Legislació lingüística - cdlpv

Europa Press, 25.10.2005

L'AVL crida a un "nou pacte cívic" per a normalitzar el valencià i superar una situació "no satisfactòria"

Europa Press, 25.10.2005

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha presentat hui el "Llibre Blanc de l'Ús del Valencià", un document que realitza una radiografia sobre la situació social de la llengua pròpia i oferix propostes per a superar un estat que en l'actualitat "no és satisfactori", segons el diagnòstic expressat pel president de la Secció de Foment, que ha coordinat el treball, Honorat Ros. Per a això, l'ens normatiu reclama "un nou pacte cívic i polític" propiciat per la reforma de l'Estatut d'Autonomia.

L'estudi llança un balanç de "pessimisme per la valoració negativa que fan els ciutadans" sobre qüestions com l'ús de la llengua i l'"optimisme que ens proporcionen els jóvens", que mostren majors aptituds. Amb les dades recollides, l'Acadèmia realitza un balanç, com ja va fer en el XX aniversari de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), "equilibrat" que és "positiu però no satisfactori", ha indicat Honorat Ros.

La metodologia del llibre seguix l'emprada per les enquestes promogudes per la Generalitat el 1989, 1992 i 1995, per tal d'homologar l'anàlisi ja que des d'esta última data no hi ha estudis.

El document, basat en 6.755 entrevistes, permet fer un recorregut diacrònic que demostra que en el període 1985-2004 es verifica un estancament en el percentatge de la població resident que és capaç d'entendre el valencià i una disminució de la població competent per a parlar-lo (capítol que es reduïx en 7 punts). Per contra, hi ha un increment notable dels ciutadans que saben llegir valencià (apuja 19 punts) i escriure'l (+17).

Així, les dades de competència lingüística apunten que tres quartes parts de la població (76 per cent) entén el valencià bastant bé o perfectament. Poc més de la meitat (53%) és capaç de parlar-lo amb total o prou correcció i un percentatge lleugerament inferior a la meitat (47%) està capacitada per llegir en valencià.

El 25% afirma que pot escriure en valencià bastant bé o perfectament, mentre que el 52% es declara incapaç.

El Llibre Blanc revela que els entrevistats a les regions d'Alcoi-Gandia i València són els que mostren el nivell més alt de competència oral, el que contrasta amb Alacant, que té els nivells més baixos en tots els aspectes.

Per edats, la població més jove -entre 15 a 24 anys- és la que manifesta el nivell més alt de coneixement del valencià en totes les aptituds, en especial les de lectura i escriptura. En canvi, a la zona valencianoparlant són els majors de 55 anys els més capacitats per a parlar-lo. A més, es constata que la meitat de la població que és monolingüe en castellà està integrada per nascuts fora de la Comunitat Valenciana, Balears i Catalunya i no arriba a la tercera part del conjunt dels residents de predomini lingüístic valencià.

Quant a les vies d'aprenentatge de la llengua, la principal forma és, respecte a l'expressió oral, la família (57%), seguida del sistema educatiu (19%). Pel que fa a la compressió i expressió escrita, l'escola és l'agent principal (40% i 56%, respectivament), tot i que la formació autodidacta és significativa (31%).

En tots els àmbits analitzats, on més es parla valencià és a casa, on el 49% dels entrevistats l'usen en alguna ocasió. El 36% dels ciutadans de la zona valencianoparlant ho fa de manera exclusiva mentre que el 55% usa el castellà. Segons Honorat Ros, "alguna cosa no va bé si l'ús individual a casa és de major nivell que a la societat, perquè en una societat que la llengua pròpia es valora és fora de casa, on més s'usa". Ha matisat que els valencianoparlants són "fidels" a la seua llengua a la llar per la qual cosa "la transmissió intergeneracional està garantida".

L'últim apartat de l'enquesta se centra en la valoració sobre l'ús del valencià. El 42% fa un balanç negatiu (ja que creu que s'usa poc o gens), el 35% considera que s'utilitza bastant o molt i el 22% el valora com a normal. Sobre l'evolució recent de l'ús de la llengua, el 43% diu que s'usa més, amb referència al 33% que pensa que es manté igual i un 18 per cent que opina que ha disminuït.

Polítics

Especialment mal valorats són els polítics valencians, ja que el 52% té la percepció que fan servir el valencià poc o gens, i l'Administració estatal, respecte a la qual el 42% afirma que usa el valencià poc o gens. En concret, sobre l'actuació de la Generalitat respecte al foment del valencià un 44% creu que és satisfactòria, un 31% insatisfactòria o molt insatisfactòria i un 15% indiferent. El 10% no contesta esta qüestió. Segons Ros, "no es tracta de buscar culpables" però esta valoració sobre l'actuació del Consell suposa "un dèficit que té la nostra societat i que cal solucionar".

Els valencians creuen que "els polítics donen fum, que l'Administració estatal dóna fum, i que la Generalitat Valenciana dóna fum; i no ho dic jo ho diuen els enquestats", ha postil·lat.

El Llibre Blanc culmina amb un llistat de 38 propostes, entre les quals figura la defensa jurídica dels valencianoparlants a través d'un òrgan integrat en la Sindicatura de Comptes; fer que RTVV siga un "vertader" instrument de foment del valencià i "coordinar-se amb les comunitats del nostre àmbit lingüístic per a potenciar la llengua que compartim".

A més, el document crida l'atenció sobre el nou "repte" al qual s'enfronta la Comunitat. En este sentit, Ros ha indicat que entre 1985 i 2044 s'ha incrementat la població valenciana en 810.00 habitants, un 22 per cent. D'estos nous habitants, el 56 per cent són nascuts a l'estranger -que ja suposen el 12% de la població-; el 38% nascuts a la Comunitat i el 6% en altres autonomies.

Ha insistit també en l'oportunitat "importantíssima" que suposa la reforma de l'Estatut, que recull quatre aspectes innovadors, que són que la llengua pròpia de la Comunitat és el valencià, el dret a rebre ensenyament del i en valencià, incloure l'AVL com a institució normativa, i el dret a ser contestat en la llengua pròpia. Per a Ros, això és "un gran avanç" sobre el qual es pot discutir però ha instat a "no obstaculitzar mai l'essència que el valencià és la llengua pròpia de la Comunitat, tot i que compartida, per descomptat", ha agregat.

A més, ha expressat la disposició de l'AVL -que "ja ha fet el seu pacte de superar les dificultats respecte a la definició de la normativa i què és el valencià en el nostre domini", ha subratllat- a col·laborar en un gran "acord cívic i entre els partits polítics perquè el Pacte pel Valencià que es va fer a les Corts no siga aigua que s'emporta el riu".

Per a aconseguir-ho, "no cal tindre por als que fan crítiques a la política lingüística sinó que cal ajuntar-se amb ells per a descobrir el que poden tindre de raó i dissenyar conjuntament en un compromís solidari". Ha animat també a "saber defensar la nostra identitat en el conjunt del nostre àmbit lingüístic sense fòbies", i "reivindicar davant Espanya que el valencià és una llengua espanyola" i "tindre presència internacional".

Preguntat sobre la presentació ahir per part de la Conselleria de Cultura d'una enquesta sobre ús del valencià i si això suposa una "desautorització", Ros ha replicat que "cadascú pense el que vulga" i ha considerat que "bo seria que ens coordinéssim" encara que ha saludat "positivament que les dos enquestes mostren la mateixa tendència".

Finalment, Josep Palomero, ha oferit l'ajuda de l'AVL al Consell per a fer "una planificació lingüística adequada, perquè no es pot deixar en el caos més absolut la convivència, a vegades conflictiva, entre llengües".

Figueres creu "preocupant" la davallada en l' ús del valencià i insistix en un "pacte cívic que invertisca la tendència"

Europa Press, 02.11.2005

La presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ascensió Figueres, ha manifestat hui la seua "preocupació" per la disminució de l'ús del valencià al qual apunten alguns estudis, entre ells el "Llibre Blanc de l'ús del valencià", presentat recentment per l'entitat normativa. Per això, ha insistit en la necessitat d'aconseguir "un gran pacte cívic", que implique "no només l'AVL i la Generalitat, sinó també els ciutadans i els mitjans de comunicació, per a aconseguir invertir esta tendència".

Figueres, que ha realitzat estes declaracions durant l'acte de presentació de la campanya "L'aventura de triar un llibre", ha agregat que "no m'agradaria quedar-me només amb la disminució, que és la dada negativa, sinó amb les dades positives" que llança el Llibre Blanc, entre les quals ha citat el fet que "cada vegada hi ha més gent que escriu i llig en valencià, sobretot els jóvens, per la presència del valencià a les escoles".

En esta línia, la presidenta de l'Acadèmia s'ha congratulat que "ara com ara tots els xiquets estudien el valencià o en valencià".

Tot i això, ha reconegut que la disminució de l'ús de la llengua vernacla és "preocupant". "El tema està ací, ens preocupa i cal posar tots els mitjans per a invertir esta tendència i que cada vegada s'utilitze més el valencià", ha asseverat.

Sobre les causes d'este descens, ha apuntat que una de les explicacions pot ser la immigració. Sobre això, el Llibre Blanc realitzat per l'AVL assenyala que entre 1985 i 2044 s'ha incrementat la població valenciana en 810.00 habitants, un 22 per cent. D'estos, el 56 per cent són nascuts a l'estranger -que ja suposen el 12 per cent de la població-; el 38 per cent nascuts a la Comunitat i el 6 per cent en altres autonomies.

Figueres ha matisat que "no vull fer esta afirmació d'una manera massa rotunda perquè s'han d'estudiar molt bé estos resultats per a descobrir bé les causes", ha conclòs.