Puga ser perquè s'ha estés la interjecció castellana ¡ojo! hem arribat a pensar que ¡ull! no servia. Recorde que el meu avi solia dir: «¡Ojo, que vol dir 'ull'!». El decascat recull ull viu!, però també convé tindre present que el dcvb (s. v. ull) recull:
Ull!: interjecció per a recomanar atenció, vigilància.
D'altra banda, també existix l'expressió en italià, segons el diccionari de De Mauro (s. v. occhio):
3 b con valore interiettivo, esclamazione che richiama qcn. all’attenzione, spec. in caso di situazioni di pericolo: o[cchio] ai prezzi!, o[cchio] all’incrocio!, o[cchio] alle mani!
