(Informació de Vicent Sanchis Martínez) El llibre Història de Barxeta d'Abel Soler (Ajuntament de Barxeta, 2004) consigna: «terra de turis (turis rogenc i turis blavós), que és la mencionada argila de keuper» (pàg. 20); típic de Barxeta, amb la nota que no n'ha trobar explicació en el DCVB i una hipotètica associació al llatí tusturis 'encens'.
(DCOROM, s. v. turo 'travertí, espècie de tosca') «És estrany al valencià comú [...] i ho vaig preguntar a molts pobles, en especial Dellà Xúquer, sense resultat. Hi resta, però, alguna relíquia toponímica: La Mallâ de Túri a Llocnou de Sant Jeroni (1962), acampador de bestiar en terra erma i pedregosa i la cosa mateixa va saltar viva i espontània, en un dels pobles més reculats, i conservadors, del muntanyam entre Valldigna i els vessants de la Ribera Central: "La tęr̄a túris fa l'àuia blaneta, argilosa... —? —Sí, eixa cosa que..., ja sap, que hi naixen fonts ---" Barxeta (1962) [...] Doncs, forma conservada d'un vell cat. occid. tu(ų)re? Potser més aviat herència mossàrab . Car la -i possiblement apunta cap això; sobretot en l'arcaica locució conservada a Barxeta, car aquí la -s augmenta la sospita; com sigui que, sumant-s'hi terra, té tot l'aire de ser el prolongament de la construcció llatina amb genitiu: TERRA TŪFŎRIS 'terra de tosca'».