Legislació lingüística - cdlpv

El Periódico, 28.12.2004

Independència dels acadèmics

Mónica Terribas. Periodista

aquests moments, el dubte és si l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) s'ensorrarà, i si el País Valencià renunciarà a tenir una institució científica independent, eina de defensa de la cultura fora de les influències conjunturals del poder polític. La situació és crítica perquè el seu advocat, Luis Aguiló, admet, davant dels 13 acadèmics que defensen el dictamen a favor de la unitat de la llengua, que la presidenta, Ascensión Figueres, actua fora de la normativa procedimental. Quan en una institució es produeixen comportaments irregulars, com la retirada unilateral d'un punt de l'ordre del dia, la institució deixa d'emparar la ciència per emparar, en aquest cas, prioritats polítiques.

¿Poden mantenir la dignitat els acadèmics si no discuteixen i voten en el proper ple el dictamen? ¿Quina credibilitat té l'AVL, si la presidenta és l'àrbitre únic de les qüestions que s'han de discutir? I si es compleixen els advertiments del conseller sobre la reforma legislativa de l'AVL, ¿tindrà cap sentit mantenir-la si el vent es cola per les finestres i la fa trontollar? Si alguna filigrana política o legal permet modificar les condicions imprescindibles per mantenir la credibilitat científica, val més plegar.

La incògnita és què passarà després de Reis. Fins aleshores, podem reflexionar sobre la independència de les institucions. Garantir-la implica confiar a altres la gestió i acceptar opinions i decisions, sense immiscir- s'hi d'una manera matussera o sibil.lina.

Tant de bo els Reis de l'O- rient portin a l'AVL, i a tantes altres institucions, la independència necessària per dur a terme la feina que creuen que han de fer. I, a la resta, el respecte necessari per preservar el prestigi per damunt dels propis interessos.