Bibliografia
a/e: golls@geocities.com
topetia
1. f. Antipatia. \2. f. Entestament. Has fet això per topetia!
I també apareix en el DCVB:
topetia f. (vulgarisme) || 1. Antipatia, tírria (val.); cast. ojeriza, antipatía. «Quina topetia es tenen eixos germans!» || 2. Desavinença, discussió aspra (Empordà, Lluçanès, Plana de Vic); cast. desavenencia, cuestión, dimes y diretes. Aquesta dèria... el portà a més d'una topatia amb els patrons del Masnou, Ruyra Pinya, ii, 8. || 3. Porfídia, entestament (val.); cast. porfía. «Açò ho fas per topetia».
Fon.: tupətíə (or.); topetía (val.).
Etim.: de antipatia, deformat vulgarment per influència de topar.
tipitia f., vulgarisme, per antipatia (Tortosa, Cast.). Les rivalitats gremials mantenien encesa... la llàntia de les "tipities" entre mariners i pescadors, Moreira Folkl. 412.
Quant a esta forma, REIG2 diu que el sentiment de tipitia empeny els individus «a realitzar certs actes per tal de molestar els rivals i/o demostrar-los la seua superioritat». En este sentit, REIG2 no recull la sinonímia amb topetia, però aporta un possible sinònim, picapunt, tot i que per al DCVB és un sentiment i per a DGFPASTOR, GDLC o GD62 no és un sentiment sinó un motiu; segons el GDLC:
m Motiu de renyina, d'entossudiment, en què juga primordialment l'amor propi. Han renyit per un picapunt.
[...] i éstos nada menos que se remonten a les primeres quimeres o tipitíes que se prengueren sogres i gèndres per un lléva m allá una palla... [...]
(Pensat y Fet, $$19, València, 1925.)[...] Paco el tracta pichor que a tots els demés trevalladors. No sap per qué pero li té tipitia. [...]
(¿Quin' hora es... Peret?..., Eduard Buil Navarro, 1931)