Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

tamany

  1. Segons el DCVB, adjectiu antic que significa 'tan gran'. Té un valor ponderatiu, i apareix en el Tirant, l’Espill, el sermons de Sant Vicent Ferrer, la crònica de Muntaner. Aquest adjectiu ha caigut en desús (també en castellà), tot i que encara el podem sentir en les Corts (Giner Giner, 09.03.2010):
    [...] el meu grup no pot recolzar tamany desgavell, perquè és absolutament improcedent.
  2. L'ha recollit el diccionari del Salt 2.0 com a substantiu sinònim de grandària, mesura, etc.
  3. Substantiu documentat pel dcvb en 1696 (Gazophylacium catalano-latinum de Joan Lacavalleria i Dulac), però el podem trobar més d'un segle abans:
    Heu mester quatre mília d'una mostra, que sien del tamany de mija rajola, y dos mylia d'altra mostra, del mateix tamany, i quatre mília rajoletes d'alfardó. [...]

    Barcelona, a vii de nohembre de 1524.

    Epistolaris d'Hipòlita Roís de Liori i d'Estefania de Requesens (segle XVI), a cura d'Eulàlia de Ahumada Batlle ed. PUV, 2003, pàg. 350

    No sé si el canvi d'accepció en català és degut al canvi en castellà. De moment, l'accepció més antiga que trobe en castellà és de mitjan segle xv o principi del xvi (Corde), època pròxima a la documentació catalana esmentada abans.

    Actualment (20.07.2009), l’usen en tv3 (tot i que l'Ésadir el considera «no admissible»), Joan Veny (Llengua i entorn natural, pàg. 46), Joan Garí (Un cristall habitat, pàg. 69), Joaquim Martí Mestre (Diccionari històric del Valencià col·loquial (segles xvii, xviii i xix), pàg. 402), Jaume Vidal Alcover (dins d'Estudis de literatura catalana contemporània, pàg. 167), Mercè Rodoreda (dins de Mercè Rodoreda, l'obra de preguerra, pàg. 133), Carme Gregori Soldevila (Pere Calders, tòpics i subversions de la tradició fantàstica, pàg. 222), Joan Fuster (Diccionari per a ociosos, pàg. 92) i molts més.