fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

sorier -ra

1. En el programa televisiu Trau La Llengua (capítol 18, 13.11.2011, cap als 9' 53''), la fornera Montse Pascual de Forcall li va dir al presentador del programa:

   ¿Què t'he de dir?, ¿que preguntes molt, que eres molt sorier o què?

   L'adjectiu no apareix en els diccionaris habituals (tampoc en el Salt 2.0), però el dgfpastor (i el dcvb) sí que recull el nom i el verb:

   soriejar. v. intr. Xafardejar. [chismorrear]
   sorier, era. adj. i m. i f. Xafarder. [chismoso]

   També haguera pogut fer la remissió a dotor, dotorejar, tafaner, tafanejar i altres geosinònims. Aureli Querol (Càlig; 05.06.2013) em confirma la vitalitat del mot, cosa que també fa Anna Asensio (07.06.2013), que diu que l'ha sentit sovint a Vilafranca.
2. Germà Colón, a qui li ha agradat saber que l'ús de sorier és ben viu, ens informa (04.06.2013) del terme relacionat sòria:

   També usem el substantiu sòries: «Eixe sempre va en sòries» 'xafarderies'.

   No recullen el mot els diccionaris habituals, tot i que és ben viu, segons informació d'Aureli Querol (Càlig; 05.06.2013). Sí que apareix en el dcvb:

   sòria f. Cosa estravagant i poc fonamentada (Tortosa, Maestrat, Morella) [...]

   Podem trobar el mot en el Butlletí de dialectologia catalana del'iec (1914; veg. Google Llibres):

   sòries, f. pl. : romansos, petiteses, falornies; ex. : la gent intrigant sempre va contant sories.

   I també formant part d'un refrany recollit per Bayerri y Bertomeu en el seu Refraner català de la comarca de Tortosa (1936; veg. Google Llibres):

   Sòria, s. f. Impertinència, romanç (en sentit metafòric), xismositat, etc.
   —¡Dixa't anâ de sòries! Aconsella abstindre's de converses frívoles, xismoses; [...]