superíndex

· En el cas dels ordinals escrits amb la lletra en superíndex (1.ª, 2.ⁿ), si els utilitzem dins el text, quan van seguits de punt i a banda o de punt i seguit, cal escriure aquest punt: secció 1.ª. Però, quan formen part de les numeracions de llistes, només porten el punt que els és propi (1.ª) sense cap altre punt darrere (seguint el mateix criteri que les numeracions amb ordinals sense superíndex: 1a ...; 2a ...)[En els apartats inclosos en un paràgraf (és a dir, que no han sigut trets a banda), els números ordinals han de dur com darrere (1.^r, els ossos; 2.ⁿ, la carn; 3.^r, la sang...). Veg. Martínez de Sousa, Diccionario de tipografía y del libro, pàg. 192.] Aquest criteri l’he inferit de l’ús que fa d’aquests ordinals el dot de Martínez de Sousa (veg. pàg. 42, 114, 222) i el Diccionario de tipografía y del libro (pàg. 152, letra volada).

· He trobat un exemple de la regla esmentada en M. de Sousa, Diccionario de tipografía y del libro (1995), pàg. 232, segona columna: «art. 10c, 2.º.)».