fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

somiar

1. L'ús del verb somiar amb un complement de règim introduït per una preposició (en o amb) és una construcció que no sembla molt antiga, però és una possibilitat actualment ben habitual i que documentem en autors diversos i en obres tant literàries com gramaticals (tot i que el diec no ha posat cap exemple d'ús encara amb esta possibilitat). Per exemple, segons el duvc:

   1. somiar ((en) algú o (en) alguna cosa) Veure en somnis. [...] Vaig somiar en una festa que vam fer fa deu anys. [...]

   2. somiar ((en) una cosa (difícil d'aconseguir)) o bé ((a / de) + oració d'infinitiu) o bé (què + oració)

2. La cosa tampoc no és gens estranya en les llengües romàniques, i el canvi de preposicions o el canvi en els règims verbals són coses que es revisen periòdicament. En l'any 1994 ja ho dia Solà (si entenc la referència que trobe en Internet: Sintaxi normativa: estat de la qüestió), «la gramàtica catalana s'haurà d'actualitzar també pel que fa a la consideració d'una ja llarga llista de verbs», entre els quals hi ha somiar (i uns quants verbs més). En la gcc mateix, una altra autora, Júlia Todolí, afirma (pàg. 1.403):

   Concretament, es construeixen amb la preposició amb els verbs conformar-se, coŀlaborar, adir-se, avenir-se, somiar o casar-se.

   En el mestil (XX.4.2.1.2) parlen de l'ús de la preposició amb per a introduir complements amb els verbs continuar i somiar, qüestió recollida en el cas d'este verb pel «DCVB, Albert Jané i Josep Ruaix» i que Ginebra i Montserrat no accepten amb eixa preposició sinó amb en.