fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

vibril·lació*

1. Este nom és la proposta de Joan Coromines per a traduir el terme espanyol rehilamiento, segons comenta Joan Veny en «Coromines, colós de l'etimologia» (ZFK-REC, núm. 20, 2007):

   [PDF]

   8 Terminologia

   Per a desenvolupar les seves idees sobre cada mot, a més de la terminologia corrent en lingüística diacrònica, Coromines necessita altres eines. Per això introdueix voces de creación expresiva o fonosimbólicas “que sugieren directamente una idea por el valor psicológico de las vocales o consonantes”; floreo verbal (cat. floreig verbal), traducció de l’al. verblümter Ausdruck, com ir a Peñaranda per ‘ir a empeñarse algo’” (o anar a Badalona ‘badar’); “metacedeusis como el lat. ructare (una vez perdido rugere) se cambió en *ruptare (fr. roter, cat. rotar) injertándolo en el tronco de rumpere” (dcec: xxxii, n.1).

   I en el diccionari català, utilitza termes útils per a la lingüística romànica com epiterrènic ‘pertanyent al substrat mediterrani’ (DECat, X: 17b); per a la gramàtica històrica com lexicomòrfic ‘pertanyent a la formació de mots’ (DECat, X: 28a); per als neologismes infantils com paidolàlia per a designar els mots de creació infantil (teta, conco, etc.), i l’adjectiu paidolàlic (DECat, x: 38b); per a la geolingüística com transsucrònic ‘dellà el riu Xúquer’ (On., iv: 92a, 16; DECat, v: 28b, 4; On, viii: 148a, 34), transpalàntic ‘dellà el riu Palància’ (On., iv: 92a, 16; DECat, v: 674a, 8–9); per a la toponímia com trifini “indret en el qual coincideixen els termes de tres municipis o jurisdiccions” (DECat, viii: 832a, 18–19; DECat, ix: 55a, 10–12), quadrifini, quan són quatre els termes que conflueixen (“vora el quadrifini amb Muro, Sta. Margalida i Llubí” [On, vii: 332a, 57–59); per a la fonètica com vibril·lació que tradueix el cast. rehilamiento (dcec); transglutinació (cas de *sol·la < *lol·la < *lodla < alaudula [th, i: 258 i n. 8]); repercussió de r (murtra < murta, DECat, v: 173b) o r repercussiva (Alcossebre); retrògrade ‘regressiu’ (bolo ← bolet).

2. Josep Moran usa tant vibril·lació com vibril·lada en l'article «Notes sobre la confluència de V i B en català» (Caplletra, núm. 6, 1989 [PDF]).
3. El gduea diu:

   rehilamiento s/m En fonética, vibración característica que se produce al articular algunas consonantes, y en la que se une esta sonoridad a la que origina la vibración de las cuerdas vocales; p ej la s o la z en atisbar, pasmo, juzgar, etc.

   I el DRAE:

   1. m. Fon. Vibración que se produce en el punto de articulación de algunas consonantes y que suma su sonoridad a la originada por la vibración de las cuerdas vocales; p. ej., hay rehilamiento en la pronunciación castellana de s y z en mismo, esbelto, juzgar, Luzbel, o en la rioplatense de ayer, mayo.

4. En canvi, el terme fonètic no apareix recollit en la gramàtica espanyola de Bosque i Demonte. En català, la GCC no sembla que use un terme específic per al fenomen. Per exemple, en descriure el so [z] fricatiu alveolar sonor (pàg. 67):

   És el correlat sonor de [s], ja que es produeix amb turbulència sonora. S'emet, doncs, amb vibració dels plecs glotals i amb un grau de sonicitat superior. És similar al de la pronúncia castellana de mismo. [...]

   Sembla que es tracta d'una vibració dels plecs glotals. He vist també que s'adjudica el fenomen a la pronúncia de la _ll_ que fan els argentins i altres, cosa que es comenta en el mateix sentit en el llibre Historia de la lengua española de Rafael Cano (coord.) en parlar del yeísmo i del žeísmo.