor. De seguida va per feina.
- Ens han dit del Diari Oficial que no segueixes les normes de l'Acadèmia (literalment hay muchas faltas en la versión valenciana), com és la teua obligació.
- Això no és de veres. El traductor està espantat, però els diners i els collons són per a les ocasions.
- No vull discutir, aquestes són les normes, són de obligado cumplimiento, no vull saber res ni discutir.
Aleshores el S.G. trau el del calaix la cosa en qüestió. Què és? Doncs una fotocòpia de l'Acord de l'Acadèmia amb les famoses normes, però subratllades a llapis. És evident que les formes subratllades no són pas indicatives, aconsellables: són obligatòries, és més, no es poden usar les altres mai (encara que l'Acadèmia, al mateix document les considera perfectament correctes, així com les que formen el corpus de tota la llengua feta servida al DOGV des del 1983).
Però quins són els criteris, no de l'Acadèmia, sinó del subratllador anònim i omnipotent? Veiem-les: Simplement segueix el criteri del primer vocable de l'Acadèmia, llevat de quan a ell no li sembla bé. Verbigràcia: se salta la suposada preferència de l'Acadèmia en alguns casos com replegar/arreplegar, arrel/raïl, conrear/cultivar, l'endemà/sendemà, Però la més curiosa és la preferència de iaio front a avi, quan apareix en la llista iaio amb asterisc perquè directament les normes la desaconsellen (i amb tota la raó) per a registres formals. Un colálega de qui subscriu em va confessar que l'havien obligat a escriure en un context molt formal el iaio de Jaume I. Vergonyós.
3. Algunes preguntes:
- Perquè hi ha uns criteris tan estrictes en el valencià de les publicacions de la Generalitat i en canvi accepten el castellà més variat i discutible?
- Com se sentiria el lector si portara un grapat d'anys dedicat a aquest ofici tan mal vist i un càrrec de la Generalitat (que ni sap ni vol saber parlar en valencià ) li diguera que lo estás haciendo mal?
- Quina és la política lingüística de la Generalitat Valenciana, no la que diuen que és, sinó la que es pot deduir del seu comportament real?
Algunes respostes. (A mi sí que poden dur-me la contrària):
- La perversió del criteri lingüístic, la seua injustícia i asimetria és evident, perquè el valencià és conflictiu, és política i, per tant, el seu ús i la seua normalització estan subordinats a interessos partidistes.
- El seu respecte per l'Acadèmia de la Llengua Valenciana és limitat: limita i modifica els seus criteris (l'Acadèmia no és seua, és nostra).
- Intenten empobrir l'idioma i alhora separar-lo (com si els professionals de la casa no haguerem demostrat la nostra preferència i el nostre respecte per la nostra llengua ja des del 1983!) de la innominable (unitat lingüística). Pensem per un moment que en castellà obligaren els locutors dels telediaris a fer servir la llengua (vocabulari i sintaxi) dels analfabets. Recordem que la gran majoria de valencianoparlants són analfabets en la seua llengua (no tenim la culpa si vam ser alfabetitzats a l'escola en una llengua que no era la nostra).
- A açò em referia en parlar de galleguització: l'empobriment, la limitació, la degeneració que implica perquè siga usada en condicions d'igualtat amb el castellà, que ha de continuar sent la llengua de relació entre diferents i desconeguts, la de prestigi.