Legislació lingüística - cdlpv

Avui, 07.12.2003

EDITORIAL

Nou pas en l'intent de secessió lingüística

Gràcies a una barreja d'errors propis i atzagaiades de fora, aquest nostre país ha d'estar contínuament debatent sobre assumptes respecte als quals la ciència ha dictaminat des de fa molt de temps. Un decret del ministeri d'Educació ha establert oficialment que el català i el valencià són llengües prou diferents perquè se les designi com a idiomes diferenciats i a les escoles oficials d'idiomes de l'Estat s'ensenyin en aules separades, com passa naturalment amb l'euskera o el gallec. L'assumpte no hauria de merèixer més consideració que la d'una broma més del govern del PP, que respecte al català ha seguit històricament una norma ben curiosa, com ha estat dividir la llengua per homogeneïtzar com a espanyols els que la parlem. El principal argument per defensar aquesta barbaritat ha estat esgrimit per la ministra d'Educació quan ha dit que ho feia d'acord amb el que diu l'Estatut de la Comunitat Valenciana. Allà no diu pas que el valencià no sigui català, sinó simplement que la llengua que es parla en aquella part de país és el valencià. Diverses resolucions posteriors de les Corts Valencianes van descartar desafiar la ciència per declarar que eren llengües diferents. El debat, però, no és nominalista sinó de gran importància perquè el decret del ministeri d'Educació és un pas més en una operació perfectament dissenyada per l'Estat i per alguns sectors del País Valencià des de fa 25 anys. I no parlem de fantasmes com sovint assegura el nacionalisme transversal espanyol. Parlem de realitats ben evidents que van des del nom de la llengua fins a l'intent de catalogar separadament els autors valencians, mallorquins i catalans a la Biblioteca Nacional o l'exclusió dels autors en llengua catalana no valencians dels programes escolars. Una vegada i una altra s'insisteix en la mateixa línia amb tots els ressorts de l'Estat que paguem entre tots al darrere amb la clara intenció de cansar els qui des de Catalunya o des del País Valencià demanen que la ciència s'imposi a l'homogeneïtzació política. Aquesta circumstància és més greu perquè el PP de les Illes ha incorporat aquesta qüestió a l'agenda política amb la qual ha tornat al Govern Balear, i ja ha fet alguns passos per aplicar la solució valenciana a aquelles terres. La constatació més trista des del punt de vista polític és veure com aquesta dinàmica del PP no troba una oposició frontal des del partit socialista, ni a Madrid ni a València. Si no la fan per raons que poden considerar nacionalistes, podrien fer-ho simplement per una qüestió de defensa de la veritat científica, un valor de l'esquerra també quan vol ser cosmopolita. I un valor que semblaria no estar protegit per la Constitució espanyola que ara celebrem amb molta pompa. Si la llengua no va ser reconeguda en aquell moment com un factor de cohesió política, almenys ara no hauria de ser objecte de secessió per raons d'homogeneïtzació igualment política. L'oposició als intents de secessionisme lingüístic no té res de romàntica ni d'antiquada. És una raó de futur. En la mesura que la llengua que es parla al País Valencià, a Catalunya i a les Illes deixi de ser la mateixa, perdrà possibilitats de sobreviure a l'era de la globalització. Ho sap molt bé Aznar, quan no li passa ni una vegada pel cap la possibilitat de pensar que el castellà que es parla a Llatinoamèrica sigui una llengua diferent. Sap que això el debilitaria, com debilita el valencià que el separin del català o a l'inrevés. De fet, la secessió lingüística no és més que una manera subtil de minoritzar una mica més el català, i això ens incumbeix a tots els que el parlem, visquem on visquem i pensem el que pensem. Per tant, ni des de Catalunya ni des de les Illes es pot pensar que la cosa no ens afecta. Ens afecta i molt, i caldria que al costat de la societat civil activa en aquest terreny s'hi posessin les institucions polítiques, siguin governs o ajuntaments, per aturar una ofensiva política vertebrada des dels ressorts de l'Estat. I el pròxim govern del Principat n'hauria de ser protagonista.