Legislació lingüística - cdlpv

Allioli-STAPV, 08.02.2005

Intersindical Valenciana davant les manifestacions del Govern valencià sobre el valencià i l'AVL

Davant les darreres manifestacions de l'Executiu valencià respecte al contingut del recurs presentat contra el memoràndum del govern central, dipositat a la Unió Europea, que recull la certificació del Ministeri d'Afers Exteriors que acredita que el valencià i el català són la mateixa llengua, Intersindical Valenciana manifesta el seu estupor.

Sorprén extraordinàriament el caire d'alguns dels arguments formulats, especialment aquell que planteja, com ja és conegut, el principi aberrant que la democràcia ha de prevaldre sobre la ciència, enunciat en el sentit que: "un suposat consens de la comunitat acadèmica i universitària, per molt ampli que siga, no pot suplantar la llei, que ha volgut que el valencià siga un idioma ... independent de qualsevol altra llengua oficial en altres comunitats autònomes".

Aquest principi ens retrotrau a l'Edat Mitjana en què el poder polític o el religiós predominava sobre els avenços que la comunitat científica realitzava. Així mateix ens trobem també amb el principi medieval de la doble veritat: veritat per a la llei oposada a la veritat científica. És a dir, ens trobem en una posició que, duta a les últimes conseqüències, negaria l'existència de la institució universitària, atés que les funcions de la universitat quedarien sotmeses als dictats del poder polític. Aquesta relació, en altres temps, s'anomenava processos inquisitorials. Afortunadament, ja no existeix la foguera per als científics. ¿Perquè han d'existir les institucions acadèmiques si el poder polític pot substituir les teories científiques i establir la veritat absoluta i l'existència d'objectes sobre la base de la seua denominació? Una vegada més ens trobem que el nom fa la cosa.

En relació a què el reconeixement de la unitat lingüística sota la doble denominació produiria una modificació fraudulenta i encoberta de l'Estatut, o que desconeix la voluntat dels valencians expressada en l'Estatut, el memoràndum és respectuós -com no podia ser d'una altra manera- amb la denominació que els valencians hem acordat per a la llengua, encara que reconeix que sota esta denominació es troba una llengua compartida amb catalans i balears. Tornem a trobar una malèvola interpretació d'allò que l'Estatut estableix: una pura denominació d'un objecte, el qual, naturalment, pot ser denominat de diverses maneres, segons la voluntat política dels usuaris, però que de cap manera altera per això la seua naturalesa.

En ple segle XXI el poder polític, en societats de tradició democràtica i racionalista, accepta els dictàmens dels experts i científics. Ni en la Constitució espanyola ni en els Estatuts d'Autonomia, segons el principi abans exposat, s'atribueixen competències als poders polítics per emetre dictàmens científics, realitzar investigacions, etc. sobre els objectes de la realitat. Per tant, és impossible que el poder polític impose una teoria científica a la comunitat que precisament produeix aquesta ciència.

La reiterada apel·lació a la Llei ("la ley es la ley y obliga a todos") també hauria d'estendre's a tot el ordenament jurídic considerat coherentment: l'ordenació de les àrees de coneixement, l'àmbit acadèmic que correspon a l'àrea denominada Filologia Catalana, tot açò expressat en Reials Decrets en vigor, i les sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que reconeixen l'abast jurídic del dictamen acadèmic sobre la unitat de la llengua. Aquesta "ley" també obliga "a todos".

Així mateix, el projecte de modificació de l'estatut jurídic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua obeeix a una idèntica mentalitat medieval: Supremacia del poder polític sobre la lliure investigació dels experts, en el sentit d'oposar-se a què l'Acadèmia dictamine sobre la denominació i identitat del valencià, elecció dels acadèmics per les Corts, inclòs el president. ¿On s'ha vist que els membres d'una entitat acadèmica siguen anomenats per la majoria política a les Corts? Seria un cas únic en la història moderna i deixaria sense legitimitat, davant de la societat, els seus dictàmens, radicalment viciats per interessos polítics ja clarament definits. Aniríem, per tant, a una fractura profunda dintre de la societat civil, que sens dubte conduiria a una desobediència civil respecte de les normes lingüístiques emeses per una entitat absolutament polititzada.

Intersindical Valenciana rebutja fermament la posició de l'Executiu, que menysprea les institucions acadèmiques, el món científic, la pràctica unanimitat dels agents del sistema educatiu i l'existència mateixa de la llengua, i reiterem el nostre suport a la institució universitària i al món científic en general perquè continue lliurement, sense coaccions ni ingerències del poder polític en la seua funció definida per la Llei Orgànica d'Universitats, en el seu article 1.2: "la creació, desenvolupament, transmissió i crítica de la ciència, de la tècnica i de la cultura i la difusió, valoració, i transferència del coneixement al servei de la cultura, de la qualitat de la vida i del desenvolupament econòmic". I mentrestant, la llengua, per culpa de la inexistent política lingüística i el foment del seu ús, morint-se a mans del nostre govern.