fitxes - cdlpv
Signatura notarial
1. Sobre el verb.
Si tenim en compte les definicions del DIEC, sembla que el verb més adequat per referir-se tant a 'posar una signatura per escrit' com a 'posar un signe per escrit' és estampar, perquè una signatura, en definitiva, és un dibuix.
estampar v. tr. Fer un dibuix en relleu, en tinta, en colors (sobre un objecte de metall, de cuir, de cartó, etc., sobre un paper, una tela) mitjançant la pressió d'un motlle o de qualsevol sistema d'estampació. Estampar una medalla. Roba estampada. | estampar un llibre [o estampar un diari] Imprimir-lo. || Deixar marcada l'empremta (d'una cosa) sobre una altra. Aquest dibuix s'ha d'estampar sobre seda. Estampar el peu a l'arena. | T'estamparé aquests cinc dits a la cara. D'una empenta el va estampar a la paret. || Donar forma a una planxa o a una làmina metàl·lica per deformació plàstica.
Pel que fa a estendre, es reserva per al fet de posar un document per escrit:
estendre [...] Posar (una escriptura, una acta, etc.), per escrit en la forma acostumada. estendre acta Redactar-la. El secretari ha d'estendre les actes de les sessions.
2. Sobre la fórmula jurídica.
En resposta al seu atent correu del proppassat dia 19 de febrer, sobre l'ús i el significat de la fórmula notarial «signo, firmo, rubrico i segello», ens plau respondre-li el següent:
2.1. En les matrius, és a dir, en els documents originals autoritzats per un notari, aquesta fórmula no s'usa mai, perquè els quatre elements clau —el signe, la firma i la rúbrica, més el segell de la notaria— ja hi figuren (d'acord amb l'article 196 del vigent Reglament notarial de 1944) i, per tant, el notari no ha d'emprar la fórmula.
2.2. Aquesta fórmula, en canvi, és usual a les còpies de les escriptures, en les quals s'han de reproduir els elements que figuren a l'original, mitjançant la utilització d'aquests termes.
2.3. En síntesi, la seva definició conceptual es podria expressar de la manera següent:
→ Signe: senyal particular i registrat que cada notari dibuixa a mà abans de la signatura que autoritza un document públic. El signe és personal i intransferible i en ell rau l'essència de la prerrogativa bàsica de la qual està investit el notari, la fe pública.
→ Firma: nom del notari autoritzant de l'escriptura. Mitjançant la firma, se'n certifica l'autoria i se n'aprova el contingut.
→ Rúbrica: traç o conjunt de traços, de figura variable, que es posa a continuació del nom i que, generalment, forma part de la signatura (firma més rúbrica).
→ Segell: làmina de cautxú o de metall, amb què s'estampen les dades bàsiques de la notaria.