Legislació lingüística - cdlpv

Europa Press, 12.01.2005

L'AVL demana incloure en l'Estatut drets lingüístics i creu que la denominació de valencià és la "legalitzada"

València, 12.01.2005

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) proposa que la nova redacció de l'Estatut d'Autonomia que sorgirà de la negociació al si de la ponència parlamentària creada per a dur a terme la reforma incloga una declaració de drets i deures dels ciutadans que tinga en compte els drets lingüístics, segons ha defensat la presidenta de la institució, Ascensió Figueres, que també ha subratllat que la denominació de valencià és la que figura en l'Estatut i, per tant, la "legal i legalitzada".

Figueres, que va comparéixer a porta tancada davant de la ponència de reforma de l'Estatut, ha citat, entre els drets lingüístics que haurien de figurar en eixa declaració, el de conéixer i utilitzar el valencià, no ser discriminat per raó de la llengua, poder dirigir-se a totes les administracions i a la justícia en valencià i el dret a l'ensenyament en la llengua pròpia. A més, va destacar el suport de l'AVL que el valencià "siga reconegut i estiga en la UE amb el nom de valencià".

La presidenta de l'AVL ha subratllat després de la reunió que la denominació i naturalesa de la llengua no va ser objecte de debat durant la seua compareixença en la ponència, i a este respecte va indicar que el nom que dóna l'Estatut a la llengua és valencià, figura en el Títol I i es tracta, per tant, va dir, de "una qüestió legal i legalitzada".

D'altra banda, Figueres va destacar el suport de l'AVL que siga inclosa en la norma marc d'autogovern com a institució estatutària i, preguntada sobre si seria partidària de fixar en l'Estatut el quòrum necessari per a l'elecció dels acadèmics, va indicar que es tracta d'un assumpte sobre el qual no pot parlar en nom de tots els acadèmics, perquè "hi ha opinions divergents o pot haver-ne" dins de la institució.

Segons va subratllar, "no ens plantegem cap tipus de blindatge", i va dir desconéixer en este punt "si és l'Estatut el lloc on es poden fer este tipus de blindatges".

Segons va explicar la presidenta de la institució, l'AVL es mostra partidària de recuperar els noms de les institucions valencianes de l'època foral com ara els Jurats en Cap o el Mestre Racional, i en este apartat s'ha posat a disposició de les Corts Valencianes per a col·laborar en la busca de documentació que permeta recuperar denominacions tradicionals del Regne de València.

La institució amb competències lingüístiques també advoca per un reconeixement exprés de la consideració nacionalitat històrica per a la Comunitat Valenciana.

A este respecte, Figueres ha assegurat que els valencians "tenen tot el dret del món" a ser considerats com a nacionalitat històrica, i va recordar que "si la Comunitat no es va acollir a la disposició transitòria segona de la Constitució va ser perquè el 1936 no es plebiscitar la qüestió per la Guerra Civil, però estava en via d'aconseguir-ho".

Sobre la conveniència o no de ratificar en referèndum esta reforma, ha assegurat que no es tracta d'un tema propi de l'Acadèmia, sinó de les Corts Valencianes i del Consell.