Extensió: 39 km2 Població: 4 425 h [1996] Municipi de la Ribera Baixa, al límit amb l'Horta, estès al S de l'Albufera. El terreny és totalment pla i pantanós, però gràcies al sanejament tot el terme és conreat i regat a través de la sèquia reial del Xúquer (3 700 ha). El conreu bàsic ha estat i és l'arròs (Sollana és un dels principals municipis productors d'arròs del País Valencià). Però la crisi de rendibilitat ha fet que els darrers anys s'hagi reduït l'àrea de conreu a benefici de nous cultius: taronger, hortalisses i blat de moro. L'arròs ocupa unes 1 000 ha a les terres més baixes. La ramaderia té importància per l'aprofitament hivernenc dels pasturatges de la marjal. La indústria havia estat poc important i derivada de l'agricultura (molins d'arròs), però darrerament s'hi han establert algunes empreses (mobles, conserves, productes químics, un escorxador, etc). La població, que tingué un gran augment al llarg del s XIX i fins el 1950, s'estancà el 1970, que la implantació industrial i la proximitat d'altres nuclis fabrils (Silla, a l'Horta, i Almussafes) han provocat un suau creixement. El 36% de la població activa es dedica a l'activitat industrial i el 35% a l'agrícola. La vila (3 710 h agl i 249 h diss [1981], sollaners; 5 m alt) correspon a una antiga alqueria islàmica que Jaume I donà a Eiximèn d'Urrea el 1237. L'església parroquial (Santa Maria Magdalena) ha estat reformada modernament. Té estació del ferrocarril de València a Gandia. La carta de poblament fou donada per Vicent Savoia el 1277. Passà posteriorment al domini dels ducs d'Híxar, que hi edificaren un palau. Hi hagué un convent mercedari, fundat el 1603. El municipi comprèn el poble de Romaní, la caseria i partida de l' Ale, l'antiga alqueria de l' Alcaissia i el despoblat dels Trullars.