Tot i el recull que hi ha davall del que volen dir els noms —que no fan la cosa, recordem-ho—, el conflicte sobre la denominació continua, tot i que, més que un conflicte es tracta d'una cridòria de caire religiós o futboler. És una versió més de la imposició del castellà a tot l'estat espanyol i la discriminació per motius de llengua que es practica amb una cobertura legal —injusta i que atempta contra els drets de les persones— que li dóna una certa aparença de legitimitat. A més de la qüestió de noms, hem fet un recull de denominacions al llarg de la història [arxiu]. Per cert, em sembla que va ser Fuster —no ho recorde bé, ara— qui va dir que valencians era la nostra manera de dir-nos catalans.
(DCVB) valencià -iana Nadiu o propi de València; cast. valenciano. Fom en la dita ciutat, tenguem cort als valencians, Pere IV, Cròn. 87. Vench una galea armada de valencians, doc. a. 1393 (Ardits, I, 28). En vulgar de valenciana prosa, Corella Obres 262. Arròs a la valenciana, Vilanova Obres, IV, 195. a) m. Parlar usat com a llengua nativa en la part de l'antic Regne de València que no parla castellà. [...]
català -lana|| 1. Nadiu o propi de Catalunya; cast. catalán. Metem los aragoneses d'una part e els cathalans de l'altra, e la cèquia era en mig, Jaume I, Cròn. 67. Huy és Mallorca una de les nobles ciutats del món,... poblada tota de cathalans, tots d'onrrat lloch e bo, Muntaner Cròn., c. 8. Cinch naus armades, tres castellanes y dues catalanes, Pere IV, Cròn. 305. Na Forciana | qui catalana | fou natural, Spill 1344.
|| 2.m. La llengua de Catalunya, que es parla no sols en aquesta regió sinó també a bona part del regne de València, a les Illes Balears, al departament francès dels Pirineus Orientals, a les Valls d'Andorra, al marge oriental d'Aragó i a la ciutat d'Alguer de Sardenya; cast. catalán. Lo inventari o collectori de cirurgia en vulgar català fet, Cauliach Coll., ll. 7, d. 2a, c. 8. Malgilana que vol dir en català moradux, Robert Coch 52. En temps remots... que encara a la nostra terra es parlava bon català sense gramàtica, Ruyra Parada 141.
|| 3. a) adj. Pertanyent a la dita llengua, o que hi està expressat. Nosaltres publiquem tota la part catalana d'aquest recull, E. Moliné, pròl. de Flor d'Enam., p. 7.-b) m. i f. Que parla dita llengua com a vernacla. Catalans de Mallorca o de València: els mallorquins o valencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya.
(GDLC) valencià -iana [...] m. LING Modalitat del català parlat al País Valencià, català meridional.
català -lana21 adj En oposició a valencià, mallorquí, menorquí, eivissenc i alguerès, relatiu o pertanyent al Principat de Catalunya. 2 adj En oposició a valencià, mallorquí, etc, natural del Principat de Catalunya. 3 m i f En oposició a valencià, mallorquí, etc, habitant del Principat de Catalunya. 3m Membre d'un partit de la noblesa siciliana. 4m LING Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques i a les llengües gal·loromàniques i molt afí a l'occità, pròpia dels Països Catalans.
(DIEC) valencià -ianaadj. i m. i f. Natural de València o del País Valencià. | adj. Relatiu o pertanyent a València o a aquest país o als seus habitants. || m. Dialecte occidental del català parlat al País Valencià. | adj. Relatiu o pertanyent a aquest dialecte. | m. Al País Valencià, llengua catalana.
català -lana adj. i m. i f. Natural de Catalunya. | adj. Relatiu o pertanyent a aquest país o als seus habitants. El poble català.La nació catalana. || Natural dels Països Catalans. | adj. Relatiu o pertanyent a aquests països o als seus habitants. || m. Llengua romànica parlada als Països Catalans, a la ciutat de l'Alguer (Sardenya) i a la comarca del Carxe (Múrcia). | adj. Relatiu o pertanyent a aquesta llengua.
(DRAE01) valenciano -na [...] m. Variedad del catalán, que se usa en gran parte del antiguo reino de Valencia y se siente allí comúnmente como lengua propia.
catalán -lana [...] m. Lengua romance vernácula que se habla en Cataluña y en otros dominios de la antigua Corona de Aragón.
(VOX) valenciano -na [...] adj.-m. Dialecto perteneciente al grupo catalán occidental, hablado en el País Valenciano, menos la zona septentrional de Castellón.
catalán -lana [...] adj.-m. Lengua romance hablada principalmente en Cataluña y en el sur de Francia, que se divide en dos grupos de dialectos: oriental y occidental; como el balear y el valenciano, respectivamente: ~ central, dialecto perteneciente al grupo catalán oriental, hablado principalmente en Gerona, Barcelona y nordeste de Tarragona.
