fitxes
Bibliografia
a/e: golls@geocities.com
veure (o vore)
Amb caràcter exclamatiu es diu veiam en català central. Això ja no és vulgarisme sinó una mera partícula d'ús general en la conversa. No hi ha res a corregir: almenys dins els límits dels parlar col·loquial, familiar. Mentre que val més dir vegem com a Subj. ("cal que vegem" etc.); amb el caràcter d'exclamació i de partícula demostrativa s'ha mantingut, excepcionalment, el vocalisme arcaic -am; i el mateix que aquesta anomalia, també és respectable que es digui amb į i no hi ha cap necessitat de canviar-ho en vejam. En el parlar popular de Bna., per encreuament amb a-veure: av(e)iam [...]Formes ben vulgar, semblant, per en part més alterades tenen extensió molt general en tot el domini. AMAlcover en donava ja una bona enumeració. Meyam a Manacor, a Sencelles (i en general en el parlar conservador de tot Mallorca); mǝį'ęm a Selva, Caimari i fins Palma, miam a Manacor, mam a Sa Pobla; en el País Valencià meyam a Benissa, i amb una palatalització de la m- per la į següent: nįam a Sueca i algunes a Mallorca, aņám d'altres de Sueca, ņam a Alcoi, Ontinyent i també Benissa (BDLC IV, 281-2) [...]
Vejam / *meam / *mem / *vam Ve't aquí / heus aquí...Ja que parlàrem del verb veure podem referirnos a unes altres formes que presenta a l'imperatiu, que són les col·loquials *meiam, *meam i *mem, a Mallorca, i *vam, a Menorca, corresponents al formal vejam. Són formes que s'han creat a partir de veam, i aquesta procedent de l'antiga veiam, variant de vejam.
A l'imperatiu trobam una altra forma irregular en les expressions ve't aquí, ve't ací i ve't allà, com a fórmules de presentació, en lloc de veges... El verb haver antigament volia dir 'tenir' i el seu imperatiu singular havet també s'usava amb aquí en les mateixes circumstàncies que veges aquí (com si diguéssim teniu aquí). Finalment, havet va perdre la vocal inicial, de la mateixa manera que informalment es diu *'via vengut en lloc d'havia vengut, i va coincidir amb l'imperatiu de veure.
Igualment, un imperatiu plural antic del verb veure que era vets, que encara es manté en ús a Eivissa, es convertí en veus i, confós amb havets, del verb haver, donà heus. Aquesta paraula, forma amb aquí i ací unes expressions usades a Catalunya i literàriament com a plural de ve't aquí i ve't ací: heus aquí i heus ací.
Popularment se senten, o sentien, les construccions vataquí, ve'nt'aquí, va'lt'aquí, veu't aquí, vatme't aquí, vatlost'allà, vatmost'aquí, fins arribar a afegir una t final: veltaquit i ferne el femení velataquida (velat'aquida), velatallada (velat'allada), com si fossin participis; així com, a Catalunya, vel'hiaquí, ve'lt'ací, ve'lt'aquí, etc.
I encara dues formes més de veure: les exclamatives ves i veiès ("No vendràs. Veiès/ves si no vendré!"). Ves és la contracció de veies, amb canvi d'accent, en part per distingir de l'imperfet d'indicatiu, i amb pèrdua de la i situada entre vocals, com a veiam. (11/02/97).
7. vejam [pop.] Forma arcaica d'imperatiu amb què s'expressa la curiositat de vore què passarà, el temor que passe una cosa, o que deixe de passar-ne una altra, etc. Vejam qui serà el pròxim campió de la lliga. Vejam si eres prou ràpid per a guanyar-me!ç
1. Alcover situa meiam a Manacor i Sencelles; mam a sa Pobla, meiem (amb e oberta) a Selva, Caimari i Palma; miam i niam, a Manacor (Una mica de Dialectologia catalana, p. 282). I encara hi ha veem a Mallorca i en els dialectes nordoccidental i valencià, origen de meem ("Veém si li agradarán...", Bartomeu Ferrà, Comedias, p. 224; T. Forteza, Gramática de la lengua catalana, p. 310, 418; dcvb, en el paradigma de veure).
2. Segons una altra teoria, tal volta millor, vet procedeix del llatí videte 'vegeu' (dcvb); segons A. Griera, recollit per A. M. Badia, de videtis, a través de vets, que dóna com a hipotètic i que està documentat.
3. La forma d'imperatiu vets (procedent de videtis 'vegeu', i conservat a Eivissa) està documentada a Mallorca al s. XVII i li correspon un veis posterior, usades totes dues seguides de ací o aquí ("veis ací", usat a Mallorca, on ha coincidit amb la segona persona del plural del present d'indicatiu de veure); vegeu la ld titulada «Diem, dieu / deim, deis», ld X, 19, nota 3.
5. No cal dir que la diversitat de formes derivades demostra la necessitat d'una selecció per al llenguatge general i formal, a favor de les formes primitives; vegem.
