Legislació lingüística - cdlpv
abc.es, 19.01.2003
Legislació lingüística - cdlpv
abc.es, 19.01.2003
ALBERTO CAPARRÓS
Ascensió Figueres es troba des de fa un any i mig davant d'un dels majors reptes de la seua carrera com a presidenta de l'AVL. Natural de Nules, després del seu pas per la política de la mà del Partit Popular, esta castellonenca treballa dia a dia amb una gran ambició: «que el valencià es pose a la Comunitat al mateix nivell, almenys, que el castellà».
-Quines han sigut les fites més importants des de la creació de l'Acadèmia?
-El més important va ser el fet que es creara la Acadèmia, sobretot perquè feia falta un ens normatiu, perquè la seua tasca s'encaminara a buscar la solució del conflicte lingüístic de la Comunitat. Concretament, els dos acords normatius de 25 de març i 20 de maig, que constituïxen el referent oficial del valencià, han sigut les dos aportacions més destacades fins ara.
-És cert que hi ha dos bàndols confrontats en l'AVL?
-Jo estic molt satisfeta de com ha evolucionat esta qüestió perquè en estos moments no hi ha dos bàndols, com vosté diu. S'ha arribat a punts d'encontre molt importants, com ho demostren els acords sobre la normativa i altres qüestions substancials. No s'han aprovat per una majoria justeta d'onze vots, sinó que hi ha hagut majories més àmplies. Busquem sempre el consens, el trobem moltes voltes, però això no se li escapa a ningú que és un assumpte de molta paciència i molta voluntat. Eixa sensació de dos bàndols que podia existir en el moment de crear-se l'AVL hui no existix.
-No obstant això, fa la sensació que són sempre els acadèmics proposats pel PP els que acaben cedint davant dels altres...
-Crec que no. Els acadèmics, proposats pel PP o pel PSPV, no componien grups homogenis, i tampoc tenen postures totalment coincidents. En estos moments no hi ha sensació de grups i, de fet, els acadèmics, en general, es duen molt bé tots. El cert és que al final totes les persones que estem ací hem cedit en algun moment en pro de trobar eixe consens.
-Quan tindrem una normativa oficial de l'AVL?
-No hi haurà una normativa definitiva fins que no estiguen acabats els treballs de la gramàtica i el diccionari. Este últim tardarà encara entre sis i huit anys, però qualsevol document que aprovem serà un altre punt de referència. El més important és que els valencians tinguen la sensació que esta qüestió ja no està en l'anarquia. La majoria de valencians volien claredat en la qüestió lingüística i l'Acadèmia servix per a evitar la confusió. El que està clar és que esta normativa és totalment oficial.
-Per què l'AVL és sempre notícia al marge de les qüestions lingüístiques?
-M'agradaria que no estiguera molt lluny el dia en què les notícies que aparegueren sobre l'AVL foren anecdòtiques, com poden ser les informacions que rebem a través dels diferents mitjans de comunicació de la Reial Acadèmia Espanyola, per exemple. Quan arribem a eixe moment el tema lingüístic a la Comunitat Valenciana estarà solucionat. En estos moments estem encara en el punt de mira, i és normal, perquè som un organisme nou i per la situació de conflicte que havia patit la llengua valenciana durant molts anys.
-S'ha plegat l'AVL als interessos del catalanisme?
-L'AVL no es plega a ningú. L'Acadèmia té clar que és valenciana, que actua dins del territori de la Comunitat Valenciana, de Vinaròs a Oriola, i no estem pendents d'allò que puguen pensar en altres autonomies sobre la nostra tasca, que la estem realitzant per als valencians i pensant en la nostra societat.
-Com són les relaciones amb la Universitat en estos moments?
-En l'AVL hi ha molts acadèmics que són professors en les universitats valencianes i la seua actuació dins de l'Acadèmia és impecable. Estem elaborant alguns convenis de col·laboració amb les universitats. Açò vol dir que la relació és normal i no hi ha hagut cap separació. Que hi ha persones dins de la Universitat que no han vist amb bons ulls la creació de l'AVL, també és veritat, però amb la Universitat com a institució les relaciones són bones.
-Quina posició ha pres l'AVL davant del requisit lingüístic?
-Hi hagué set acadèmics que varen demanar que es tractara el tema en el Ple, i es va incloure en l'orde del dia, però el document que es va elaborar intentant aproximar posicions no va tindre la majoria absoluta perquè anara avant; per tant, l'AVL no es va pronunciar sobre este tema. Este ha sigut l'únic punt en què no hi ha hagut consens des de la creació de l'Acadèmia.
-L'Estatut d'Autonomia parla del valencià com a llengua oficial, però no sempre se li dóna eixe reconeiximent...
-El valencià és la denominació oficial i és absolutament vàlida, acceptada i volguda per tots el valencians, per tant, és una qüestió que ni es planteja i que està totalment assumida. El valencià és una llengua oficial i no està en inferioritat de condicions respecte a altres llengües oficials de l'Estat.
-Quan es resoldrà la vacant de Xavier Casp?
-Eixa qüestió s'ha de tractar en les Corts Valencianes i ha d'haver-hi consens entre els grups polítics perquè s'aprove per una majoria de dos terços.
-Casp li demanà a l'AVL en el seu adéu que prioritzara les formes valencianes. Ha sigut així la realitat?
-Evidentment. El sentir de l'AVL és reforçar, prioritzar i recuperar les formes genuïnament valencianes.
-Els editors de llibres de text han rebutjat les recomanacions fetes per l'AVL. Com està eixa situació en l'actualitat?
-Després de la reunió de la passada setmana es plantejà la possibilitat de crear una comissió mixta entre els editors i l'Acadèmia per a trobar un punt d'encontre. Els editors no accepten algunes formes valencianes que s'usen a nivell oral, que són totalment correctes i que cal recuperar. No hi ha paraules de primera i de segona. S'ha de conscienciar als valencians que, com en totes les llengües, en el valencià existix la sinonímia i no se poden prohibir ni censurar paraules. Jo crec que totes les paraules valencianes són correctes i s'han de utilitzar en els materials curriculars. En l'Acadèmia no estem per a retallar la llengua, sinó per a enriquir-la.
-Pareix que és difícil l'entesa en estos moments...
-Tractarem d'arribar a un acord, però darrere de la postura dels editors poden haver-hi qüestions econòmiques, perquè ja tenen llibres fets i els tindrien que refer.
