Legislació lingüística - cdlpv

Una investigació alerta dels perills de l'actuació «profundament tribal» de l'AVL

Col.loqui internacional sobre lingüística

A. G., Valencia

El volum setzé de Treballs de sociolingüística catalana està dedicat quasi íntegrament a la situació valenciana. L'anàlisi de la política lingüística contemporània en la Comunitat ocupa un dels seus capítols més importants. L'estudi, que va ser presentat ahir pel seu autor, Miquel-Àngel Pradilla, al Col·loqui Internacional sobre Normatives que té lloc a València, conclou amb una valoració negativa de l'actuació del PP en matèria lingüística des que arribà al poder el 1995.

Al parer de Pradilla, professor valencià de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, s'està produint «un procés de contraplanificació lingüística». «Sota una pàtina de versemblança de defensa de la llengua pròpia s'amaga una actuació inhibidora, quan no hostil, envers la llengua», va assenyalar a Levante-EMV abans de la seua intervenció.

Des d'un punt de vista formal, el lingüista va destacar la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), cap a la qual va demanar «màxima cautela», donat que «es planteja marcar obsessivament un àmbit d'actuació profundament tribal, excloent una àrea lingüística més àmplia». L'Acadèmia «finiquita el secessionisme», va dir Pradilla, però «a través de la potenciació hiperbòlica de les coses genuïnes pot tindre els mateixos efectes que el secessionisme». Aquests serien, va dir, el trencament del mercat, en no permetre la circulació de productes lingüístics entre una zona i altra de l'àmbit idiomàtic.

El professor valencià va afegir a aquest diari que si l'AVL «aposta per un model hiperdialectal, tot i reconéixer la unitat de la llengua, tindrem problemes de circulació dels materials lingüístics. I això no ens ho podem permetre en la societat actual».

L'anàlisi de Pradilla també va ser crític respecte a la situació de l'ensenyament en valencià. Va denunciar una paralització del ritme de creixement d'aquestes línies en els 3 últims anys i es queixà de la presència «testimonial» del valencià a l'educació privada. «Això fa que visca en condicions d'indignitat», va dir.

Sense mecanismes d'avaluació

El lingüista va criticar, per altra part, l'absència a partir de 1995 de mecanismes d'avaluació de la política lingüística. «Fins i tot, en el cens de 1996 no figuraven les preguntes de caire lingüístic», va dir. Per aquesta falta de recerques, «no sabem què està passant, encara que es pot intuir una perdua de representació social del valencià». «Veurem les conseqüències d'ací uns anys», va concloure.

Durant la sessió d'ahir també va participar Vicent Pitarch, en representació de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Pitarch va subratllar les possibilitats de l'AVL per al diàleg entre els valencians, encara que va mostrar el seu desacord creixent davant les actuacions d'aquesta institució des de la seua constitució.