fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

tall

1. Una accepció habitual (tant a Tavernes de la Valldigna [la Vall, el meu poble], a Sueca —segons Alícia Marqués—, a Càlig —segons Aureli Querol— o a la Vall d'Uixó —segons una altra companya—) és la que es dóna en l'expressió despectiva (quantitativa i referida a persones) tall de: «I allà estaven mirant-se les cares. Quin tall de borinots!». Tanmateix, diria jo que no únicament és referida a persones, sinó també a coses (possibilitats que em confirma Òscar Pérez Silvestre [23.10.2006] per a Eslida): «Em va contar un tall d'animalades!», on es barregen el sentit quantitatiu amb el valor despectiu.
2. De fet, si cerquem en Google (desembre 2006) les variacions «tall de fills», «tall de lladres», «tall de desgraciats», «quin tall de», «quin tall d'» trobarem una bona quantitat d'exemples d'ús de l'expressió.
3. Tracta Coromines un valor bastant relacionat amb l'expressió (DECLC, tallar):

   Des d'antic pren sentits figurats d'índole abstracta. Venir a tall ' a tomb, oportunament' [...]; i sovint en tall, en Desclot, en frases on s'aplica a la naturalesa de persones, coses o idees. Crec que es devia partir d'usos com de bon, de mal tall, dit d'objectes (com fusta, roba, etc., que canvien molt de valor, segons que hom els talli bé o malament): el rei tria «2500 servents, bons e triats e de bon tall» per a una operació bèl·lica (Desclot, § 153, NCl. V, 34.7).

   Des del matís qualificador es passa al merament classificador, o bé significat verament abstracte. [...]

   I també ho podem relacionar amb un fragment de Coromines en la mateixa entrada del DECLC:

   D'altra banda, atall, 'escamot de bèsties': «un parell de bous que té en Colomer emparats per l'atayll del castell de Queralbs» Ribes, a. 1380 (BABL VI, 472, cf. EMPRAR III, 305a55), «mentres paralavan axí entre ells los isqueren un atall de rocins e gents d'armas, los quals digueren a aquests: —A mort, a mort!», mall. 1451 (Quadrado, For. y Ciu.₂,356)

4. Potser la cosa també té a vore amb una accepció que dóna el DCVB (veg. tall), però potser també:

   ║ 6. Conjunt de treballadors que fan una feina plegats (mall., eiv.); cast. tajo, equipo. «Un tall de segadors, de collidores d'oliva», etc. Hi havia un tall de llenyaters, Penya Mos. iii, 174. «Si no fos per noltros dues | que alegram un poc es tai, | ses altres no canten mai, | jo no sé quin punt se duen» (cançó de segar, Mall.).